dimarts, 5 de gener de 2021

Sant Tornem-hi

Avui hem tornat al mateix lloc que fa uns dies, amb la idea de fer una mica d'activitat mentre es pugui...

Comencem a l'Agulla dels Marges, a fer Bronko (V+). Decidim no posar-nos a El Sambullu (6b+) per anar a escalfar a una altra banda.

 
Escalfant a l'Agulla dels Marges

Ens n'anem a la Poma Superior, a fer la #18 Via d'en Pitu (IV+). M'hi poso i decideixo continuar amb el segon llarg de la via. Aquí ja veig que hi haurà tomàquet... i n'hi ha del bo. Total, que m'he de penjar per estudiar la seqüència perquè sortir del tram desplomadet per anar a buscar la penúltima xapa és ben rar. Després de mirar-ho sembla que és un xic per l'esquerra, amb un pas on l'esquerra queda en una zona roma sense res definit, pujar peus i xapar com pots. Ens ha sembla més dura que les del costat (6b) que farem després. Per cert, la reunió va fatal per despenjar-se, cosa normal en una via de varis llargs.

Apretada forta al segon llarg de la d'en Pitu.

Per afluixar una mica, em poso a la de la dreta de tot, la De l'Oblit (6b) que tenia anotat que era més suau que l'altra. Efectivament, així és. Inici delicat, però que surt bé, un tram central guapo i agraït i un mur final on s'ha d'encertar l'anar a buscar un forat des d'una fissureta de dretes. El forat és dolent, però serveix per sortir fins la reunió. Molt guapa, malgrat la travessa que fa cap a la dreta.

 
Molta més suavitat a la de l'Oblit.

A continuació em poso a la Del Seny (6b). La zona desplomada la recordava dura. Abans però l'Ernest l'ha tastat baixant de la primera i hi ha trobat una forma que sembla còmode de fer-la. M'ho he mirat i sí, surt prou bé però tibant fort: des d'unes regletes regulars, una tibada llarga fins a la bústia allargada. Ajuntar mans, esquerra a un forat que queda tapat per la darrera cinta i dreta a buscar algun roc suficient per xapar la reunió. Deduïm que el segon llarg de la d'en Pitu potser deu ser 6b+, per comparació.

Al mur exigent de la del Seny.

Després d'aquesta activitat ens n'anem cap al Beat grimpant canal amunt per la zona on estem. Segurament no és la manera més civilitzada d'arribar al Beat, però s'hi arriba.

Aquí li proposo al company que es posi a la #41 (6c+). Aquesta via té la primera xapa a més de 10 metres de terra... Tot i que els primers metres són fàcils, xapar-la ja té el seu què. A partir d'aquí comença un mur preciós, d'anar fent, probablement al voltant de 6b. Alguns moviments delicats, combinats amb altres amb bona presa i un flanqueig estrany per anar a buscar un forat enorme des d'on la via continua recte amunt. Aviat ens porta a sota del desplom final que és on hi ha concentrada tota la dificultat de la via. La presa clau és un bidit en diagonal. S'agafa millor amb la dreta, però aleshores no està clar com continuar. Amb l'esquerra, la dreta permet pillar algun cantet acceptable. Però la cosa desploma molt i no és fàcil aguantar-se. Tocaria pillar un bidit d'esquerra des d'on es xapa. Toca sortir d'aquí en diagonal cap a l'esquerra, a buscar bons cantos i terreny vertical. Avui no hi he vist possibilitats. A banda de la dificultat de la via, avui em notava cansat... Potser més fresc... Però tot i així hi ha molt tomàquet! Total, uns 33 metres de via sobre roca molt bona!


A la #41 del Beat.

I després d'això el matí ja no ha donat per més.



Cap comentari: