Desdentegada de primavera

Tornem a la Desdentegada amb en Pana, que hi tenim alguna cosa pendent. Ja avanço que continua tot pendent igual, jeje. Però no cal avançar aconteixements!

Avui és el primer dia primavera de debò: vol dir, el primer dia sense vent des de fa milions d'anys, amb sol i bona temperatura. Hem tingut el dubte de si faria massa calor però no, hem estat de conya! 

El company té ganes d'escalfar amb vies diferents a les de les altres visites, així que comencem a La Guarderia, fent la via de l'esquerra, un quintu dels que es deixen fer. Després hem a anat a la mega-placa dels 3 viots (#26, #27 i #28) i ens hem posat a la #26 (6a+). Jo ja recordava que no era una via senzilla i ho he acabat de confirmar quan el company s'ha hagut de penjar de tot i més per no fondre's. Jo l'he feta en top-rope perquè no vull petar-me. L'encadeno, però he hagut d'apretar fort. Ha servit pel que havia de servir: per escalfar. Es tracta d'un viot de continuïtat de gairebé 35 metres on no es pot córrer gaire: gairebé es gasta un minut per metre!

Escalfant a un quintu i a un suposat 6a+.

Dissortadament el company s'ha escalfat massa i em cedeix l'honor de muntar el projecte del dia, la #11 (7a). La darrera vegada jo li havia fet un tast i em va semblar factible... Avui he fet servir la canya per xapar fins la tercera i he pogut tastar l'entrada. El crux està entre la segona i la tercera. Em vaig penjant i més o menys trec els moviments. Continuo, ara ja sense ajudes i vaig fent. Em penjo gairebé a tot arreu per no petar-me i vaig fent tota la resta de passos sense més entrebancs.

Muntant el 7a. 

El company li fa un top-rope. Però el pas difícil se li atravessa. La resta, anar fent, prou bé. Quan és el meu torn novament, la provo des de baix, per si sona la flauta: si faig el crux, encadeno la resta. Vaig fent fins posar les dues mans a la bústia diagonal. Aquí m'entretinc una mica tastant un bidit que el Pana fa servir, però jo no. Al final, faig el meu sistema: estirada amb dreta fins a una pedra rovellada, esquerra a una pinça roma i estirada fins a la bústia de dretes. La toco, però no m'hi quedo i me'n vaig avall.

Torno a provar-ho des del terra, després de reposar uns instants, però no suficient. I el resultat és que torna a no sortir-me. Xapo la tercera com puc i continuo amunt i vaig encadenant fins al darrer químic on opto per penjar-me per no rebentar-me.

El company li fa un segon pegue en top-rope i també fracassa al crux. Ell ho fa una mica diferent, però tampoc no li acaba de sortir.

El Pana, al 7a. 

El resum és que cal controlar molt bé els peus. Costa molt veure algun bonyet, però n'hi ha algun. Segurament toca matisar bé l'alçada ideal per fer els passos sense tibar més del compte. I anar amb compte amb la llum: al primer pegue hi tocava sol i ombra, al segon sol i no semblava el mateix relleu! A veure si haurem de venir a la tarda...

Hem fet quatre pegues però no tindríem pas forces per més, encara que volguéssim. Recollim i cap a casa! Les estadístiques d'avui semblen nefastes, només he encadenat un quintu, però he treballat que és el que compta!