Ramales

Avui la previsió indicava un matí estable i amb en Simón hem tornat a Ramales de la Victoria. Algú més del rocòdrom havia d'estar per aquí, però ells tenien intenció d'anar a un sector on tot comença a partir del 6c+, així que no és per nosaltres.

La idea era canviar de sector, però la temperatura de primera hora ens ha obligat a tornar a anar pel sector escaleras. Cal prendre nota que el sol aquí hi comença a tocar a les 10. I a la resta de sectors, més tard ;)

Però com que som de fàcil conformar, trobem coses ben xules per fer. Comencem per una que sembla assequible. Després veure que és Las Abejas (V+) (a la guia hi posa IV+, però és una flipada!). Aquí hi ha un primer tram d'anar fent i després s'ha d'apretar una miqueta en algun punt amb algun alejillo i tot. Es deixa fer, però s'ha de treballar.

El suposat IV+ que no ho és ni fart de vi. 

A continuació ens posem a una de la seva dreta. Segons la informació que portàvem aquí hi havia d'haver dues vies però realment n'hi ha tres. Quan pujo intento detectar quina és la vella i em sembla veure casquillos de spit vells a la dreta i decideixo que aquesta és la que volem fer. Realment es tracta de La Amaya (6b) (la guia diu 6a però passa com abans). La via té el crux bastant fi. Tan fi que, després de mirar-ho i remirar-ho, trobar alguna cosa però trobar-la massa ronyosa (i pensar que això ha de ser 6a) i no veure el què, em penjo. Ho miro i remiro i està clar tocarà apretar fort! Així que baixo fins al principi del pas i faig l'apretada. Gota d'aigua amb mà esquerra, llastreta acceptable però baixa per la dreta, pujar peu dret en adherència, pinçar dit gros esquerre en una canalera incipient, pujar peu esquerre i... llançament a un canto bo. Tela, telita, tela!

A La Amaya hi ha una apretada potent, potent.  

Després ens posem a la del mig. Aquesta és la La Raya (6a) (V+ segons la guia). Es deixa fer bastant millor, però hi ha alguns passets delicats. En Simón, que ha fet l'anterior en top-rope, es posa de primer a aquesta i hi ha fet un parell de volades... Bonica malgrat tot!

La Raya és més agradable de fer.  

D'aquí passem més cap a la dreta. Ens posem a Vía Antigua (6a) (6a/b segons la guia). M'hi poso una mica acollonit i en canvi, surt ben bé! Només hi ha un passet finet per moure's cap a la dreta en un indret i la resta, d'anar fent. Misteris...

La Via Antigua, que té encara alguna xapa dels anys 80...

A continuació ens posem a la de la seva esquerra, que es veu un viot de 40 metres segons la guia. Es tracta de Rapsodia Bohemia (6a+) (aquí coincidiríem!). Una altra cordada ens ha avisat de la llargada -nosaltres portem un 70- però pensem que ens podrem despenjar de la R de la via anterior, si cal. M'hi poso carregat de cintes. Les dues primeres estan a tocar, cosa que vol dir alguna cosa: de fet, aquí hi ha l'apretada més intensa de la via, molt plaquero fins agafar una bona llastra. A partir d'aquí, anar agafant bon canto i anar pujant sense apretar massa, sols gaudint. Això sí, hi ha uns alejes considerables. Com que es deixa fer bé, no preocupa massa. Ara bé, cap a la part final la via es redreça. Pensava que les xapes estarien més properes, però també estan a Pekin! Concentrat encerto a llegir la via, fent alguna "S", primer cap a l'esquerra, després cap a la dreta i tornant a l'esquerra. Es fa bé, i apareixen gandes enormes, però hi ha aire de debò. De fet, de la darrera xapa a la R he llaçat un arbret que hi havia per allà al mig de la placa... Un viot! A l'hora de despenjar-me hem vist que probablement arribaríem a terra amb el xiclet i tot... i així ha estat. El company l'ha feta en top-rope pel tema alejillos i l'ha gaudit també.

A Rapsodia Bohemia hi ha feina al principi i al final.

