dissabte, 20 de maig de 2017

Placa Totem al Clot de la Mònica. Senglar Eixerit i Tea 05


Amb en Ramon no teníem ganes d'embolicar-nos amb projectes de gaire envergadura i, a més, calia ser d'hora a casa. Així que vaig llençar la proposta d'anar a la Placa Totem, amb vietes de dos llargs de caire esportiu on no havia estat mai. Aquest matí hem enfilat cap allà, Clot de la Mònica amunt, tot xerrant... fins que ens hem adonat que havíem passat de llarg i el camí es separava força ja de la paret. Total, que hem hagut de recular fins trobar el llom de pedra fitat que portaria a la placa Stargate i, abans d'acabar d'acostar-s'hi, el caminet que segueix per peu de plaques amb un parell de cordes fixes per ajudar-se. No hem controlat quant de temps hem tardat, però als 40 min de la guia cal afegir-hi el tram addicional des que no es pot aparcar al lloc de sempre més l'encigalada...

A la vista del menú, el Ramon decideix que es posa de primer al primer llarg de la Senglar Eixerit (6a). El començament és exigent i agafa en fred tot i la suada de l'aproximació. Després la via va fent ziga-zagues de forma un xic exagerada fins i tot, tot cercant el millor camí. Però segurament no hagués costat posar les xapes en altres posicions... Després de l'entrada el terreny dóna vidilla fins superar el ressaltillo en marcada diagonal cap a l'esquerra. Aquí hi ha un passet força concentradet que et fa posar atenció. 

En Ramon al tram més suau abans del darrer ressalt exigent...

 ... i aquí atacant-lo. Cal anar força a l'esquerra.

 Sortint del ressalt, vist des de la R1.

Pujo de segon perquè tenim intenció de fer els segons llargs en plan via llarga i em preparo per al següent (6b). Comença amb un flanqueig marcat cap a la dreta. Cal anar-se posant bé, en equilibri, movent els peus sense pujar massa. Quan les mans es posen al llavi del desplomet trobem una xapa i aviat una baga gruixuda que penja d'un altre bolt. Després, no veig res, només una xapa a la vertical d'aquesta molt i molt amunt. Com que no hi ha res entremig fins i tot he buscat a veure si corresponia a la via que va per la dreta, la Tea 05, però no. Per superar el desplomet es veu un passet delicat i després no sembla que es vegi res massa bo i no tinc ganes de jugar-me una galeta perquè sí i, a sobre, la baga no em deixa xapar el parabolt. Total, que em penjo per xapar bé i estudiar la jugada. Al cap d'una estona m'adono que hi ha un parabolt a uns 4 metres però en diagonal a l'esquerra! Després de mirar-ho una mica, surto més aviat per la dreta (anant a caçat una bústia dolenta per la mà dreta, però suficient per l'esquerra) amb força tensió perquè toca una excursioneta amunt i a l'esquerra. El pas no és excessivament dur però cal apretar una mica. Després de xapar, toca flanquejar marcadament a la dreta, ara ja sobre terreny un xic més suau (V+/6a). Més amunt, més xapes i les dues darreres, a un metre una de l'altra i després una llarga diagonal a la dreta sense res fins la R. Té ous que precisament al crux hi hagi un aleje important (4m). També té ous que aquesta xapa quedi precisament 2m fora de la vertical i del camí evident (i, per tant, difícil de veure). I té ous que les dues darreres estiguin a 1m, quan el terreny és fàcil (V+).  Si no fos per això, el llarg seria prou bo. Segurament poca gent s'aventura per aquí. També m'ha sorprès trobar un plom abans de la panxeta... Misteris de la via. 

El Ramon ha intentat agafar-ho per l'esquerra de la darrera xapa abans del crux, per anar més directament a la xapa que queda a desmà i també li ha sortit, tot i que amb algun desequilibri. Des de la R he despenjat al company fins i a terra i jo he fet un parell de ràpels per la Tea 05 (que comparteix R i va per la vertical) perquè anàvem amb corda simple de 70m. Baixant he aprofitat per posar cintes al primer llarg d'aquesta.

