diumenge, 27 de juny de 2021

Pala del Coll. Rosa d'Abril i Héroes del Silencio

Avui amb en Pep havíem quedat per anar cap a la Pala del Coll. Feia temps que ell em recomanava la Héroes del Silencio, que ja l'ha fet dos cops. Ell també tenia ganes de fer la Rosa d'Abril així que hem pensat que potser podríem matar dos ocells d'un tret.

Avui hem arribat en cotxe fins a Coll de Porta. Tot i això, no és gaire recomanable perquè hi ha un tram on s'ha d'anar amb molta cura a no ser que portis un 4x4. En tot cas, ha anat bé per tenir el cotxe a la vora i poder repostar entre via i via!

La guia de la zona indicava que la Héroes tenia ombra fins les 14:00 i que era una bona opció per un matí d'estiu. Certament, quan hi hem passat pel peu estava ben bé a l'ombra. Hem decidit començar per la Rosa d'Abril i no ens hem rostit gens. Feia un aire fresquet i tot perfecte.

El primer llarg comença resseguint una fissureta. Es veu un clau força amunt. Jo he posat un bon tascó en un ressaltillo del principi. Després es pilla el clau i van havent-hi coses. Alguns spits, algun clau... En un lloc llaço un pont de roca. Després d'un spit hi ha un pas estrany, on s'ha d'anar a l'esquerra. Després et quedes en un diedret i cal posar un friend per protegir un passet fins a sota el sostre on, des d'una bústia boníssima, es xapa un spit que protegeix el pas del sostre. Per fer-lo s'ha de tibar en bavaresa i tirar amunt. Com per art de màgia, la via et porta una mica a la dreta i allà precisament hi ha un pitó. Una mica més de flanqueig i acabar de pujar a la reunió en terreny senzill. Reunió d'un spit i un pitó que he reforçat amb un tascó a la dreta. Tot i això, pitó i tascó estan en un bloc... Llarg molt guapo (6a)

A punt d'encarar el tram difícil del primer llarg.


En Pep, vist des de la R.


Apretant-li a la bavaresa...

En Pep s'encarrega del segon llarg i s'emporta tota la metralla amunt. Posa un tascó i una colla de friends perquè sols hi ha un pitó força amunt. No és una tirada senzilla encara que la ressenya original digui IV/IV+. Si pensem en V/V+ no anirem gaire desencaminats: s'han de fer alguns moviments estranys, en part per no xafar terra i vegetació en algun punt.


Al segon llarg s'ha de posar de tot...

La tercera tirada és força més difícil, també que la primera. Comencem per l'esquerra de la reunió, en roca un xic dubtosa. Un tascó protegeix una superació per posar-se sobre un esperonet. Des d'aquí encara s'ha de fer un passet estrany per arribar a xapar. Un Camalot del 0.5 a l'alçada de la cuixa ajuda a protegir el moviment. Un cop xapat, toca treballar de valent. Hi ha piades que diuen que no hi han vist color, altres parlen de A1+. La ressenya original diu V/V+... sense comentaris. Toca encarar el desplomet per uns plans a la paret de la dreta. Pujar peu dret en una regleta i després més amunt. Mà esquerra en hombro per la fissura dolenta i pillar plans fins xapar agònicament. Per mi un bon 6b, ben concentrat, i amb la xapa força avall pel meu gust. Després el terreny rostolleja i cal posar-hi coses per no prendre mal. I a la part final, una bona placa de franges, protegida per un spit que no he vist: pensava que la via acabaria rostollejant i, de fet, havia posat un friend just a sota l'spit. Placa final molt guapa i gens difícil. Poso algun alien abans d'arribar a l'alzina cimera.


Aquí comença el tomàquet...


Si s'ha de riure, es riu i punt!

Des d'aquí pleguem trastos, baixem al cotxe i ens preparem per la Héroes del Silencio on el sol ja comença a tocar-hi. Quan arribem a peu de via encara estem a l'ombra però ens tocarà aguantar solano. 