Mirem l'hora i optem per recollir trastos, portem 5 vies i estem ben contents! Mengem alguna cosa mentre visitem la Cueva de los Gitanos on esperàvem trobar-hi algú del rocòdrom però hem estat sols. Ha servit per conèixer un altre raconet!

Cal dir que, quan hem marxat, hem vist l'overbooking que hi havia a tot el sector El Camino. Queden vies i vies, algun viot també, però potser s'ha de demanar tanda i tot! En tot cas, això serà en una altra visita que no serà pas propera perquè me'n torno cap a casa el proper pont!

Ens han comentat que, al punt d'informació del poble de Ramales de la Victoria, hi venen una guia només d'aquest sector. Queda apuntat! També queda apuntat que per aquí hi ha força vies que demanen corda de 80m (fins i tot, alguna demana 100m, pel que sembla).

Ramales de la Victoria

Fins ahir al vespre no hi havia pas previsió de sortir avui, que la meteo no semblava que pintés bé. Portàvem bastants dies de pluja -i neu i la previsió no era pas bona. Però poc a poc havien anat millorant i amb en Simón decidim provar sort. La primera idea va ser tornar cap a Bejes però a la zona de Picos hi ha nevat i bastant i pensem que trobarem el peu de via nevat. Així que avui mateix, mig sobre la marxa, li proposo al company d'anar a Ramales de la Victoria. No en sabem gran cosa, excepte que és un dels grans llocs d'escalada.

Trobem informació a The Crag i també a la Sociedad Deportiva de Torrelavega. Com sol passar, la informació es va desactualitzant amb el pas del temps. Del croquis de la Sociedad al que trobem a The Crag ja hi han aparegut vies, i la realitat en mostra més encara. Quan arribem aquí, amb un espai d'aparcament ben senyalitzat, fa un fred que pela, són les 9 del matí. Així que, amb el plomes fins al coll, anem a explorar el terreny. Ens n'anem pista avall i anem trobant sectors: primer el Sector Tobías, després el Sector Camino i, finalment, el Sector Escaleras. Mirant la paret d'esquerra a dreta, estan just al revés de com els hem anat trobant. Les parets estan regalimant aigua però sembla que hi haurà alguna possibilitat. 

Una cova ben xula al final del Sector Escaleras. 

Visitem les coves que hi ha al Sector Escaleras i comprovem que s'hi està ben bé, a dins! Els dubtes de si la paret tindria l'orientació adequada aviat s'esvaeixen: es comencen a veure alguns raigs de sol que van entrant per l'esquerra. Ens emocionem i anem direcció cotxe a recollir els trastos i ens plantem al Sector Escaleras just quan hi comença a tocar el sol. Detectem una via assequible i suficientment seca i ens hi posem.  

Es tracta de El Dorado (V+). M'hi poso, amb cura d'anar esquivant l'aigua. Cal anar amb cura amb els peus, sobretot. Els dits en algun moment van a parar a una bústia plena a vessar d'aigua... però res que no es pugui suportar. La via és un passeig fins a la primera reunió i segueix més amunt. Aquí comença a haver-hi dificultats: terreny d'adherència, extremadament tècnic, amb algun lloc moll, el que obliga a concentrar-se i molt. La via és de concepció i segurament factura dels anys 80. Això vol dir: grau apretat i xapes posades amb el pas difícil per arribar-hi a una distància entre raonable i considerable. He hagut de serrar les dents però he anat fent, malgrat la poca confiança en els peus en un terreny que la demana tota. Arribem al ressalt final i aquí sembla que s'hauran de mullar peus, cosa que no m'agrada. Així que opto per sortir per la via veïna de l'esquerra. Toca superar un desplomet i agafar bon canto, procurant no sucar el peu en una bassa d'aigua. En resulta una via ben interessant i llarga: 35 metres com totes les que farem avui!

Muntanyes nevades a la vora...  

... i proves del que estat passant fins fa ben poc.

A la primera del dia. Sort del solet!

En Simón també s'hi posa de primer i la fa, vibrant més del que voldria. Després m'ha comentat que li ha estranyat que jo anés tan a poc a poc... fins que ha vist el motiu!

