Aquest matí, tot i la mandra que feia sortir de l'escalfor del llit primer i de la de casa després, hem acabat fent una sortideta llampec perque ens toqués l'aire.
Primer hem anat a la Roca dels Cartutxos, on em semblava recordar que hi havia unes vies assequibles. En arribar al peu, hem vist que hi havia una cordada que ens ha demanat si nosaltres teníem alguna informació del sector. Els responc amb la mateixa pregunta, perquè sols en tenia referències vagues. Ells han estat a les dues vies més orientades tipus "aresta brucs" mentre nosaltres hem començat per una que comença ja entre la vegetació de la canal que puja per la part dreta.
La Roca dels CartutxosNo em pensava pas que la via resultés tan complicada. M'ho he hagut de mirar bastant perquè els moviments no són gaire evidents (6a+) fins passades unes quantes xapes. Després, la via s'arrampa, guanya canto i acaba anant un xic en diagonal a la dreta fins a una baumeta on hi ha la reunió.
La Rosa no tenia ganes de tibar-li perquè m'ha vist lluitar més del compte. Baixo treient el material, em poso les bambes i començo a recuperar corda. Mirant enlaire m'ha semblat que feia una espècie de bucle estrany però no hi ha donat més importància... fins que la corda ha quedat encallada! Amb l'altre cap, he hagut de tornar a fer el llarg, per comprovar que el culpable de l'encallada de corda ha estat el nus que no havia desfet!! Quin pardillo, algun dia havia de ser el primer!!
En acabat hem anat a la cara est del Gerro, on l'altre vegada havia quedat pendat la Mal de Vell (7a). La Rosa em comenta que sols tenim temps per un pegue... caldrà intentar-la posant cintes. Sortosament recordava bona part dels moviments claus i he anat fletxat fins la darrera xapa, on he mig reposat abans d'atacar el darrer pas -el que l'altra vegada també se'm va atravessar. M'hi poso i veig que no aconsegueixo trobar bon canto per pujar peus. Vaig ben inflat i... pilla! Entre que estava prop de la darrera xapa, que la cosa és més que vertical i que la Rosa pesa poc, he fet una bona i llarga voladeta encara que sense conseqüències.
Després de reposar un xic a la penúltima xapa, m'ho he tornat a mirar i he vist que m'he tornat a embolicar com l'altra vegada. Des de la bústica bona cal anar de dreta a esquerra a buscar un bon canto rovellat amb l'esquerra i pujar peus: primer l'esquerre a una presa gris que fa baixada i encaixar el dret en un altre canto rovellat. D'aquí es xapa sense problemes i es tira fins la reunió. Espero tornar-hi abans no me n'oblidi de nou!
El GerroI d'aquí cap a casa, que hi havia compromisos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada