Demasiado lejos para ir andando

Feia dies que en Jortx tenia ganes de visitar la paret de les Bagasses i a mi em feia gràcia fer la Demasiado lejos para ir andando, una de les que em faltaven a la col·lecció. Aquests dos factors han propiciat la nostra sortida d'avui.

Està clar que hem matinat massa perquè quan hem passat pel pàrking de la font la paret estava a l'ombra i baixava una bona rasca de més amunt. Hem anat fent temps a l'hostal del llac bo i entretenint l'estómac, hem fet temps al cotxe i hem fet temps a peu de via! Total, que hem començat la via a les 11:40, encara ben pelats de fred. Està clar que en aquesta època cal entrar a la via encara més tard!

La via comença per la dreta de la llastra de la Villaverde i va guanyant alçada per un terreny variat sense massa complicacions.

En Jortx, als primers metres de la via, ben glaçat!

Les complicacions apareixen al segon llarg (6b). Els primers metres es van fent raonablement bé però aviat comença a haver-hi alguns passos delicats. Hi ha les assegurances justes, però a més d'un lloc el xapatge és en un moment crític. A sota el desplomet m'he hagut de penjar perquè no endevinava la continuació. Finalment, he sortit de la xapa un xic per l'esquerra per flanquejar per sota el desplomet. Aquí he fet un altre xapatge agònic i m'he tornat a penjar, acció que ja he anat repetint arreu fins a la reunió. Superar el desplom curiosament no és difícil però després hi ha uns metres finals on cal tenir els dits escalfats, els gats a ple rendiment i resar perquè tot plegat aguanti. En particular, la darrera xapa no sé per on s'ha de fer xapar per no fer-s'hi gaire mal. He al·lucinat bastant i el company també tot i que ho ha fet ben net. Certament que el fet de venir fred hi ha contribuit, però el llarg se les porta!

Jo mateix encetant el segon llarg, encara ben glaçat...

... i aquí havent entrat al regne del sol i lluitant els darrers metres.

En Jortx encetant el tram difícil del llarg...

... i lluitant l'entrada a la R2.

La tercera tirada és bastant més tranquila, tot i que hi ha algun passet on cal mirar-s'ho més del que correspondria pel fet de ser un simple V. Escalada maca, buscant el millor trajecte sobre la característica roca dels tercers llargs d'aquest pany de paret.

Gaudint del tercer llarg.

El quart llarg (6a) torna a ser interessant i llarg. Aquest l'he aconseguit encadenar però gràcies a que es van trobant uns quants llocs on es pot recuperar l'alè. He tingut la sensació d'anar fent passos de bloc entre reposos relativament còmodes. Tot i així, he arribat a la reunió ben baldat.

El començament és sobre canto generós amb lleugera tendència a l'esquerra fins trobar una llastra on s'ha de flanquejar cap a l'esquerra pràcticament sense mans. Després es van alternant passos difícils amb algun repòs bo on es pot agafar aire i estudiar amb compte el que ve.

Jo mateix a la quarta tirada.

En Jortx, després del flanqueig curiós ...

... i poc abans d'entrar a la R4.

La cinquena tirada (6a+) segueix el guió de les seves vies veïnes: començament sobre canto més o menys generós per entrar en un terreny molt compacte que porta fins la reunió. Val a dir que el tram compacte ho és bastant! Anant de segon l'he tret però esbufegant de valent i fent passos d'equilibrista acompanyats -segons sembla- d'expressions facials d'antologia de les que no hi ha constància gràfica.

Jo mateix esbufegant sobre nyapes.

El següent llarg (V+) ja és bastant més tranquil. Primer pas de tibar-li per superar el sostret característic i un tram amb franges bastant més erosionades que als llargs anteriors -el que es tradueix en bones gandes que cal saber trobar oportunament. L'esforç fet passa factura i he d'anar estudiant acuradament els moviments però acaba sortint bé. Aquest llarg també està ben assegurat.

Els primers metres de la sisena tirada.

Finalment, uns metres de tràmit amb un pas bloquero d'entrada ens menen a la falsa feixa amb la satisfacció d'haver fet una via ben interessant. Caldrà tornar algun dia a fer el segon llarg en millors condicions climatològiques però m'ensumo que fins i tot així em costarà molt de treure-li l'entrellat...