Comença en Pep, que en té bons records de la darrera vegada però troba un pas que se li resisteix força. Decideix baixar i m'hi poso jo. Realment aquest primer llarg és prou intens! Al principi, sobre llastres i anar buscant la millor postureta. Després la roca es torna super-compacta i toca anar a buscar alguna gota d'aigua, llastres d'aigua, algun tac minúscul rabiós... i controlar peus! Hi ha un tram força dur i aviat toca anar cap a l'esquerra, a buscar la reunió.


En Pep, al seu intent...



... i aquí vist des de la R1.

El segon llarg es veu espectacular des de la R1. Toca sortir en diagonal cap a l'esquerra, a la busca d'una xapa visible. Abans, però, hi trobarem un pitó, cosa que s'agraeix. Si no, hauria toca posar alguna cosa. Superar la primera xapa té la seva complicació. No es veu la següent assegurança fins que treus una mica el cap per sobre del ressaltillo. Canto rodó on costa de moure's. Però buscant, es van trobant coses que permeten anar fent. Poc a poc em planto sota el ressalt final, on s'ha de donar la talla, també. Un primer moviment fins una llastra enganxada. D'aquí, un bidit d'esquerra i aprofitar un forat a la fissura per pujar els dos peus sobre la llastra anterior. Alguna presa a la dreta ajuda a xapar i d'aquí t'has de moure cap a l'esquerra, a buscar la R2 amb un moviment delicat.



Espectacular segona tirada. Les cordes marquen el desplom...

La tercera tirada surt per l'esquerra, amb un passet per posar-te a sobre del primer bony. Després, anar fent. Tram ben assegurat on es troben pitons i xapes. Després es va cap a la dreta. Just abans de superar un ressaltillo on anava posar un alien hi ha un pitó que no havia vist abans. S'entra a una placa vertical, però amb prou bon canto i ben assegurada. A la part de dalt, toca anar a buscar la reunió a l'esquerra.


Entrant a la R3. Un llarg més suau.

La darrera tirada (la quarta) és molt guapa també. Al principi són llastretes d'anar fent, però aviat es posa vertical, amb cantets xics en forma de llastres, algunes laterals. Aquí s'ha d'apretar força però aviat es tranquil·litza una mica. Després d'una excursioneta senzilla hi ha un nou ressalt on s'ha d'apretar de valent, anant de dreta a esquerra, a buscar les assegurances que van en aquesta direcció. Uns passets més, sense complicació, i tornem a ser al cim.

Acabant el darrer llarg. Molt guapo, i de tibar-li amb posturilles! 


Acabant la via.
 

En Pep ha patit força a la Héroes del Silencio. Ho ha donat tot al darrer llarg de la Rosa d'Abril i aquí s'ha hagut de penjar molt perquè estava petat. Així que jo he tingut la sort de poder-la fer de primer i l'he gaudit a tope. És una via molt guapa i ben equipada. Crec que no hem posat res, tot i que portava el parchís d'aliens per si de cas. S'ha d'apretar força tant a la primera, com a la segona, com a la darrera tirada. Segons la guia, el primer llarg és 6a, el segon 6b, el tercer V+ i després V i el darrer 6a+. Hi ha qui opina que el primer i el segon són 6a+. Per mi, el segon és el més difícil, seguit del quart i seguit del primer. El tercer és força més tranquil que aquests.

Pel que fa a la Rosa d'Abril, la via és molt guapa. Això sí, la ressenya original és una broma. No em sé imaginar amb quin objectiu (s'accepten suggeriments). A la guia està una mica corregida, però segons la meva opinió segueix molt allunyada de la realitat, fins i tot tenint en compte la graduació local. Prescindint d'això és una via molt recomanable, i sembla que es deu fer força! De material hem portat parchís d'aliens, camalots del 0.5 al 3 i tascons. Hem posat una mica de tot.

Pel que fa a la logística d'avui, ha anat prou bé excepte que hem pillat sol de ple a la Héroes. Hi entra a les 13:00 en horari d'estiu! Per sort, no ha fet un dia de calor excessiva i hem escalat prou bé, això sí, amb el clatell socarrimat! A primera hora, però, totes dues vies tenen ombreta.

 

1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona, un parell de bones vies ! pensava que el mes de juny el MontRoig era prohibitiu per la calorada....