La via de l'esquerra és la Edurne (V+) però aquesta travessa descaradament un tram xop. Així que, sense dubtar-ho, ens hi posem en top-rope. La via és d'estil similar, amb un pas molt fi als voltants de la reunió intermitja que està impracticable: gotes d'aigua d'adherència cobertes d'aigua, combinació fatal. Ens ajudem de cinta per moure'ns cap a la dreta, escapant de la zona més tècnica i encarem el ressalt, també moll. Per sort, els peus s'aguanten prou bé. Va apareixen algun forat miracolós que fa que el ressalt, aparentment dur, acabi deixant-se fer be bé. Després, un tram final plaquero, però més suau que la via anterior.

Fen Edurne. Hi ha un tram ben moll aquí.

Aprofitem la mateixa reunió per fer la La Danza (6a), a l'esquerra. També s'hi veu un tram moll i també la fem en top-rope. Aquí hi trobem una zona vertical de nyapes i gotes d'aigua que costen bastant de fer treballar. De fet, no és que costin de fer treballar, és que són massa petites! Tot i això, buscant i rebuscant, acaba sortint ben bé. La resta, bonica, molt bonica de fer. En condicions normals l'hagués intentat de primer, però donat que avui estem de descoberta i que tot el que fem avui és de regal, ens limitem a gaudir dels moviments sense estressar-nos.

Encarant el mur dur de La Danza.  

La mateixa instal·lació ens serveix per fer una via a l'esquerra de l'anterior de la qual no tenim informació. La Via Nova és una mica més difícil que l'anterior. Té un tram de nyapes i gotes com l'anterior, però és el doble de llarg. Si l'anterior estava gairebé seca, aquesta no, i he hagut d'agafar-me de gotes d'aigua molles. Després venen alguns moviments mà-peu ben bonics i una entrada a la reunió una mica d'equilibri. En el nostre cas, tocava creuar un altre regalim d'aigua per anar a buscar les xapes i reunió de les vies anterior, afegint-hi un plus.

A la Via Nova.  

Si bé al principi ha entrat el sol i això ha estat el que ha propiciat que ens decidíssim a escalar, de mica en mica s'ha anat tapant. Per sort, la temperatura, que era de +2 quan hem arribat, ha anat pujant. Això i el ressol ha anat assecant parts de la paret. Ara bé, sense sol tornava a fer fred de debò. Per tant, amb les 4 vies fetes i 140 metres escalats ens donem per satisfets i enfilem el camí de tornada.

Ha estat una bona descoberta! A veure si hi podem tornar amb millors condicions ambientals. Aquí hi ha roca per donar i per remenar! 

Debajo, el equipo que hace temblar las paredes!

 

Desdentegada

Aquest cap de setmana he estat a Manresa. Tenia ganes de sortir diumenge i al Pana li anava bé! Després de mirar les previsions hem optat per anar cap a Montserrat i l'hem encertat. D'entrada no teníem clar on anar, però com que anàvem d'hora i el company no hi havia estat mai, hem enfilat cap a la Desdentegada, que allà hi ha feina!

Hem començat a la Placa del Quintos, fent la #16, una via llarga, llarga i fina fina! A més, els primers metres estaven a l'ombra, de forma que la roca tenia un tacte lleugerament humit en algun punt. Comença el Pana i ha al·lucinat amb la finura que s'hi gasta. Poc a poc, renegant una mica, ha anat fent. Més amunt la via es posa més senzilla i només s'ha de gaudir. Quan m'hi poso, confirmo la finura, però la gaudeixo i no m'estresso més del necessari.

Escalfant a la #16 (V+)

D'aquí hem passat a la #14 (6a+), el 6a+ clàssic de la zona. Una via rebonica, amb moviments de finura i alguns de tibar-li una mica més. Surt ben bé també!

