Fa uns dies vaig fer la primera visita al Peladet de Rúbies i em van quedar ganes de tornar-hi. Al Ramon li va agradar la piada i les vies que hi ha a la vora i em va proposar d'anar-hi. La seva furgo s'ha empassat la pista sense cap entrebanc, cosa que és d'agrair i obre la possibilitat de tornar-hi a fer-ne alguna altra si s'escau...
Hem arribat al poble quan la paret encara era a l'ombra. Pel camí hem trobat un parell de vehicles amb pinta de treballar per la zona però a la paret hem estat sols. Anant-hi ens han entrat dubtes sobre el vent que bufava amb certa intensitat, però ens ha respectat i hem tingut un dia esplèndid.
Maduritas Calientes
La Maduritas és una via és força popular i per la xarxa és fàcil trobar-ne informació. Per cert, no oblideu esborrar l'històric de cerques al vostre navegador si no voleu tenir ensurts ;) El peu de via es localitza fàcilment per la marca femenina invertida marcada a la pedra i per un pont de roca que es troba uns metres més amunt.
El començament és sobre roca compacte i cal apretar un xic, en part també perquè estem freds i els moviments no fluixen tan bé com després. Després, anar fent, prestant atenció de tant en tant (V+).
Fent el primer llarg encara a l'ombra. Fresca als dits!
Al segon llarg ja ens toca el sol i això s'agraeix profundament! Surto en direcció lleugerament a la dreta, amb passos verticalets i bon canto. Després canviem cap a l'esquerra i a continuació venen els passets més delicats, però sense exagerar. Trobem una darrera expansió abans d'entrar en terreny rostollós i estranyament trobem la reunió un xic cap a l'esquerra (6a).
Arribant a la R2.
El tercer llarg comença en diagonal marcada cap a la dreta, fins xapar la primera expansió a l'esperó de la dreta. Hi ha una bona colla de metres, però el terreny és suau (IV). Després la cosa es torna més vertical (V) i van apareixen franges horitzontals bones. De tant en tant trobem algun pas més delicat, però es va fent bé, amb aire entre assegurances. Cap al final la roca es torna més compacte i guapa i la dificultat baixa lleugerament.
La primera xapa del tercer llarg queda lluny, però el terreny és suau.
Darrers metres fantàstics del tercer llarg.
En Ramon s'anima a fer el darrer llarg. Es surt per l'esquerra de la reunió i es pot posar un bon tascó abans d'arribar a la feixeta on hi ha una xapa abans de la que es veu a la punta del desplom. Superar-lo demana un xic de decisió, però hi ha una altra xapa per tranquil·litzar els ànims. Més amunt, se'n troba un altre -de panxeta- un xic més suau i després cal anar buscant el millor camí, amb alguna que altra xapa més.
En Ramon, resolent els passos més potents de la via.
De material, val la pena portar un joc de tascons, el semàfor d'aliens i algun friend més fins al camalot del #1. Nosaltres portàvem moltes cintes, però amb una dotzena n'hi hauria d'haver prou, pel que es diu.
Hem fet un mos al cim i un altre a peu de paret, abans d'acostar-nos al peu de la segona via del dia.
Bernatac
La Bernatac comença just a l'esquerra de la Maduritas. Més a l'esquerra encara, es veu una via nova marcada com BC. La nostra va sobre spits. El Ramon és l'encarregat de fer el magnífic primer llarg. Comença per la placa per anar a buscar la fissura amb un pas d'adherència i decisió. Continua per la fissura i l'abandona cap a la dreta i comença un festival de placa de franges. De tant en tant, es troba un pas més complicat, amb alguna lateral, però gairebé tot és un moviment de gaudi. La reunió és ben amunt, després d'un muret compacte i guapo. La reunió no li ha semblat gens còmode al company i no és l'únic que ho diu. (V+ mantingut)
Fent el primer llarg: un mar de placa 10!
Per sort, jo no m'hi he estat gens i després de gaudir del primer llarg enceto el segon, un xic per la dreta. Moviments d'anar fent, sobre franges bones i controlant peus i aviat el terreny s'ajeu un xic fins anar a buscar una placa més compacta on hi ha els passos més delicats de la via. El segon spit es xapa raonablement bé amb els peus mig ben posats. Després ve una apretadeta per pujar peus en adherència i anar a buscar un canto trencat a l'esquerra i xapar una mica a desmà (6a+). Després ja es poden moure bé els peus i xapar un friend abandonat a una llastreta. Quan la tenim ben agafada ja s'acaben les dificultats. Una xapa protegeix un tram bastant trencat i quan esperaríem trobar la reunió a la feixa còmode, encara hem de fer una apretadeta més per arribar a la reunió en una repiseta.
Acabant el segon llarg. Ja hem fet la feina més difícil!
Faig també el tercer llarg que, segons la ressenya hauria de ser una passejada i no ho és exactament. El començament és suau, i es van trobant xapes de tant en tant. Després el terreny es redreça i les preses es tornen més xiques. Una mica més amunt un maillon avisa que la continuació no és evident. Aquí cal anar amb decisió un xic a la dreta i trobarem la següent xapa força més amunt, sobre el sostret. Hi ha bon canto, però també una bona galeta. Després es va a l'esquerra i es supera un ressaltillo per anar després molt marcadament cap a la dreta seguint una vira ascendent.
La vira diagonal que mena a la R3.
El Ramon s'encarrega del darrer llarg. Comença amb una panxeta assegurada per una V gorda i un sostret amb una xapa un xic més amunt. La panxeta es supera bé per les franges de l'esquerra i després cal anar llegint el terreny. El següent ressalt es supera anant cap a l'esquerra i trobem la xapa just a sobre (des de sota no es veu). Més amunt la cosa va afluixant fins a la reunió cimera.
En Ramon superant la panxeta del darrer llarg.
Vista des de la reunió cimera.
Als darrers llargs el vent ha estat un xic molest, però sortint al cim estava ben encalmat, fet ben estrany. Sense encantar-nos massa, que el Ramon té compromisos, enfilem el camí de baixada fins a peu de paret i fins al cotxe.
Per la Bernatac pot ser interessant portar algun alien per la tercera o quarta tirades i per al primer llarg interessa portar una quinzena de cintes o més. Novament el lloc m'ha encantat. I l'estratègia d'aprofitar per fer un parell de vies sembla la més encertada: són suficientment ràpides de fer, el descens és ràpid i així s'amortitza l'aproximació en cotxe.
Després del vent amenaçador del matí hem tingut un dia boníssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada