dissabte, 24 d’octubre de 2020

Via del Jaumet al Sòcol del Montroig

Aquesta és la tercera visita al Sòcol del Montroig en tres setmanes seguides. Avui ens hi hem acostat amb el Ramon i l'objectiu, la Via del Jaumet. Per internet hi ha una bona colla de piades i no costa trobar-ne informació.

Amb l'ajuda de les fotos, no costa situar gaire el peu de via. Aquests dies, a més, hi ha un parell de cordes fixes a la vora, de la gent que estan muntant les xarxes de protecció per la carretera.

Començo amb el primer llarg. Uns metres fàcils sobre roca a controlar fins una savina. Després la cosa es redreça i toca progressar una mica en díedre, amb preses que miren una mica avall. Aquí trobem xapes a dojo i sols toca concentrar-se amb els passos, algun dels quals requereix una certa atenció. A partir d'un punt, toca escalar per la placa de la dreta, gaudint de roca excel·lent. Trobem un munt d'assegurances i jo he posat un camalot vermell a la part de baix i un groc després de la darrera xapa. Val la pena portar força cintes!

 
La primera tirada. Probablement la més guapa.

 
Als moviments delicats...

 
... i als darrers metres.

El segon llarg segueix una placa prou xula amb tres xapes. Després la roca es torna mediocre i rostolleja bastant. El Ramon s'ha animat a fer-la i se n'ha sortit la mar de bé!

Segona tirada. Placa interessant al principi i rostoll després.

La tercera tirada té una arrencada una mica més dura, però està ben protegida. La roca és raonablement bona tot i que hi ha coses mòbils que no ens atrevim a tirar avall. Després, el mateix que abans, terreny tombat, roca més estranya i rostoll fins la reunió, a l'esquerra del díedre que ve a continuació.

 
A la tercera tirada. Uns metres xulos al principi.

El Ramon s'anima a fer el díedre, que resulta molt xulo de fer. Toca posar algun catxarro abans del spit que es veu i després ve una apretadeta i tornem al terreny de rostoll.

El díedre de la quarta tirada. Trobem una apretada després de la xapa.

La següent tirada comença ben guapa, resseguint un muret amb algunes xapes. La roca és bona, però s'ha de mirar on t'agafes, que hi ha coses soltes... Després toca caminar fins al peu de la xemeneia del següent llarg on he fet reunió en un tascó.

La cinquena tirada és curta. Comença amb un muret xulo.

La sisena tirada ressegueix una xemeneia. He posat un alien verd i un camalot lila mentre duren les dificultats. Després trobem un pitó i la cosa es suavitza. He posat un parell de coses més fins arribar a la reunió que he muntat en un parell de friends.

 
A la xemeneia.
 
M'encarrego també de la setena tirada, que té un començament bloquero. Gairebé des de terra poso un parell de tascons per protegir l'arrencada, però aviat tinc resolts els primers metres i em puc parar amb comoditat a posar un camalot vermell que entra a caldo. Queda algun moviment fi i aviat s'arriba a un pitó i la cosa es suavitza. Més amunt un tascó, continuo una mica per l'esquerra on entra un bon alien i uns metres més amunt toca passar per sota d'un bloc que s'aguanta miracolosament a la paret. Passo per la dreta i al cap d'uns metres sóc a la reunió, aquesta sobre dos parabolts, a la dreta de per on va la Alpinisme de Secà que vam fer fa un parell de setmanes.


La penúltima tirada. Començament guapo i exigent.

 
En Ramon, traient el cap a la sortida del darrer ressalt.
 
Després torna a tirar el company. El darrer llarg comença amb un ressalt vertical protegit per una xapa. Després un tascó i una savina i aviat s'entra en terreny rostollaire. Cal anar en diagonal a l'esquerra fins un pont de roca amb baga -o bé acabar d'arribar a la feixa i muntar la reunió allà.

 
En Ramon, atacant el darrer llarg.

Desem trastos, resseguim el corriolet cap a l'esquerra i anem a buscar el ràpel de 60 metres.

 
Rapelant. 60 metres amb un parell de trams a través de la vegetació.

 
I els voltors, sempre atents!

La via està bé però no m'ha entusiasmat massa. Té un primer llarg molt bo, i alguns trams d'algunes tirades també. Ara bé, hi ha força trams de rostoll i uns quants amb roca dubtosa. Em va agradar molt més la Petita Àneu i també la Alpinisme de Secà, amb més tirades contínues. La via està força equipada, però val la pena portar tascons, el semàfor d'aliens i els camalots del 0.5 al 3, que és el que duiem nosatlres. No ho hem posat tot, ni de tros, però més val anar sobrats. Alguna baga savinera també posarem.

Cap comentari: