La Mussara

Avui el fred era ben viu i calia anar a buscar el sol on fos. Per sort feia sol i hem (en Pep, la Rosa i jo) decidit anar a la Mussara, aprofitant que teníem temps de sobres.

En Pep ja hi ha estat fa algun temps i, a més, porta la guia. Això ens permetrà saber on ens fiquem! Passem per Reus i Vilaplana per arribar més o menys aquí (41.2423,1.0644). Fa un vent de collins però esperem estar arrecerats... no serà així: Malgrat que no toca directament, els remolins de vent ens acompanyaran tot el dia i ens deixaran geladets malgrat el solet que ens acompanya.

Anem cap a Lo Soterrani i fem una ullada a El Jardí del Roure.

Aquí comencem amb Kompresa con Kanto (IV), que té presa i canto, però sense passar-se. Serveix per veure de què va la roca i la graduació, pròpia d'una zona antiga (quan es tendia a collar fort -i no pas els spits, precisament).

La Rosa a Kompresa con Kanto.

A continuació ens posem a Rhinolopus de Terra Dura (6a). Des de terra es veu una línia guapíssima i la veritat és que ho és. En algun lloc figura entre les recomanables de la zona. El començament és placa arrampada de posar-s'hi bé i anar fent. Després la cosa es posa ben vertical o més i cal apretar. El pas clau és a la fissura on cal agafar l'únic lloc on hi ha un bon forat i no deixar-lo fins tenir-lo als peus (durillo, durillo). Després un moment de nyapes i s'agafa bon canto. D'aquí, una bona excursió (l'altra nota dominant de la zona) fins la reunió.

Jo mateix a la placa inicial de Rhinolopus de Terra Dura...

... i iniciant la fissura del crux.

A continuacio ens hem mogut a la dreta, fins a El Biombo, on esperàvem estar un xic més arrecerats i banyats pel sol. Aquí hem fet La Teka (V+), que ataca un esperonet amb un desplomet que es veu força atractiu des de baix. El començament, però és una placa ben potent on no val a badar. Arribats al desplom comença el canto i s'acaben les assegurances. Torna a haver-hi una bona passejada fins a la següent xapa (amb molt bon canto, aixó sí: la densitat d'assegurances és sempre proporcional al grau) i una més fins la R.

En Pep a La Teka.

Després ens hem posat a un altre esperonet, el de No me Bellostes la Cuca (6a). Comença plaquera, ataca un desplomet, passa a l'esquerra de l'esperó amb molt bon canto (excursió) i té el pas més dur per entrar a la reunió. Un 10 de via, i llargueta!

En Pep a ... la Cuca...

Jo, a la mateixa via.

Baixant d'aquesta, hem posat les cintes a Calcarius Deliciosus (6a+). Aquí la cosa es complica notablement. El començament és qüestió d'anar fent fins arribar a la placa (llisa) on es concentren les dificultats. Cal navegar un xic, primer a dreta i recolocar-se després a l'esquerra seguint una franja horitzontal que té un bon canto al costat esquerre (baixant de la via he vist que invertit és molt bo, però pujant no ho sabia :( ). Aquí s'agafen dos forats raonables i hi ha el pas més dur fins a una llastreta herbosa que està molt amunt. En Pep hi ha estat lluitant molta estona i al final se n'ha sortit. Jo no he tingut tanta pila i m'he penjat per desbotifarrar els braços. Cal pujar peus com sigui (aprofitant una nyapeta vertical primer, una banyereta d'esquerra després i una altra nyapa per acabar i estirar-se de valent. Podria ben ser que aquí hagués caigut alguna cosa (es veu algun rastre) perquè el pas és molt dur pel grau proposat. D'altra banda, arribar aquí tampoc és moco de pavo. Després el terreny es tranquilitza però ens guarda un altre pas dur per xapar la reunió.

Jo, navegant cap a l'esquerra a Calcarius Deliciosus.

Mentre assegurava en Pep m'he quedat glaçat i després de fer aquesta via hem decidit tancar la sessió per avui. De baixada, un entrepà (fred: la cuina estava tancada) al Bar Cal Valent de l'Aleixar.