dimecres, 31 de maig de 2017

Vermell del Xincarró


Aquesta tarda ens n'hem anat amb la Cristina al Vermell del Xincarró on, un xic més tard, també s'hi afegiria Ramon. Aquí hi ha un munt de vies i no en tinc pas gaires de fetes. Això vol dir que encara admetrà una bona colla de visites.

Tenim la idea d'esquivar el sol i per això ens posem a la banda de l'esquerra i anem a cercar coses factibles. Uns nois estan amb un guiri fent El Llaminer, així que nosaltres ens posem a Si lo sé no vengo (6a). Decideixo encetar la sessió i em poso mans a l'obra mentre l'altra cordada va fent la seva. La Si lo sé... comença amb un pas ben curiós abans de passar a una zona més suau. Després es redreça una mica i la via convida a anar cap a la dreta. Aquí s'ha d'apretar força i amb roca un xic polida. Total, que fins i tot m'agafo a una cinta per xapar-la! Després apareix canto millor i s'arrampa una mica. Només queda anar a buscar la reunió força a l'esquerra, amb algun passet de tornar-s'ho a mirar, però amb bon canto. Guapa, però un xic patinosa, cosa que serà la tònica de tota la tarda.

Escalada a Montserrat, Vermell del Xincarró, via "Si lo sé no vengo"
La Cristina, a Si lo sé no vengo.

Després ens posem Caixa o faixa (6a), que està al costat i aprofitem per posar-hi cintes baixant. El començament és pel mateix lloc que l'anterior i continua en diagonal a l'esquerra. Té una variant d'entrada de 2 xapes que és 6b+, que es veu bloquera i que no ens atreu el més mínim. La via és ben guapa, contínua i mantinguda. Suposo que ha sortit sense massa complicacions perquè ja estava escalfat. Ens ha agradat a tots!

 La Cristina, a Caixa o faixa.

A continuació fem la Sílvia (6a+), a la que hem pogut posar les primeres cintes tot baixant de la Caixa. Des de baix ja s'endevina que tindrà els seus passets i els de la cordada del costat ens comenten que així és. Començo anant per la fissura, i la idea és mantenir-s'hi una bona estona fins trobar un bidit i un trencat que convida a passar a la dreta. Movent peus es continua flanquejant bé fins pillar una bústia bona per la dreta. Aquí jo m'he embolicat volent sortir per la dreta i al final m'he hagut de penjar perquè he quedat molt pillat. Cal anar a buscar una altra bústia però amb la dreta. Aleshores pujar peus i anar fent. Hi ha alguns passets finets, finets, però es deixen fer raonablement bé. Quedarà pendent engalomar-la un altre dia! Després d'anar assegurant els companys aquí m'ha agafat el dolor lumbar típic que sol assenyalar res-de-bò. Tocarà fer bondat uns dies...

Jo mateix fent la Sílvia...

... i en Ramon, a la mateixa.

La Cristina ha de marxar d'hora, així que deixem que triï la seva darrera i decideix fer la 45 Aniversari (6b). Jo l'havia fet fa un temps, així que no m'importarà fer-la en top-rope, especialment amb el toc d'atenció que acabo de rebre. La Cristina no es despentina aquí -de fet no ho fa enlloc. La via és contínua i durilla, amb cantets i forats però cal tibar-li força. Especialment, he hagut de fer una tibada de monodit fins a una bústia bona de dretes que m'ha fet força mandra -tot i que ha sortit. Aquí es nota més encara la sobamenta. Deu ser la típica que fa la penya per escalfar els seus projectes i això passa factura. Un via boníssima, que devia ser un gaudi en els primers moments. Ara és guapa, però cal tibar un plus perquè no tots els peus donen confiança...

 La jefa, als primers metres de 45 Aniversari.

La Cristina s'ha acomiadat després del seu pegue i nosaltres hem seguit els seus passos en acabar els nostres. Hem començat fugint del sol i ara fot un fred que pela -a banda de les tares pròpies i la pressió horària del Ramon. Així que, avall i cap a casa!