Narieda: Baga Total

La proposta per avui era anar a la Baga Total de la Roca Narieda. De camí el termòmetre marca temperatures no gaire agradables com per posar-se a l'ombra, però finalment no hem canviat de plans. Passem Figols i entrem a una pista que aviat queda tallada per una cadena. Aquí hem deixat el cotxe i hem enfilat pista amunt, travessant la cadena. Ben aviat es deixa veure el recorregut de la via. Nosaltres hem enfilat més o menys recte amunt, però val la pena fer un revolt més de la pista i acostar-s'hi: ens estalviem un tros de tartera desagradable.

Decidim repartir-nos la via fent 5 llargs seguits cadascun. Començarà en Toni, seguirà en Joan i jo m'encarregaré dels darrers llargs. Els primers llargs no tenen massa interès. Al tercer fem reunió després de la corda fixe, just abans de les dificultats. El quart ja té un tram guapo, en placa un xic més vertical. Malgrat l'aparença, la major part del temps estem sobre roca prou bona. Això sí, de tant en tant cal aixafar terra: no vull ni imaginar-me fer la via després d'un període de pluges. El cinquè llarg fa un llarg flanqueig a l'esquerra per atacar l'entrada a la reunió en vertical. Resulta ben guapo.

El segon llarg comença en placa arrampada i polida

A la quarta tirada tenim un tram ben interessant.

Canviem de posicions i en Joan ataca la sisena tirada. El començament cal fer-lo en vertical per anar ben aviat a l'esquerra per estalviar-nos dificultats extres. Seguim en diagonal a l'esquerra a buscar una llastra-esperó que s'endevina i que no és tan bona com sembla. Resulta una tirada guapa i on s'han de posar tots els sentits (V+).

Anant a buscar la llastra-esperó de la sisena tirada.

La tirada següent comença un xic per la dreta, tornat a l'esquerra per sobre d'una savina. Aviat trobem el pas clau per arribar a una llastra que queda a la dreta, on haurem d'apretar. Més amunt, terreny més tranquil però amb un parell de punts on cal fixar-s'hi (6a).

El pas d'apretar-li a la setena.

La setena tirada vista des de la R7.

Segueix un llarg de tràmit que surt recte i aviat va molt marcadament a la dreta. La següent tirada comença un xic per la dreta per creuar sobre la vertical de la R i anar amb tendència a l'esquerra. Surt un llarg ben guapo i la roca és excel·lent. La desena tirada té el seu què: Segueix un díedre força polit a trams on hi ha alguns passos ben curiosos. Sens dubte que és més difícil que l'anterior.

Darrers metres abans de la R9.

Jo mateix al díedre de la desena. En Toni més avall...

Tibant de valent a la desena tirada.

Aquí agafo el relleu. La tirada 11 comença pel díedre però aviat es supera el ressalt que el delimita i s'entra en terreny arrampat. Reunió molt còmode en un replà. El següent llarg no té complicacions (no el recordo) i també acaba en una esplanada prou ampla. La tirada següent és plaquera total, sobre roca adherent, on cal navegar un xic i fer uns quants passos mà-peu, típics d'aquests terrenys. L'he trobat força més difícil que la següent, tot i que ambdues estan graduades de V. El llarg 14 també va de plaques, però no és tan exigent com l'anterior. Arribant a una vireta horitzontal, la reunió queda uns metres a la dreta. Aquí comença el que m'ha semblat el millor llarg de la via: el darrer! Comença plaquero en diagonal a la dreta fins situar-se sota un tram lleugeremant desplomat. Aquí cal buscar un xic per arribar a una bona franja de mans que es pot anar seguint cap a l'esquerra tibant-li però amb relativa comoditat gràcies a uns bons peus providencials. Seguim flanquejant a esquerra amb assegurances abundants i aviat cal sortir recte amunt en un tram on cal apretar-li abans de flanquejar a esquerra novament per superar un nou desplomet senzill. Més o menys recte amunt superant uns blocs i aviat som al cim (6a).

Plaques adherents a la catorzena tirada.

La cirereta del darrer llarg. Sens dubte, el millor. Una guapada!

La via ha resultat ben interessant. Està molt ben trobada enmig d'una tàpia enorme, buscant els punts més interessants a la part inferior i el terreny més factible a la part alta. Està totalment equipada. Nosaltres portàvem un joc d'àliens, els tricams i algun tascó i friend mitjà i no hem posat res. L'equipament és a base de molts ponts de roca, algun pitó, algun tascó ben encastat i algunes xapes a les zones plaqueres. Al primer llarg feia rasca de debò però s'ha pogut anar escalant bé. A partir de la tirada 11 ens ha tocat el sol. El descens, anant a buscar una fondalada a l'esquerra i seguint una fressa que acaba menant a la pista de pujada. Allà es poden fer algunes dreceres, però cal saber parar a temps :)