Coll-Roig: L'Alicorn

Avui hem tornat a fer via llarga amb la Susanna. Hem anat cap a Coll-Roig, on ella no hi ha escalat mai i jo encara hi tinc unes quantes vies per fer. Ens trobem a Gombrén i pugem plegats cap a Montgrony. Deixem el santuari a la dreta i continuem amunt. A l'alçada del pàrking que hi ha al final del tram asfaltat una cordada ens adverteix que la pista està en molt mal estat. Així que aparquem a l'esplanada asfaltada i afegim uns 15 minuts de caminada a l'aproximació. Val a dir que no seguim la pista, sinó que s'agafa un camí que comença travessant el rierol que hi ha al costat de l'aparcament. La pista va pujant en lleugera diagonal cap a l'esquerra. Després se'n va una mica a la dreta i podem fer una drecera cap a l'esquerra, en direcció al coll que ja s'intueix. Tornem a enllaçar amb la pista i arribem al coll. Avui hi ha batuda de senglars i hem de passar pel costat d'un senglar abatut. Fem l'aproximació típica, a buscar la tanca i travessar-la en un punt on ja es veu el camí a l'altra banda. En poca estona som a peu de la via escollida: L'Alicorn, la primer via que es va obrir en aquesta paret. El track, aquí.

Nosaltres la farem en cinc tirades. Fem sorteig i em toca començar. Primer llarg de tràmit, amb un ressalt inicial prou bonic i un tram de camí per arribar a sota de la "paret" de veritat.

El segon llarg comença força més exigent. Trobem un primer tram lleugerament desplomat, on s'ha de guanyar alçada per entrar a la placa de canaletes. Un pas que la Susanna resol amb l'autoritat que la caracteritza. Després entrem al primer tram de canaletes: curiós i típic alhora. La companya no havia tastat mai aquest tipus de textura però aviat li acabarà agafant el truc. Aquí cal agafar-li ràpidament perquè les assegurances no queden a tocar!

Començament del segon llarg. 

El tercer llarg és d'estil similar, canalera. Té una entrada curiosa, que jo acabo fent per la dreta de la línia de xapes. Canalera a tope, amb algun canto i forat bo. En algun punt he posat un alien vermell, si no recordo malament.

Tercera tirada. Inici curiós i la resta, canalera!

La Susanna es posa  a la quarta tirada, amb els nostres fraccionaments. Estil similar, canaleres amb algun alejillo i alguna assegurança possible a algun boix que queda a la vora. Sembla que s'hauria de fer reunió en un arbre, però ella la munta un xic més amunt, en un químic reforçat amb algun friend.

A la quarta tirada, un xic més senzilla.

El darrer llarg és diferent dels anteriors. Comença amb un ressalt vertical i després toca atacar una fissureta curiosa. Costa guanyar alçada fins poder ficar els dits en algun punt que es deixi. Després queda una fissura més ampla, que es deixa tibar millor de mans però queda extremadament llisa de peus. Jo he optat per fer un moviment cap a l'esquerra en un punt on s'intueix que una lateral d'esquerra pot ajudar. Suposo que es pot fer recte amunt apretant com un animal amb els peus en adherència, però no tinc ganes de fer més que 6a... Si es vol, encara es pot continuar amunt, però fa pinta de tenir interès zero i acabem aquí.

Darrers metres. El més dur de la via!

Des de la reunió cimera fem tres ràpels fins a peu de via. El darrer podria ser amb una sola corda de 60m, cosa que segurament reduiria els embolics associats a moure's per terreny tombat, però no ho hem fet.

Portàvem cintes, tascons, joc d'aliens i de totems. Hem posat algun flotant i hem llaçat algun element vegetal. La via ens ha agradat molt. Jo feia temps que no escalava en les canaleres típiques de la Sud del Pedra i ha estat un retrobament barreja de bonic i curiós. Ha sortit tota encadenada en lliure. Els passos més difícils, el principi de la segona tirada i el darrer de la cinquena. La ressenya original diu que aquest darrer pas és V-. Llavors sí que estaven forts! Felicitats! Per sort, per la xarxa hi trobarem informació millor a qualsevol post.

Hem estat dubtant si posar-nos a una altra via però al final optem per anar en plan tranquil. Hem recollit trastos i hem fet un mos. A la conversa, actualitzacions sobre la vida i històries de creixement impressionants. Els herois i les heroïnes estan més a prop del que sovint pensem. Un dia ben complet que jo acabo aquí i ella continua uns quants dies més.