Continuem escalfant, ara a la #14 (6a+)

D'aquí proposo anar a la Placa de les 3 Vies, on hi ha les #26, #27 i #28. Després de pensar-ho breument, li proposo al Pana que es posi a la #28 (6c), que la tinc pendent des de fa molt temps. La meva relació amb aquesta via va començar el març de 2008 en una visita que li vam fer amb en Jortx. Teníem altres plans a parets i vam acabar aquí. Aquell dia gairebé que em surt a vista, però em vaig haver d'agafar lleugerament en un xapatge. Li vaig fer un altre intent el setembre de 2013 amb el Pep P. Aleshores em vaig haver de pillar al mateix lloc! Baixant em vaig estudiar els passos i van sortir. Uns anys més tard, hi vaig anar en plan matinal llampec el gener de 2017  amb la Rosa. Va sortir en top-rope però el dia no va donar més de si. Per tant, sí, li tenia ganes!

El Pana s'hi posa i va traient passos, però ha de reposar en algun punt. Treu l'entrellat del segon crux, que se les porta, i l'acaba muntant. Jo li faig un pegue en top-rope per matisar moviments. M'ha sortit sense massa dificultats, de fet ni m'he inflat! El company decideix fer el segon intent en top-rope i se'n surt. Aleshores, m'hi poso jo, des de sota.

Els primers metres segueixen una llastra, amb relativa comoditat. Després s'ha de passar cap a la dreta, apretant de valent i controlant peus. Poc a poc, més a la dreta, fins a l'esperó. Aquí hi ha el primer crux, amb uns moviments delicats fins que pots agafar bon canto a l'esperó. Aquí es pot reposar prou bé i progressar fins al segon crux. La clau és posar peu esquerre sobre una pedra de quars marronosa, cap a l'esquerra, ajudar-se amb una lateral i tenir controlada una bustieta per al peu dret. D'aquí s'agafa un bolo acceptable per l'esquerra i et pots moure cap a la línia de xapes i xapar apretant el cul ben fort. A partir d'aquí, toca anar aguantant però no hi ha cap pas extrem. Aviat m'adono que avui serà el dia, 17 anys més tard del primer intent, on gairebé em surt! Olé! Feia dies que no encadenava un 6c. Segurament hi ajuda l'entrenament que faig a Santander, jeje.

I el projecte del dia, la #28 (6c) que finalment he encadenat!

Aquests quatre pegues sumen més de 120 metres i estem més que satisfets, així que enfilem el camí de tornada. Queden projectes a la vora... Hi tornarem!

Bejes - Piedrallana

Hoy he tenido ocasión de salir con cuatro compañeros del SantaRock. Hemos quedado en el párking de la Hermida porque ellos han pasado la noche ahí ya y los cinco hemos subido hacia Bejes con la idea de ir al Sector Piedrallana. Aquí hay sitio para aparcar dos coches, aunque cuando hemos llegado ya no quedaba espacio. Unos metros más hacia adelante también es posible aparcar, fuera de la carretera.

La aproximación es relativamente corta aunque hay que trepar un poquito.  En poco rato estamos a pie de pared y aquí encontramos diversas vías. Nosotros hemos dejado los trastos al pie de tres vías nuevas que no aparecen en las guías (las llamaré #A, #B y #C, de izquierda a derecha) y nos hemos puesto manos a la obra. Bego y Coco atacan la vía de la derecha. Con Ave y con Lauri nos ponemos en la vía del centro, que resultará la más dura de estas tres. Paso al catalán, por facilidad ;)

Además de escaladores, hoy hemos tenido otras compañías... 

Em poso a la primera del dia, la #B. Té una arrencada prou dura, amb un moviment un xic desplomat que obliga a tibar des del primer metre. Després van sortint cantos prou bons però més amunt trobem una placa més llisa on s'ha de mirar una mica i fer alguna tibada. Surt bé, però deixa els braços escalfats ja. En Ave avui farà top-ropes perquè ahir es va petar bastant i gaudirà de la via. La Lauri s'hi posa des de baix i confirma les apretades que hi ha! És una via d'uns 18 metres, amb roca boníssima (i novíssima) i ben assegurada.

La Lauri a la primera del dia. 

Quan els companys baixen de la de la #C ens hi posem nosaltres, aprofitant les cintes. Aquesta és més senzilla que l'anterior, amb un tram una mica més exigent, però que es deixa fer ben bé. 

