Més Placeta

Avui amb el Manel hem tornat a la Placeta, buscant l'ombra. Per variar, avui hem començat amb Pica Lletres (IV+). Graduació desfasada. Aquí, si hi va algú que comença, deixa d'escalar. Suposo que deu ser l'objectiu? No sé...

A la primera del dia. No és IV+ ni de conya!

Després hem fet Padrins (6a). Jo l'havia feta fa temps i és una joia de via. Amb algunes apretades, però es deixa fer. El Manel, que és qui posa cintes avui, ha lluitat de valent i a mi també m'ha sortit, però ben concentradet!

 

Padrins és una via boníssima. Una joia!

Després hem tornat a fer Sang i Ànima (6a+). Com que la primera xapa no protegeix de res, hem sortit amb la segona xapada. El Manel resol l'entrada amb solvència i jo també, amb menys estrès que l'altre dia. La gràcia és un cigronet negre que s'agafa amb esquerra com pots. Després, anem fent, gaudint de la via!

Sang i Ànima també és bona però té una entrada agònica amb caiguda a terra.

A continuació he animant al Manel a posar-se a Baldufa (6b). Amb la canya arribem a xapar la tercera, cosa que s'agraeix. El company ho intenta però la primera part se li resisteix. Després, a partir de la tercera, va resolent amb molta solvència! Jo m'hi poso en top-rope perquè no veig gens clara la part de baix. M'he de penjar sovint, però al final veig una alternativa, tot i que extremadament dura: d'un bon tridit de dreta, lateral-pinça d'esquerra, tridit amb dreta de mitja falange, pujar peu esquerre, peu dret a una pedra a la dreta de la fissura i llançament a un bon canto d'esquerres. Recolocar-se i anar a buscar unes bústies per la dreta per agafar una bústia gran d'esquerra. D'aquí es xapa la tercera. Després encara hi ha feina, primer per una lateral a la dreta i, poc a poc, anar pujant sobre petits còdols que aguanten, sembla. Segons diuen, els còdols negres no es trenquen... 

Tot i que li he vist la forma de fer-la, em sembla una via extremadament desfasada per ser un simple 6b.

 

I, per rebentar-se, Baldufa. A partir d'aquí ja es deixa fer.

I després d'aquesta via ens hem dona per satisfets i cap a casa!

Aprenent a fer anar la canya

Fa uns dies el Ramon em va demanar per sortir dissabte. No és el millor dia, pic de l'onada de calor, però som-hi! Li proposo d'anar al Roc Negre que, com a mínim, té uns peus de via ombrívols. La veritat és que hem pogut escalar raonablement bé, llevat de la darrera via. La temperatura no ha passat dels 32-33º cosa que està bé, si ho comparem amb l'estiu passat... Avui el Ramon aprendrà a pescar amb canya, però no avancem aconteixements!

Hem començat la sessió pels (suposats) quintus de l'esquerra. Ens posem a Clàudia (V). Té una entrada suficientment tensa per escalfar-te de valent. Després, un tram estrany, semi-esquivant unes mates que caldria podar (nota mental: dur tisores de podar). A continuació un tram més senzill i un passet tonto de decisió. Entrada a la reunió amb tendència a la dreta.

Escalfant a un dels quintus... que són durs!

Baixant, poso les cintes a la part de dalt de Adrià però entrant per la Essència de Lluna (V). Aquesta no la tenia encadenada encara -o això diuen les marques a la guia. Ha estat "LA" tatxada del dia! L'altre dia hi havia unes cordades per aquesta zona i els vam sentir espernegar, dedueixo que a aquesta via. I, la veritat, és que n'hi ha per fer-ho! Avui li he cedit al Ramon l'honor de posar cintes a les vies. I l'he vist lluitar de valent aquí. Si ell ha atacat la via per la dreta, jo ho he fet una mica per l'esquerra. De les dues formes s'ha de tibar amb ganes. I compte de no equivocar-te gaire de preses, que la majoria són dolentes! Encadenada doncs!

Essència de LLuna probablement sigui més 6a que V...

