diumenge, 26 de novembre del 2023

Tatxant a Vallirana

Avui la meteo no estava massa clara. L'Ernest i companyia anaven al Berguedà i amb el Ramon ens hem acostat al Bruc. Allà el dia estava molt tapat i hem anat a Collbató on es veia una mica més de claror, però en arribar-hi la boira repixava i hem canviat de plans. Vallirana estava a la ment del company des de fa algun dia i cap allà ens n'hem anat, després de força temps.

Hem anat al sector Vegetarian i hem pogut escalar la mar de bé malgrat que hi havia gent a la vora.

Encetem la feina fent la Esperó del Kiku (V+), que no havia fet mai. Té xapes verdes i comença per una mena de fissura que puja en diagonal a l'esquerra. S'hi ajunta la variant directe del Surplom a la tercera xapa o així. La via té la seva cosa i s'ha de tibar una mica amb decisió. Jo m'ho he mirat una bona estona fins decidir-me a anar a buscar coses que han resultat prou bones. Després la via es tranquil·litza una mica tot i que torna a redreçar-se a la part de dalt.


Escalfant a una via que no havia fet mai, l'Esperó del Kiku.

Després d'aquesta hem fet la XL (6a). Aquesta ja la tenia tatxada però era la progressió lògica i estava lliure. Té unes bones apretades a l'inici de la via, seguides d'un tram de bavaresa ben atlètica. Més amunt hi ha un replà i d'aquí comença un nou tram de via ben diferent de l'anterior. Primer una mica per la dreta, després atacar la placa amb decisió i alguns passos ben curiosos! Molt bona, però infla!


A la XL.

D'aquí hem passat a Trabuco 2.0 (6b). Crec que només l'havia fet en top-rope fa molts anys i no recordava res, més enllà de que hi havia alguna tibada ben curiosa. La primera part de la via és un gaudi d'anar fent, fins que s'arriba al tram vertical. Aquí toca esforçar-se, amb alguna tibada intensa. He deduït bé quines preses serien les bones per no quedar-me pillat. I després he encarat el que per mi és el pas més dur. Des d'unes bones regletes a la dreta, toca moure's cap a l'esquerra i agafar una fissura a l'esquerra. Jo ho he fet així, anant-hi des de la dreta. Després el Ramon ho farà una mica més directe i també li ha sortit.



Tatxant una de les vies pendents, la Trabuco 2.0.

Li he demanat al company que deixés muntada la de la seva dreta, The Wall (6c+/7a). Diria que en una visita amb l'Ernest ell li va fer un tast i no li va treure l'entrellat, i això m'ha preocupat una mica. Li he fet un tast en top-rope per veure de què va la cosa. Com la d'abans, anar fent fins al mur vertical. Aquí, dubtes i més dubtes: hi ha magnesi en llocs inversemblants! Al final dedueixo que cal fer una tibada d'un monodit d'esquerra i llançament ràpid a un bon canto de dreta. Per sort, és bo de debò! A partir d'aquí, veig una presa amb una cleca i faig una remada fins allà... però la trobo més que ronyosa. Després de mirar-ho molt, dedueixo que no hi ha opció millor que la regleta ronyosa, agafar una pinça roma amb la dreta i pujar peus una mica fins pillar un canto raonable. Per sortir d'aquí m'ha semblat que el millor era anar un xic a l'esquerra a un bec bo i fer un llançament fins un bon canto d'esquerres que permet pujar peus a una bona presa. Uns bons mono i bidits menen a algun canto millor i a la reunió.

El Ramon li fa un tast en top-rope sense èxit però controlant bastants moviments. Quan torna a ser el meu torn, dubto si fer-li un top-rope però li faig un pegue des de baix! Del monodit al canto bo sense dubtar ni un moment. Pujar molt peus i remada a la regleta ronyosa que ara se'm fa prou bona. I a partir d'aquí, la seqüència d'abans que ja he controlat prou bé abans. En un moment em planto a la reunió amb la via encadenada!


També m'he emportat The Wall (6c+/7a) (a dalt jo i a baix el Ramon)

I després del subidon em sento més que satisfet i anem plegant trastos. Les vies d'aquí son força llargues, així que amb cinc pegues ja he fet prou exercici. A la vora hi ha gent a bastantes línies però no ens hem fet gaire nosa. Segurament haguéssim fet la Namasté o bé Alpina però les que hem fet per escalfar son prou xules. La gràcia de Vallirana és que hi ha moltes, moltes vies i la gent es reparteix força.