A la més senzilla d'avui.  

A continuació ens posem a la #A, que també hi trobem les cintes posades. Té un pas de decisió a l'entrada, que a la Bego li ha fet por perquè la caiguda no és massa bona, la veritat. Ha optat per baixar-ne abans d'arriscar-se. Amb l'envergadura meva i de la Lauri no hi ha problema per arribar a un bon canto i tirar amunt. Hi trobem algun passet de mirar-s'ho més, però també surt la mar de bé. La dificultat és intermitja entre les dues anteriors i les tres es mouen entre V+ i 6a/6a+ depenent de quant vulguem apretar la graduació.

La Bego i la Lauri a la #A.

Després anem cap a la dreta i aquí hi trobem vies amb més anys ja. Ens posem a la Sin Nombre #8  (6a), a la dreta de tot d'un grup de 3 vies que comparteixen reunió. Aquí hi trobem uns primers metres bonics i agradables de fer. Després el terreny es redreça i es posa vertical o més. Si vas buscant, apareix bon canto, però. En un moment toca anar a buscar una gota d'aigua al ressalt compacte que hi ha sobre el desplomet i aquest és el moviment més dur. D'aquí ja s'agafa bon canto i només queda un trosset fins la reunió. Aquí hi torna a haver un pas fi: cal flanquejar cap a l'esquerra per acabar agafant una bustieta suficient per remuntar un altre ressalt. La reunió queda molt a l'esquerra, massa perquè les cordes acaben fregant força. En Ave, que no ha volgut fer la #A s'ha animat a provar-la i se n'ha sortit ben bé. La Lauri s'hi ha posat de primera sense dubtar-ho. A la part de dalt però no ha vist com fer el flanqueig cap a l'esquerra si se n'ha anat a remuntar una mica per la dreta i flanquejar després, per dalt, molt marcadament cap a l'esquerra. Han estat uns moments tensos, però tot ha sortit rodó finalment!

En Ave al 6a de la dreta del grup de 3 vies.

Aprofito que el Coco i la Bego han deixat cintes a la Sin Nombre #10 (6b) i m'hi poso. Abans hi he vist una altra cordada penjant-se força estona a diversos llocs i això i la pinta que fa la via ja serveix d'avís. Surto amb la segona xapa passada perquè el primer tram és desplomat i de regletes bastant dolentes. Són uns metres d'apretar fort, fins arribar a alguna regleta millor, des d'on puc xapar la tercera bé. A petició meva, en Coco em va flashejant alguns moviments, cosa que agraeixo ja que aquesta via ja és una altra història. Va sortint tot, però apretant de valent i l'acabo encadenant. He quedat ben satisfet! En Ave ha tancat la sessió i la Lauri s'hi posa en top-rope. S'ha de penjar unes quantes vegades però acaba fent la pràctica totalitat dels moviments. Un viot de debò, però res a veure amb el que hem fet fins ara!

Els companys Coco i Bego al 6b, a dalt i la Lauri a sota. 

I, per acabar la festa, aprofito per fer-li un top-rope a la veïna de la dreta, la Sin Nombre #11 (6b+).  Aquí hi trobem un inici lleugerament desplomat però potser no tan regletero com l'anterior, seguit d'un tram, també lleugerament desplomat, però on van sortint cantos si et saps moure cap aquí i cap allà. Però aviat arribem a una placa gris compacta, on s'ha de fer una bona tibada d'una llastreta pinçada amb la dreta i una orelleta que s'agafa d'espatlla amb l'esquerra fins arribar a unes laterals acceptables si aconsegueixes posar el pes cap a l'esquerra. El moviment no és evident i m'he penjat per mirar-lo. Després ha sortit, però demana bastant! Després es va fé amb una apretadeta per entrar a la reunió.

Baixant d'aquí el sol s'ha amagat i la temperatura ha baixat ràpidament. Entre la temperatura i que ja porto sis vies, és el moment per recollir trastos i baixar cap al pàrking a la Hermida i allà fer un mos, aprofitant les taules i cadires de les furgos. 

