dimecres, 24 de maig de 2017

Tarda a Els Graus


Avui he fet la primera escapada de tarda de la temporada. Amb en Ramon hem quedat a Collbató i ens hem acostat a Els Graus, a cercar l'ombra. Hem començat atacant algunes vietes que jo no havia fet a la Roca del Sioux. En principi, volíem fer la Yuma, que queda a la dreta de tot. Però a la dreta de tot hi ha una línia estranya que no surt a la guia. M'hi enfilo a veure. La primera xapa queda força amunt i aquí hi ha el més difícil de la via (IV+). Després va fent fins gairebé dalt de tot de l'agulla. Un maillon a la darrera xapa i un altre a l'anterior sembla que configuren la instal·lació de baixada. Una via prescindible!

 La via de més a la dreta. No té especial interès.

A continuació em poso, ara sí a la Yuma (6a). Aquí hi ha passets ben interessants. I com que ataco el desplom pel bell mig, acabo apretant més del compte. Però es tracta d'escalfar i escalar! Baixo i m'enfilo directament a la del costat, l'Atac Sioux (V). Dir que està sobada seria poc. En el seu moment havia de ser una passada de via. Ara també ho és, però el tacte de marbre ja se sap que no és agradable, i complica força les coses. Guapa via.

 Atac Sioux, sobada, pero bona.

 A Yuma, curta com l'altra però ben guapa.

Després ens n'hem anat a la Poma Superior, on segons la guia hi ha un parell de 6b, a banda de la via (llarga) d'en Pitu. Decideixo posar-me a la De l'Oblit, la línia de xapes lluents (les altres són vermelles) però veig que no coincideix amb la guia. Ara aquesta via té tot el recorregut separat de la Del Seny i, de fet, va marcadament cap a la dreta. Trobem passos exigents a les dues primeres xapes. Zona tranquil·la després i una apretada (maillon abandonat) a la darrera abans de la reunió. Encara que des de sota no ho sembla, la via és força contínua i ben guapa. L'he trobat més senzilla que la Del Seny.

A la de l'Oblit. Se'n va cap a la dreta, amb recorregut i reunió propis.

Després fem la línia de xapes vermelles, corresponent a la Del Seny (6b). Aquí hi ha alguns passets al principi (senzills en comparació a la De l'Oblit), una zona arrampada de tràmit i un muret desplomat amb tres xapes que és on hi ha el tomàquet. Al principi es va fent prou bé. Per xapar la darrera he pujat un cop per posar la cinta. He desgrimpat un passet per reposar i he pujat a xapar la corda i torno a desgrimpar un xic. Després, l'apretada final: un bidit d'esquerra, una pedra fosca per la dreta, una franja horitzontal d'esquerres, pujar peus, bon lateral de dreta, pujada forta de peus i bústia gran (que no bona) d'esquerres. Una tibada fins un canto o forat de dreta, no recordo, i xapo la reunió. Ha sortit a vista, cosa que m'ha deixat ben satisfet! El Ramon, que ha fet totes les altres de primer, aquí prefereix posar-s'hi en top-rope -i ha fet bé. Els passos han sortit, però amb algun repòs.

 A la via Del Seny.

A continuació hem anat a sota de l'Agulla del Beat, a fer la Pregadeus (V). Una placa vertical, curteta però guapa, amanida de forats i algun còdol prou bo, on cal apretar una mica més del que semblaria d'entrada.

 La via de més a la dreta. No té especial interès.

Com que comparteix reunió amb la #35 (6b) aprofito la baixada, hi poso cintes i me la miro una mica perquè des de baix m'ha semblat estratosfèrica. Quan soc a terra, m'hi poso a intentar treure-li l'entrellat. S'arriba a la segona xapa suficientment bé -apretant suficientment bé, vull dir. La sortida però té certa tela. Recte no hi ha res. Passo una bona estona estudiant-ho per l'esquerra, amb algunes tibades de bústietes i regletes i mals peus però pillo cada vegada. Al final, m'ho miro un xic per la dreta i acaba sent la solució. Ha sortit, però després d'un munt d'intents!

 L'altre 6b del dia, la #35. Dura amb ganes!

Després d'aquesta, a la que el Ramon li fa el top de rigor, decidim plegar per avui, que no tenim ganes d'encendre el frontal.