Indi

Avui ens n'hem anat a la placa de l'Indi, on jo encara hi tenia alguna per tatxar. Segurament havia estat una bona placa montserratina. Ara s'ha convertit en una pista de patinatge! Tampoc no hi ha ajudat el dia: al sol feia calor, però s'anava tapant de tant en tant, però l'ambient no era precisament sec.

Hem començat per la Pipa de Pau (V). A continuació, la Qui no Plora no Mama (V+). Després, la Seminolas (6a). Gairebé que m'ha costat més el primer tram de la Qui no Plora que no pas el de la Seminolas. Aquesta darrera té però un passet on potser s'ha de tibar una mica més, però el canto és prou bo.

 Vies força guapes, però sobadetes. Dificultat creixent i llargada
decreixent anant de dreta a esquerra

A continuació ens hem posat a la Pytecus (6a+). Aquí el pas és una mica més emprenyador i he estat bastanta estona pujant, baixant i mirant-m'ho abans no ho he vist clar. El Ramon també s'hi ha posat des de baix i l'ha encadenat... Aviat m'haurà de fer de guia!

Mica en mica cal tibar més...

Baixant he posat cintes a El Clan (6b+) i li he fet un intent. No sé si la humitat ambiental hi ha ajudat, però la veritat és que la via és patinosa a més no poder. I aquí caldria refiar-se de coses més aviat xiques més algun pas d'adherència... que no hi ha per enlloc! Total que he fracassat ja als volts de la primera xapa. Després el Ramon s'ho ha mirat i podria ser que anant per la dreta sortís alguna cosa no tan sobada... I això que el pas de tibar-li, per superar de la panxeta m'ha sortit ben controlat. Hauré de tornar-hi a venir quan estigui menys sobada -és a dir, mai...

Sobamenta bestial a El Clan. Avui no ens n'hem pas sortit...

I des d'aquesta, cap a casa que la foscor ja ens empaitava. En total hem fet 5 vies raonablement llargues, tot i que la llargada va disminuint a mida que es va anant a l'esquerra. Per cert, que hem trobat alguna cosa a peu de via. Si algú sap què és estarem encantats de tornar-li...