Can Molsa

Fa un munt de temps que no surto a escalar, en part per la meteo, en part perquè darrerament no hi ha manera d'encaixar agendes per mil raons. Per sort, per aquest cap de setmana amb la Susanna havíem quedat i ben quedat, aquesta vegada per fer esportiva, a petició seva, i, a més, avui l'Ernest i el Pana han pogut sortir. Per tant, hem fet ple! Jo tenia ganes de tornar a Can Molsa i cap allà que hem enfilat. Per sort, l'Ernest se sap bé l'aproximació: amb la meva memòria no hi hagués pas trobat! Queda apuntada aquí.

Aproximació amb restes de neu de la darrera nevada.

Amb la Susanna hem començat fent la Ópera Prima (V) i la Diedret (V). Les dues vies les havia fet fa un munt de temps, el 2015 quan feia poc que les havien obert!

A les primeres del dia.

Després ens hem posat a la Semen Fot (6a+), aprofitant que els companys ens hi han deixat les cintes. Aquí ja s'ha de tibar força, especialment al ressalt on cal creuar un mini-sostret. Aquí toca aprofitar alguna cosa roma amb la dreta i després simplement obrir els ulls i agafar alguna cosa ben bona. Jo no l'he vist i he hagut  d'apretar una mica sobre roms! Bona, bona!

A Semen Fot. 

Després hem fet la Comprant Joventut (6b). Comença a la part dreta del bosquet semi-penjat que hi ha al peu de l'anterior. Comença atacant una zona un xic desplomada amb roca que fa pinta de dubtosa però que és ben sòlida. Més amunt entrem a una placa infinita, on toca gaudir i tibar. Es va fent prou bé fins al ressalt final. Aquí m'ho he mirat per la dreta i no, he tornat a baixar. He enfilat una mica per l'esquerra i sí, he xapat bé la següent. Però he hagut de lluitar bastant, bastant, mentre els braços s'anaven inflant. L'he encadenat a vista però fent gasto de debò! 

Lluitant per encadenar Comprant Joventut. 

Els companys s'han estat barallant amb Guitza (6c) i li han tret l'entrellat (i l'han encadenada, cadascú en el seu estil. L'Ernest em suggereix que m'hi posi des de baix i que la intenti al flash. Però abans m'he inflat bastant i tinc dubtes. Així que m'hi poso en top-rope i... l'encadeno. El tomàquet està als primers metres de la via, desplomats i amb uns passos ben durs. Esquerra a una presa més roma del que voldríem, taló dreta a una safata vermella, tibada i dreta a una bústia (directament o rebotant en una pedra prèvia, jo hi arribo directament). Esquerra al costat, dreta a pedra gris i esquerra a canto rovellat bo, tot això controlant peus. Després toca posar-se a sobre, jo m'he ajudat amb una petita llastreta al terra. Ara es pot reposar! Després toca enfilar-se: a buscar un bidit d'esquerra i una regleta trencada per la dreta i anar a buscar una bona bústia al costat de la xapa. A partir d'aquí la via es deixa fer prou bé fins al ressalt final. Aquí hi ha algun moviment on la presa no es tan bona com voldries i els braços ja estan cansadets... No sé si hagués sortit de primer, potser sí. En tot cas, queda pendent!

La Susanna a Guitza. 

Com a darrer pegue encara li he fet un top-rope a Batzacada (6c+), també en top-rope després que l'Ernest l'encadenés de primer. El començament el fem igual que l'anterior. Després toca anar cap a la dreta i encarar el ressalt que ve. Bidit d'esquerra, dreta a una pedra negra, posar-s'hi bé pujant peus i esquerra a una bona bústia. Després he anat fent prou bé, amb un trosset rom pel mig però que es deixa fer mirant a banda i banda. I el mur final torna a tenir tomàquet. En particular, he fet alguna remada llarga i m'he quedat d'algun canto rom que no sé pas si, anant de primer, m'hagués atrevit. També queda pendent!

A dalt, l'Ernest encadenant com toca la Batzacada. A sota, jo mateix en top-rope. 
Primer al desplom, després al ressalt que el segueix. 

Recollim trastos i enfilem el camí de tornada que, entre pitos i flautes, hem escalat un munt avui. I amb sol solet, a partir de la tercera via. Un privilegi! Per cert, avui he estrenat corda, una Beal Zenith de color solid pink ben llampant -per ara! (Ho apunto per si em serveix per recordar la seva edat més endavant)