Després ens n'hem anat a Gats As (6a). El Ramon se n'ha sortit molt bé a la part de baix, anant a vista. Però a la zona desplomada el cap no li ha permès decidir-se. Bona via!

A Gats As s'ha de tibar amb ganes al ressaltillo on hi he el company.

Aprofito la reunió per muntar la El Gat amb Gats (6b). L'havia feta el 2018, garantia perquè no recordés res de res. Baixant m'he mirat com resoldre el desplom... quan m'hauria d'haver mirat com arribar-hi! Però és el torn del company i s'hi posa en top-rope. Al mur que porta al pas desplomat s'hi queda una bona estona intentant trobar-ho. Al final se'n surt i ataca el desplomet. Una mica més amunt ell torna a llepar, a una zona de roms... Quan és el meu torn m'hi poso des de sota. La primera part és d'anar fent, però fent equilibris rars també! Arribo al muret on el soci s'ha encallat i m'ho miro. Faig un moviment estrany tibant de laterals i pujo peus. Una presa romilla però suficient de dreta em permet xapar. Després, anar a buscar una lateral de dreta, pujar peus i mà esquerra amunt amunt. Primer rom i després un canto suficient per pujar peus i dreta a la zona de roca trencada sota el sostret. Esquerra invertida i remada amb dreta fins un lateral bo. Toca pujar peus i entrar a la zona de ningú, roma roma. Per sort, els peus estan bé i t'ho pots mirar. Al final, toca tibar d'una lateral baixa de dreta i pujar peus. Quan pilles una fissura d'esquerra i l'altra de dreta (a la via d'abans les he vist ja) estàs salvat! Un 6b al sac!

Aquí em ve el tram dur. Laterals i agafar la franja que es veu a sobre.

A continuació li he proposat al Ramon de provar la Pagafantas(6a+), a la dreta de tot gairebé, que encara no la tinc tatxada tot i haver-hi fet un intent. S'hi posa i va fent la mar de bé fins a prop del crux. Aquí fa un parell de volades però acaba xapant el bolt pre-crux. Tot i això no veu gens com sortir-ne i tira de canya aquí i a la darrera xapa, per entrar a la R. Ell no ha pescat mai amb canya encara i s'acabarà fent un embolic per xapar amb canya la reunió. Però de tot se n'aprèn i ràpid!

El Ramon, lluitant a Pagafantas. Una via desagradable i amb un pas prou difícil com
perquè em torni a quedar pendent.

Quan és el meu torn em poso al forn. Els primers metres són d'anar fent, tot i que la roca no és una maravella. Primer toca anar més aviat per la paret de la dreta. Quan es redreça toca aprofitar una fissura a l'esquerra per tornar a la dreta. I xapar la xapa pre-crux venint des de la dreta també. Després ve el tomàquet. Em sembla veure un cantet i me n'hi vaig. Per sort és prou bo! Pujo peus i busco... amunt, per la dreta a uns rocs que fan mala pinta... i no veig res de res. Total, que em penjo. M'estic rostint del sol i cremant per la tensió! M'ho miro i ho veig: esquerra al cantet (horitzontal) que he vist i dreta a una regleta-fissureta vertical que hi ha a cinc centímetres de l'esquerra. Tibada i esquerra a un cantet a la fissura, pujar peus i bon canto de dreta. A veure si me'n recordo la propera vegada! Després no s'ha acabat encara! Queda un pas de decisió encara, xapar la darrera i jugar-te el físic per entrar a la reunió. Quina merda de tram! S'ha d'anar per una canal merdosa en diagonal a la dreta i passar a l'esquerra amb l'ai al cor perquè la darrera xapa queda a can pixa. És una via on has de tenir molt clar com fer el crux, si no, no és gens evident! I fotre-li morro a l'entrada a la reunió. I resar perquè no es trenqui res a la part de baix. Tants condicionants, que la via és simplement desaconsellable. Però "l'he" de tatxar algun dia!

Amb  cinc vies fetes i un bon desgast a la darrera (sobretot el company) ens n'anem pitant cap avall, que ara ja comença a fer caloreta de debò. Fins la darrera hem escalat prou bé, amb calor però suportable gràcies a l'ombra a peu de via.

