dissabte, 10 de novembre del 2007

La Taca Blanca

Avui, el Toni i jo hem anat a visitar una zona que fins ara no coneixíem: la Taca Blanca. Feia un temps que jo havia vist aquesta ressenya i ens ha semblat prou interessant com per fer-li una visiteta.

Hem començat per les vies de la zona més senzilla, que al Toni li convé fer metres. I metres, el que es diu metres, en fan bastants.

Panoràmica del sector fàcil de la taca blanca. A l'esquerra (en vermell) un projecte.

Hem començat per l'escarabat bum bum (IV+) (nº 3 a la panoràmica) per no coincidir a la reunió amb un escalador que ha fet la nº 1 en solitari. L'escarabat bum bum és una via amb 17 assegurances en 30 metres, molt recomanable com a iniciació.

A continuació hem fet el drac màgic (V-) (nº 2). Aquesta via, d'una llargada similar, té les assegurances un xic més espaiades, el que fins i tot és d'agrair. La zona més atractiva segurament és una petita panxeta que es troba als 2/3 de la via.

En Toni atacant la panxeta del drac màgic

Per acabar amb aquest festival de metres, hem fet la via més difícil del sector, tatanet (V) (18, sí, divuit, parabolts). Aquesta comença al punt més baix de la placa i comença un xic en diagonal a la dreta en paral·lel amb la canal herbosa. Té un tram central força vertical però amb molt bona presa tota l'estona.

Jo mateix a tatanet

Després d'aquí hem anat a visitar unes vies que queden a la dreta del sector:

Les vies de les nenes (24), 25 i 26

Hem començat per la via de les nenes (15m 6a). Està equipada amb 6 parabolts i la reunió té mosquetó. La via comença amb una entrada prou tècnica seguint el diedre on s'han de fer alguns passos llargs i anar a buscar les preses clau: no s'hi val a badar. Després vé un slap on cal posar-s'hi bé i ja sols queden uns passos sense complicacions per arribar a la R. Tot i que ha sortit a vista, considero que es mereixeria un plus. El Toni també s'hi ha atrevit anant des de baix i sols s'ha penjat en un lloc. D'aquí dos dies tornarà a estar al 100%.

A continuació he fet la via 24 (6a). La via fa uns 18 metres, deu tenir uns 7 parabolts i una reunió amb mosquetó per despenjar-se comuna amb la via 25. Comença per una zona mig trencada i segueix per una fissura. Aquí hi ha el pas clau que consisteix en anar a buscar un bloc gris característic. D'aquí cap amunt sense més dificultats que una arribada a la reunió un xic delicada.

Baixat he desmuntat la via perquè el Toni ja havia apretat prou i he aprofitat per provar en top-rope la via 25 (6b). Té una entrada seguint una fissura i una bavaresa magnífica amb lleugera tendència a l'esquerra. Després d'una repiseta vé el crux de la via on cal tibar de valent d'un bidit bastant ronyós per la dreta. Aquí m'he penjat per estudiar la situació. Uns quants passos apretant fort i la resta surt sense problemes.

La conclusió és que aquí no regalen el grau -de fet, ja ens ho ha comentat el noi d'Olesa que anava en solitari. L'altra conclusió és que és una zona molt interessant (especialment el sector d'iniciació) i poc visitada, almenys avui. Deu ser que l'aproximació espanta, perquè a la zona dels graus (de baix) sí que hi havia penya.

1 comentari:

bodhi ha dit...

Ostres, acabo d'estar-hi i just el pas de bidit de la via 25! ehehe, m'ha agradat molt! Clar de Lluna es diu, 6b. (a vista)

De les nenes també, estupendosa.