Més sardines xiques

Aquesta tarda hem tornat a la Sardineta perquè l'altre dia ens hi vam deixar feina per fer i perquè el lloc s'ho val. Encara que les vies són curtes, són ben guapes i la roca és ben bona -allà on s'escala. Que el grau sigui santbenedictí no importa si es tracta de gaudir del gest, que és justament el que busquem!

Hem començat a escalfar amb una via que l'altre dia no vam fer l'altre dia, la Usimàndries (V+). Comença per l'esquerra, com si fessim la Cazo Grande. Després de la primera xapa, se'n troba una altre amb tendència a la dreta. La via després flanqueja uns metres més per cercar el lloc més assequible per entrar a la zona de roca clara. Un cop fet aquest pas, és qüestió d'anar mirant, posant-se bé per no tibar més del compte. Interessant i maca! En Ramon s'hi ha posat per sota i se n'ha sortit la mar de bé -inflat, però, content!

 Una bona via per escalfar, la Usimàndries (V+).

Amb aquesta ens hem donat per escalfats i he proposat tatxar feina pendent de l'altre dia. Primer, la Via del Yankee (6a+). Mig recordava la manera de superar el pas, però no ha estat suficient! Des de la barra de pa cal pujar peus fins agafar la bústia d'esquerra que permet xapar. A la dreta queda una bústia i una pinça bona un xic més a la dreta. Aquí no s'han de pujar peus, sinó moure'ls a la dreta per sota de la panxa. Després, un forat deixat per una pedra no molt bo, però que pinçat i tibant cap a la dreta permet pujar peus. A partir d'aquí, uns passos d'equilibri per xapar i aguantar més amunt. He arribat a la R ben inflat, i això que no l'he encadenat, tot i que he fet tota la tralla des de sota. Renoi!

La Via del Yankee (6a+), que se m'atravessa!

Amb la moral baixa, poso les cintes a la part de dalt de l'altre deure pendent, la Mirage (6b). Amb el resultat de la d'abans i sent aquesta teòricament més difícil, opto per tornar a fer-la en top-rope. Ha sortit pim-pam i decideixo que li faré un pegue des de sota. Entremig, en Ramon l'ha provat en top-rope i se li ha resistit la zona al voltant de la llastra. En el meu intent definitiu vaig fent, anant a la idea per la zona vermella, tant que quan ha sigut l'hora de xapar la segona no em podia deixar! He tirat amunt sense fer-ho, arribant controlat a la tercera. Després, amb els moviments apresos (de la llastra a la bústia de dalt, pujar peus i lateral de dreta) he passat la zona dura en un moment i he pillat el mega-forat salvador. Només resta superar el sostret, que no té massa dificultats. Menys mal que aquesta ha caigut, que si no...

 No ho sembla, però desploma i no és broma...

Engalomada!

Per acabar, encara ens hem posat a la Blackout (6b), a la roca de més a la dreta. Des de sota la vaig totalment desfassada. Després, còmodament penjat, vas descobrint coses que ho fan possible... La vaig muntant, tocant molt de ferro a la part de baix. Els alejillos de més amunt em posen a prova, però van sortint coses. De fet, és ben guapa! En Ramon li fa un intent en top-rope amb les darreres llums del sol però aviat abandona. Jo n'hi faig un altre i li vaig trobant possibilitats. Els més durs són els metres al voltant de la primera i fins la segona, on cal apretar de valent. Després, sabent on anar, es pot anar fent. Ara bé, això no treu que en altres indrets segurament fossin més generosos a l'hora de graduar-la! Potser algun dia pot sortir...

 Als primers metres de la Blackout, amb la llum rogenca
que ens acompanya.

El dia s'acomiada mentre fem les darreres tibades.

Hem tingut una tarda de bon temps. A les fotos ja es veu que hi havia una negror amenaçadora durant una estona (i que ens hagués anat bé d'excusa per abandonar la feina després del fracàs de la del Yankee), finalment el cel s'ha anat netejant. Després del meu top-rope a la darrera via s'ha anat fent fosc i encarem la baixada. El frontal ha fet servei, tot i que hi ha qui pot prescindir-ne sense més, pel que sembla :)