dissabte, 17 de novembre del 2007

Seguim cargolant

Aquest matí ens hem tornat a escapar cap a Calders, a la part esquerra del Cargolaire, aprofitant que la Rosa no hi havia estat mai i que jo tenia ullat un projecte per anar pujant el llistó de mica en mica.

Tot i que feia força fresqueta (passant per l'obaga de Navarcles, el cotxe marcava -3.5º) a peu de paret s'hi estava de conya. Segurament això explica la relativa aglomeració que hi havia quan tornàvem: 4 cotxes al mini-aparcament.

Ens hem dirigit cap a la placa grisa del meandre i hem començat a la Societat del malestar (V+), una via fineta d'anar fent que ens ha servit a tots dos per començar a escalfar els ditets.

A la Societat del malestar

A continuació hem fet la seva veïna de l'esquerra, la Solàrium (6a). La tònica de la via és similar a l'anterior tot i que cal buscar-se la vida un xic més. Cal dir que buscant es van trobant cosetes encara que les marques de magnesi no ho indiquin correctament.

La Rosa gaudint del sol a Solàrium

Després d'això tocava anar a provar el projecte del dia: La bruixa de Blair (6b+). A la visita guiada que em va fer en Jortx, vàrem fer la Tremenda (6b) que queda just a la seva esquerra i aquell dia ja em va quedar gravada la bruixa.

Cal dir que gairebé m'ha sortit a vista: entrada anant a buscar un bec per la dreta, primer parabolt. D'aquí a una lateral per l'esquerra de la que es tiba fins arribar a la lleixa de sota el segon parabolt (just on està feta la foto següent) que es xapa còmodament. D'aquí es va a buscar un bolo a l'esquerra, alguna cosa per la dreta i un foradet cantellut mig trencar per l'esquerra just a un pam de la tercera xapa. En comptes de xapar ara, m'he entossudit a buscar quelcom per la dreta que em permetés estar més còmode. Després d'una bona estona buscant infructuosament he acabat xapant in extremis des del mateix lloc amb els braços com en Popeye. Aquí ja anava ben cec i he començat a pujar peus tot recte sense veure que a l'esquerra hi havia un bolo meravellós pel peu. Per molt poc, però la pujada de peus ha acabat amb una penjada. A partir d'aquí va bé anar a buscar una bona presa en una vira a l'esquerra i la resta és bufar i fer ampolles.

Jo mateix a La bruixa de Blair

Baixant he fet el que no havia fet mai encara: deixar les cintes i tornar a fer-li un intent. He reposat una mica i a la segona ha sortit perfecte. Com canvia saber on has d'anar! Per mi el pas més dur és anar des del lateral esquerra fins a la lleixa de dalt. Aquí cal tibar de valent amb els peus ben posadets ...

La Rosa s'ha decidit a intentar, si més no, arribar al canto lateral esquerre. Li ha fet un munt d'intents perquè diu que no se li cansen pas els braços -que Déu els hi conservi així :) . Malauradament no ha tingut èxit perquè no veia clar que pugués mantenir el bloqueig per caçar la lateral. També ha quedat clar que l'envergadura de l'escalador/a és un paràmetre important en aquesta via.

Per acabar, he fet La tremenda (6b). Serà que anava confiat, però m'ha costat força pujar els peus a sobre el desplom. Malgrat això, ha estat un excel·lent final de festa. I després, corrents a buscar les nenes i és que de les 10 quan entren fins a les 13:30 quan han de ser recollides queda el temps molt just ...

4 comentaris:

Jortx ha dit...

Uuuui!

Ja t'has enganxat a Calders i a l'estil friki d'assejar vies! Això ja no té parada!!

Petrus ha dit...

A veure si tindràs raó!

Jo, mentrestant, m'enganyo pensant que això que faig només és un entrenament per poder gaudir més de les vies llargues.

Jortx ha dit...

Ara que m'hi fixo.... has tornar a girar els noms de les vies de la placa negre!

Ets un cas!

Petrus ha dit...

Mira que sóc desastre! Però ara ja sé la causa: al llistat que tinc estan canviades d'ordre. La de l'esquerra la indica com societat del malestar i la de la dreta solarium i resulta que són al revés!. Fins ara em fiava més del paper que de la (meva) memòria.

A veure si ara no em torno a equivocar més :)