dissabte, 1 d’octubre de 2016

Canet-Rosales-Alonso a la paret de Sant Jeroni


Ahir amb l'Ernest vam estar pensant alguna via i, entre les propostes que teníem, ens va fer gràcia caminar una estona i anar a atacar la Canet-Rosales-Alonso a la pared oest de Sant Jeroni. És una paret on jo no hi havia escalat mai  i tenia moltes ganes de treure'm aquesta espina.

L'aproximació és llargueta, aproximadament 1h 15 des de Santa Cecília. Cal pujar al Coll del Migdia, i baixar per la canal cap al sud fins trobar el camí que porta al Camell. Després de pujar pel costat de les Talaies el camí va en horitzontal. Després de creuar una canal i poc abans (50m) de que el camí s'acosti a una paret de roca trobem una fita que suggereix que ens hem de desviar amunt. Anirem a buscar una canal que cal remuntar una estona. Primer es veu una paret a la dreta que no és encara la bona: encara hem de pujar una mica més i, ara sí, flanquejar a la dreta. Quan hem arribat teníem boira que no ens ha facilitat localitzar l'objectiu des de més lluny, però hem trobat el peu de via sense complicacions, cosa que és de celebrar!

El peu de via. La R1 és gairebé al creuament de les línies herboses.

A priori, la via és de les senzilles, però menys senzilla del que es podria deduir per la ressenya. Els Xapoutot tenen una bona explicació del que s'hi troba. D'altra banda, a la xarxa es comenta que els llargs més bons són el segon i el quart, així que ens els repartim perquè en toqui un a cadascun. Començaré jo amb els dos primers i l'Ernest farà els dos darrers -que també anirà bé perquè està molt més en forma que jo :) 

El primer llarg és una rampa tranquil·la, d'anar fent. Es poden llaçar savines i jo n'he llaçat tres o més perquè la roca no dóna tota la confiança que caldria. A mig llarg hi trobem un parabolt, visible des de terra -amb la vista del company.

El segon comença verticalet per roca dubtosa. El primer parabolt està força amunt així que poso un friend poc més amunt de la reunió i passo cap a la paret de la dreta, amb millor roca. Després del primer parabolt encara es pot llaçar una savina que ajuda a arribar al segon tranquil·lament. Després cal anar marcadament cap a la dreta i agafar una tira de burins amb algun parabolt entremig que es va fent bé, però sense passar saltant. He posat una plaqueta recuperable i un cordinillo en una plaqueta de forat petit. La reunió és sota el desplom.

La tercera tirada comença suau per la placa fins un pitó. Aleshores es redreça fort i hi ha un pas potent on t'hi has de posar bé perquè no et tiri massa enfora. A la fissura hi ha una savineta xica però gruixuda i més amunt n'hi ha una altra que barra el pas però que també és benvinguda per assegurar-se. Més amunt hi ha un parell de burins d'una reunió antiga que no es fa. La via segueix amunt, per terreny senzill, però un xic dubtós on les savines ajuden a protegir-se.

La darrera tirada és la més durilla. El començament és d'anar fent fins arribar al díedre pròpiament dit. Val la pena portar els tascons perquè hi ha llocs on queden a cañón. Bé, hi haguessin quedat, perquè en portàvem, però l'Ernest ha preferit fer cas als que han posat friends exclusivament i me'ls ha deixat a mi :) Els friends també hi queden bé, però tots dos tenim preferència per un bon tascó... Bé, doncs aquí cal anar posant alguna cosa perquè no hi ha massa assegurances. El segon parabolt que marca la ressenya de l'Escalatroncs, que em permeto copiar més avall no té plaqueta i l'espàrrec ara surt perillosament. Puc entendre -i fins i tot compartir- que algú tregui aquest parabolt perquè a la mateixa alçada hi ha un bon lloc per un tascó. Però no que el tregui sense deixar l'espàrrec perquè algú s'hi faci mal en una caiguda! En resum, cal protegir bé aquest llarg perquè té tomàquet fins que s'arriba a un pitó que s'endevina des de lluny. La progressió és en díedre a la zona complicada, sense oblidar la paret de la dreta on apareixen uns preses bones quan més les necessites. Més amunt ja es pot recolzar l'esquena a la paret de l'esquerra i la cosa afluixa ràpidament de dificultat.

L'Ernest, havent salvat les dificultats principals.

La via ens ha agradat força. Hem començat amb boira, però el dia s'ha obert i hem escalat amb bones condicions. El recorregut té alguns trams de roca dubtosa, però majoritàriament és prou bona. No crec que sigui opcional portar material extra i per això ens seran útils els tascons i els friends petits fins al 0.75, a banda d'una colla de bagues savineres. Hem rapelat per la Excelsior que té la darrera reunió dos metres a l'esquerra de la darrera nostra, unides per una cadena. Dos ràpels ens deixen a peu de via i d'aquí una passejada llarga però còmoda ens retorna a Santa Cecília.

El croquis de l'Escalatroncs.

Avui hem descobert una bona paret. Queda apuntada la Excelsior per una propera visita. Ara bé, baixant ja hem vist que hi ha bones excursionetes en terreny no massa senzill. Caldrà llegir algunes piades al respecte...

2 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Hola Pere!! Aquesta paret la tinc fa temps a la llista i no hi ha manera d'anar-hi! Així que si vols tornar-hi, pensa en mi!!

Petrus ha dit...

Doncs no descarto pas tornar-hi! Malgrat l'aproximació una mica llarga, és una paret que val la pena! Ens mantenim en contacte!