Ha sido un dia redondo, con buena temperatura, buena roca y, sobre todo, buena compañía! Muchas gracias a los y las compañeras por haberlo hecho posible!

 

Finestra de bon temps a Bejes

A molts llocs del planeta la gent s'ha d'adaptar a les condicions meteorològiques per sortir a la muntanya. Segurament a casa nostra som una excepció i podem sortir sempre (gairebé) que volem. Aquí a Cantàbria hi ha dies i dies. Ahir, per exemple, teníem una meteo plujosa. Feia dies que anàvem mirant si hi hauria finestra de bon temps i sí, semblava que avui, diumenge, n'hi hauria. Després d'algun intent per anar a un lloc nou, amb en Simón decidim assegurar la jugada i anar-nos-en a Bejes - Pueblo altra vegada. Ara feia dies que no tocava roca -també perquè durant la meva escapada a Manresa al final no va cristal·litzar res ;)

Avui hem començat per l'esquerra de tot. Ens hem posat a La Covoja (V), que serveix perfectament per començar a entrar en matèria. Fa uns 25 metres amb la qual cosa s'escala bastanta estona!

Escalfat al quintu de l'esquerra de tot.

Baixats d'aquí ens n'anem a cercar quelcom més picantó. Hem fet la Callabrosa (6a). Bona via, com totes les que farem avui! La única pega és que és una mica més curta (21 metres, diu la guia, la més curta). Hi trobem passets de tot tipus. Variada i bonica i es deixa fer la mar de bé.

A la Collabrosa. 

Seguim les passes d'una altra cordada que es coneix bé el sector i continuem amb la veïna de la seva dreta, la Cualmayor (6a). Aquesta és de l'estil de l'anterior, però l'he trobat una mica més dura. Un festival de metres també!

El 6a central, el llarg. 

D'aquí hem canvia de grau i ens hem posat a la Surbutrera (6b). El company hi havia estat una vegada en top-rope i comenta que hi ha un pas bloquero. L'altra cordada també diu el mateix i per això m'hi he fixat una mica quan la feien ells. Amb aquesta informació la via surt ben bé! Al crux s'ha de tibar d'una regleta més xica del que voldries per pujar peus i anar a buscar una punxa per la dreta, pujar més peus i agafar una regleta que permet xapar -creuat, però permet xapar. Ara ve una estirada fins agafar bon canto. El company s'hi ha posat de primer i ha fet algunes volades aquí, la primera una mica més considerable perquè ha intentat fer l'estirada a pillar el bon canto sense haver xapat abans...

A punt d'atacar el crux de Surbutrera (6b). 

Per acabar la sessió ens hem posat a la següent cap a la dreta, Hedrás (6a+). Segons els coneixedors de la zona és similar a l'anterior, cosa que em fa estar concentradet! Té un primer tram amb alguna apretada ja abans d'entrar en matèria. Després, una zona estranya on s'ha d'aprofitar un diedret i unes llastretes xiques per entrar-hi. Després ve una zona d'anar-s'hi posant bé, un xic per l'esquerra de la línia de xapes. Toca creuar la vertical i tirar amunt per terreny més que vertical, intuint on hi haurà bon canto. N'hi ha però s'ha de trobar! Un tram molt guapo i exigent. Després ve una zona de placa que es deixa fer millor del que semblaria i encara ve un desplomet curiós, també amb canto però de mirar-s'ho! Un viot, llarg (30 metres) i ben variat. Segurament la millor de totes les que hem fet! El company s'hi ha posat en top-rope perquè a la via anterior ho ha donat tot i s'ha buidat. Aquí ha hagut d'esforçar-se per sortir-se'n però ho ha fet! 

Acabant la collita de vies a Hedrás.

I amb cinc vies al sarró i un munt de metres escalats enfilem el camí de tornada no sense fer un mos vora un rierol un xic més avall del poble. 

Mentrestant uns altres companys del rocòdrom estaven a Urdón. El sector està abans d'arribar a la Hermida i suposadament hi ha algunes vies assequibles. En aquesta època hi ha sol entre 14:30 i 16:30. Si no fa molt fred, s'hi pot estar. Potser un altre dia!