dilluns, 21 de juny del 2021

Cova de l'Ós

Avui ens n'hem anat a la Cova de l'Ós amb l'Ernest i el Pere. Fem dues vies per escalfar que suposadament haurien de ser senzilles, però que són similars a Benedictus Centrus Comercialus. La de la dreta, probablement sigui un 6b/6b+ i la de l'esquerra l'altre potser 6a+/6b. No cal dir que les faig en top-rope perquè es tracta d'escalfar i no pas de donar-ho tot. A la de la dreta hi ha un tram molt agònic, on s'ha de portar lupa tant per buscar alguna cosa de peus com per trobar quelcom de mans. Molta agonia i gens de material gràfic que ho suporti.

Després d'escalfar per aquí a mi em toca el projecte del dia, el 6c+ que va quedar pendent l'altre dia. Primer la fa l'Ernest, que és el seu torn. Amb la meva flashejada se la treu a la primera i baixa ben satisfet. En Pere la fa en top-rope i també l'encadena. M'hi poso jo... i també!



Al meu projecte: el 6c+.

A la zona de la fissura convé aprofitar bé els dos peus, com a la foto de dalt. Després ve una placa compacte, on cal un pas de decisió per pujar peus en adherència. Avui em costa trobar el grau de decisió adequat, però al final el faig. Després ve una placa compacte on s'ha de treballar bé de peus i anar a buscar els forats que toquen. És clau una presa de dreta a una lleixa i la seqüència dura sobra unes bustietes acceptables un xic per la dreta de la xapa, fins agafar la franja horitzontal des d'on es xapa la darrera. Bustieta per la dreta, bustia per l'esquerra, pujar peus i estudiar la sortida: no és difícil, però s'ha de tenir la calma necessària! Acabo ben satisfet!

 
A la part exigent...


... i havent acabat la feina! Més que content!

A continuació, els companys es posen al 6c de la seva esquerra, que jo havia encadenat el dia passat. Passen agonies al primer tram, com nosaltres la setmana passada... No està clar quina de les dues és més difícil!


Un moment relativament còmode al 6c.

I, per acabar, li faig un top-rope al 6c/6c+ nou (que no surt a les apps) que hi ha a la dreta de El Bordar de l'Ós. Els companys l'han fet servir per escalfar perquè ja se la coneixen. Per mi és completament nova, però. 

La via comença per un pany de paret extremadament llis de peus i alguna bustieta per les mans. Cal decisió i apretar fort i, a més, confiar en els peus en adherència. Pillat algun canto bo, és qüestió de moure's cap a l'esquerra, a buscar un bon canto al final del bloc que fa de base. Ara toca atacar el desplomet. Aquí hi ha diverses versions i a mi em toca crear-me la meva. Xapar amb relativa comoditat buscar unes regletes a l'esquerra, pujar peu dret, peu esquerre, rebotar mà esquerra a un rom lateral i pujar peu dret al relleix on hi ha les regletes bones i sortir de la zona mantenint les dues mans baixíssimes.

Després ve un ressalt més que vertical, però amb forats i algun canto. S'ha d'encertar i prou. Uns metres més suaus i un final que torna a ser dur, amb un darrer moviment a buscar un còdol rom d'esquerres... No sé si me'n recordaré per al proper dia... No m'ha semblat una via senzilla, però potser és que ja anava cansat: ahir havia sortit també...



L'Ernest, a dalt, i en Pere (l'altre) a baix, a la zona més dura.

Han estat quatre pegues prou intensos que m'han deixat ben arreglat. Hi ha qui ha tingut energia per una darrera pujada en top-rope per tastar la via nova que surt del mateix lloc per anar cap a la dreta... i, en vista del pa que hi donen, per repetir l'última via... Jo no!