Avui ens hem acostat al Cargolaire per aprofitar una mica més les poques hores de sol disponibles. D'altra banda, si no vaig errat, fa 4 anys i mig que no m'hi he acostat! Com passa el temps... D'altra banda, el lloc m'ha donat la sensació com si darrerament potser no rebi tantes visites... Vies ben clàssiques no tenien rastre de magnesi. Tant de bo sigui així :)
Hem començat per la Tarda de Sant Joan (V), amb la seva entrada a reunió característica, que queda molt a desmà, igual que la xapa anterior.
A Tarda de Sant Joan.
Després, a la dreta, l'Inevitable Destí (V+). Aquesta és fineta de veritat i ha suposat una bona prova pels meus nous peus de gat: avui estrenava els nous FiveTen. Val a dir que sóc un enamorat d'aquest model. Per més que me'n provo d'altres, cap d'ells no se m'adapta tan bé al peu com aquests. En el nou model, que recupera el color morat, el taló s'ha modificat a millor. Vaja, que aquí s'han comportat correctament, tot i la inseguretat que dóna portar goma nova, amb un tacte diferent als gats vells! (També he de dir que els verds m'han durat uns 7 anys, amb recauxutada inclosa. No em puc queixar!) El Ramon també li ha tirat de primer i se n'ha sortit raonablement bé...
A L'inevitable Destí.
A continuació ens n'hem anat més a la dreta, a fer la Mercisu (V+), amb el flanqueig típic i curiós des de la darrera xapa. Fa temps el feia per la placa, però les darreres vegades anava directament cap al sostre a pillar-me invertit, com avui. Llàstima que sigui tan curta!
A punt d'atacar el crux de la Mercisu.
Després ens n'hem anat a La Barraca (6a). Aquesta és una via més llargueta, amb passos de finura i posar-se bé. L'entrada a la reunió és segurament el pas més difícil de la via. Estirant-me molt he aconseguit xapar-la i fer el pas després amb més tranquilitat... Aquí el Ramon ha preferit anar en top per estalviar-se ensurts.
La Barraca demana finura...
I per acabar, el Diedret no tan Facilet (V+). Una entrada on fa temps es devia arrencar una llastra aceptable i que ara obliga a anar un xic per l'esquerra si no volem tibar bastant més del grau proposat. Més amunt algun pas de finura amb alejillo inclòs i anar fent.
El Diedret no Tan Facilet, que no és tan fàcil segons com el fem!
I, com passa darrerament, la foscor ens convida a anar plegant trastos a partir d'aquí!
2 comentaris:
Aprofitant la tarda Pere, aquí no he anat mai, veig que són vies curtes molt a bloc....
Bones, Jaume! Si no hi has estat mai, es mereix una o més visites! Però això sí, les vies són curtetes, algunes molt bloqueres, altres no tant... Hi ha vies a partir de V però aviat es comencen a enfilar...
Publica un comentari a l'entrada