Roc Negre

Avui amb el Manel ens n'hem anat al Roc Negre. Aquests dies les lumbars s'han comportat prou bé. El que no s'està comportant tan bé és la meva espatlla dreta, que fa mal. De fet, divendres em feia unes bones punxades sense que jo li hagués fet res de dolent els dies anteriors...

Hem començat fent la Mammut Mut (V+). La via té una zona prou atlètica a la zona del sostret! Demana fer algunes tibades laterals, on l'espatlla dreta hi té feina: no és precisament el millor que podria fer, jo. Però ja que hi som posats, tibem! El Manel ha estat l'encarregat de posar cintes i jo l'he fet de primer, però amb una mica de feina ja feta. He de dir que he hagut de tibar. La culpa, en part, no haver vist una bona ganda d'esquerra al mig de la placa a sobre del sostret, que m'ha obligat a fer alguna apretada de més. I a la part de dalt, un tram finet on he estat una estona mirant la forma més còmode de fer-lo.

Fent la Mammut.

A continuació ens hem posat a Nandu Multumesc (6a). Via llarga i variada, on s'ha d'anar escalant. El pas més difícil, per mi, l'entrada al díedre final, on costa pujar peus fins atansar unes regletes per l'esquerra que permeten superar-se amb certa comoditat. Després, un bon tram de díedre, bonic i variat. I l'entrada a la reunió, una mica tombada, d'anar fent.

Fent la del Nandu. 

Baixant poso algunes cintes a la veïna de l'esquerra, la Jarto de To (6a). El Manel s'hi posa i resol amb l'autoritat que el caracteritza. Només té problemes a l'entrada a la reunió, cosa gens estranya perquè hi ha uns passets curiosos. Aquí jo he optat per anar en top-rope, que ja he castigat prou l'espatlla. He anat molt bé, amb entrada a la reunió inclosa.

Als primers metres de Jarto de To. 

Baixant també poso cintes a la via que ens ve per l'esquerra. Jo, pensant, que era 6b. Però en realitat es tracta de Amics Inseparables (6b+), és a dir, un plus més que marca diferències. En Manel s'hi posa amb ganes. La primera part, que jo recordava intensa, la resol a la perfecció -de fet, són moviments molt similars a Jarto de To en alguns llocs. Després ve una placa fineta, on s'han de moure bé els peus i fer alguna contorsió divertida. Una zona més d'anar fent però on no et pots relaxar massa ens porta al mur final. Llegint al blog, veig que l'altra vegada el vaig encarar per l'esquerra. Avui el Manel s'hi ha posat per la dreta i s'ha embolicat el suficient per penjar-se. Jo m'ho he mirat una mica per la dreta. Després, per l'esquerra, però m'ha semblat una roca molt poc agraïda (la piada de l'altra vegada ho confirma) i he tornat a la dreta. Diria que per la dreta és com cal fer-la, però s'ha de saber llegir molt bé la roca! Jo no ho he fet prou bé i m'he hagut de penjar. En resum, cal acostar-se una mica a Jarto de To i buscar uns peus raonables. D'aquí, ajudar-se amb alguns cantillos, no per la placa on hi ha la xapa, sinó per l'esperó de la dreta, un xic desplomat, però que té alguna rugositat prou bona. Des de la darrera xapa fins la reunió hi ha un trosset, però hi ha un bon canto d'esquerra que permet xapar-la gairebé des de la seva vertical, encara que s'hi arriba per la dreta.

A la Amics Inseparables no hem aconseguit encadenar. Jo, ni en top-rope. 

Després d'aquesta hem plegat trastos i cap avall. La curiositat del dia ha estat una rata morta (rata, no ratolí) que hi havia a peu de via i que hem tirat una mica avall. D'altra banda, molaria fer una mica de neteja de la vegetació que hi ha a les vies. Avui, sense eines, jo he netejat una mica. Però convindrien unes tisores de podar perquè ressaltés el gris de la roca i no tant el verd de la vegetació a algunes bandes.