 En Ramon atacant el crux força per l'esquerra. La xapa 
li quedaria a la dreta, a l'alçada de la cuixa.

A continuació em poso al primer llarg de Tea 05 (6b). La primera xapa (aquí són parabolts de 10mm) queda molt amunt i aviat tenim algun passet de finura on cal posar-se bé i controlar bé els peus. De fet, aquesta és la tònica de tot aquest llarg. Tot ell és força mantingut, de tant en tant cal apretar una mica més, cal saber llegir bé la roca i anar a dreta i esquerra segons convingui (les xapes també fan força ziga-zagues) i aprofitar molt bé els peus, que sempre hi ha alguna cosa. Els punts més delicats segurament són al principi del llarg i les tres o quatre darreres xapes on el terreny es redreça i es va en lleugera diagonal a l'esquerra. Un llarg guapíssim que he aconseguit encadenar! De tota manera, el fet de tenir les cintes posades ha estat un ajut perquè si no algun xapatge seria cabró (dels que cal fer un pas més, dur, per posar la cinta).

 Jo mateix al primer llarg de Tea 05.

 En Ramon, als darrers passets delicats.

Quan ens disposem a atacar el segon llarg* mirem l'hora i ens adonem que hauríem d'anar tocant el dos si és que jo no vull tenir complicacions. La marrada a l'aproximació, el temps perdut al segon llarg del Senglar Eixerit, els dos ràpels i el fet que la patejada fins aquí no sigui despreciable han fet que el matí no doni més de sí. Malgrat tot, hem fet una bona colla de metres, el Ramon s'ha fet un llarg guapíssim i jo me n'emporto un altre de ben bo. I així tenim excusa per tornar-hi una altre dia!

Avui ens hem arriscat escalant a l'ombra i hem tingut un xic de fred. Faltaven un parell de graus i haguéssim estat de conya, però no es pot encertar sempre! Com era de suposar, hem estat sols, cosa que també s'agraeix. La roca aquí és molt bona, excepte algun lloc aïllat. Tot plegat, suficient per tornar-hi un altre dia amb una mica més de temps!

* El segon llarg també pinta curiós. Des de la R es veuen dues xapes, després segurament el crux i la següent, força amunt. Potser n'hi ha alguna entremig... qui sap! En tot cas, sembla més airejada que la primera tirada...

3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona ! aquesta zona és de Cracks!!

Anònim ha dit...

Hi
Us varem veure mentre anàvem a la Presidenta. El segon llarg de a via Tea05 (la vem equipar amb la T el 2005) té un aleje al segon llarg (al desplom inicial) perque la roca no sonava gaire bé entremig i tampoc era tan dur el pas, després es fa més suau i hi ha els bolts justos (al menys són del deu i ben posats) i surt un llarg ben guapo. Les vies de la dreta són més difícils (millor empalmar els llargs 2 i 3 en elles.
Les vies de l'indi estan obertes des de baix,cres que totes; la Tea està equipada per dalt per que vem veure que hi cabia bé.
Salut
Pere F

Petrus ha dit...

Jaume, anar a la zona no vol pas dir triomfar! Només vam ensumar les més senzilles!!!

Moltes gràcies per la informació, Pere. I gràcies per obrir aquestes vies perquè puguem gaudir-les. Si tornem a la Tea 05 ja anirem amb el coco preparat, doncs. Penso que aquesta informació és interessant i important alhora. Normalment una via té coherència i, si un llarg té un tipus d'equipament, esperes que sigui consistent. Per exemple, l'altre dia vam anar a fer la Bernatac a Rubies: per mi, aquest és l'exemple de via incoherent. Té els primers llargs equipats generosament i alejes gratuïts al tercer. Quin sentit té això? L'explicació que dones a la Tea 05 sembla ben raonable. A veure si tocarà passar por però. Al Senglar Eixerit, en canvi, no n'hi sé trobar, d'explicació. Tampoc no em serveix el fet que estigui oberta per baix... segurament en artifo. Però independent de com es va obrir opino que el resultat ha de tenir alguna coherència. I amb això no vull pas dir que s'hagi de deixar molt, poc o gens equipat. Però si es decideix alguna cosa en un lloc, que hi hagi coherència als altres!