dimecres, 4 de juny de 2014

Moià: la Falsia


Aquesta tarda hem dirigit les nostres passes cap al sector de la Falsia, a Moià. És un sector petitet, però que té prou possibilitats com per fer-hi alguna visita més. No gaires més, perquè majoritàriament hi ha vies dures... però la part de la dreta encara es deixa fer.

Comencem per la part de més a la dreta. Aquí les vies són ben curtes però, malgrat que no ho semblen des de sota, són ben boniques, ben trobades i ben equipades -amb químics o parabolts. Felicitats als equipadors!

Comencem fent la #12 (V) i continuem per la seva veïna, amb qui comparteix reunió, o així l'hem coincidir, la #13 (V+). En aquesta darrera s'ha de tibar un xic per superar la pilastra inicial. Després, anar fent.

Canto generós a la #12

Primers metres de la #13

Hem deixat cintes a la #14 però abans hem fet la Turbio (#15), un V+ ben guapo i la #16 (6a+). La Turbio té algun passet de més finura.  La #16 també és plaquera i ens reserva un passet bloquero on cal fer un pas ben llarg tibant de canto petit. En resum, cal apretar les dents!

Treball més plaquero a la Turbio...
 
... i més plaquero encara a la #16, con cal apretar fort.

Baixant d'aquestes ens donem per suficientment escalfats per fer la Marqués de Cáceres (6a+). Aquesta acaba amb un desplom contundent, però sortosament van apareixent  cantos prou bons. La via està retolada com a 6b al peu, però això probablement sigui encarant el desplom exactament pel bell mig, el que no és massa lògic. Baixant ho he provat i, efectivament, surt i surt més difícil.

 Tibant fort a Marqués de Cáceres

Acabem d'enllestir la via que ens queda a la part dreta i fem la #11 (V+). Aquesta també és vertical de placa, amb un pas concentrat.


Placa, també, a la #11

Després hem anat cap a l'esquerra d'aquestes vies, on la paret ja té més alçada -sense exagerar, però. Aquí hem fet la #9 (6a+), inconfusible perquè segueix una fissura pràcticament de dalt a baix. Aquí ja es pot gaudir de la llargada, amb uns moviments ben interessants. La dificultat principal està en un moviment a uns 5 o 6m de terra, on cal anar a l'esquerra per retornar a la dreta. La resta, anar aguantant, sobre bon canto -el que no és precisament el meu fort ara mateix. Malgrat tot, surt fàcilment.

A la bonica i "llarga" via #9

Per acabar la sessió, ens posem a una de les dues noves vies que encara no surten a la ressenya dels sensepell. En concret, a la de més a la dreta, on s'hi endevinen possibilitats. S'hi posa en Pep i va fent fins entrar a la zona desplomada. Aquí la cosa es complica força! Veient el pa que hi donen, opto per fer-la en top rope i em surt a la primera! Hi ha uns passos ben durs, però: primer, des d'una lateral m'he estirat força per abastar una fissura en l'únic lloc on s'endevina bona. Després, una pujada bestia del peu esquerra i recuperar la compostura amb millor canto. Finalment, una altra pota enlaire per equilibrar-me en els darrers passos. A veure quin grau li donen... en tot cas, és força més difícil que cap de les que hem fet fins ara. En una propera visita, potser li haurem de fer un intent des de baix...

 Iniciant el crux de la via de més a la dreta

Hem sortit de Manresa a 26º, hem començat a escalar a 22º i en poca estona hem baixat als 16º... i és que aquests aires fan de les seves! Malgrat tot, és un bon lloc per anar-hi a la tarda -ara que fa calor, vull dir. Segurament, els matins d'hivern també hi són agradables!