dissabte, 9 de desembre de 2017

Matinal d'esportiva a La Facu


Després de voltar per terres europees avui tenia ganes d'estirar-me una mica així que proposo d'anar a fer esportiva a La Facu i el Ramon ha accedit. Arribem al pàrking i ja hi trobem un parell de Furgos. Temem overbooking però ha estat infundat perquè gairebé ens hem sentit ben sols tot i que ben acompanyats per un sol deliciós que ha servit de cirereta per acabar de fer la matinal ben idílica.

Jo tenia feina pendent a la part central, així que hem començat per aquí. La primera del dia ha estat la Joana (V+), que havia fet fa una colla d'anys (quan encara ni portava casc fent esportiva). És una via molt bona, llarga i recomanable.

En Ramon, a la primera del dia, la Joana.

A continuació ens hem posat a la del costat esquerre, aprofitant la despenjada per posar la majoria de cintes. Es tracta de la Pata de Pollo (6a+), que no havia fet. És més difícil que l'anterior, amb uns passets de finura al principi i un pas més tens al ressalt vertical que ja s'endevina des de baix. Però avui he estat força inspirat i ha sortit sense massa complicacions.

 Encarant el ressalt de la Pata de Pollo.

Amb la mateixa idea, hem avançat cap a l'esquerra a fer la Marta 82 (6a), que pensava que no havia fet mai, però el blog demostra que sí (fa 7 anys). Aquí cal posar-hi una mica de morro perquè algunes assegurances allunyen una mica. També hi ha alguna apretada a l'alçada del ressalt de l'anterior, una altra per arribar a sota el sostre i una altra per sortir-ne. Val a dir que la via també està molt sobada, cosa que la fa més desagradable de fer. L'he trobat més difícil que l'anterior i, a més, amb un puntet d'apretada de coco... També ens ha quedat el dubte de quina és la forma més senzilla d'encarar el pas de després de la foto:

 Començant la zona dura de Marta 82.

Aquí jo he anat per l'esquerra, i en Ramon per la dreta... Malgrat tot, és una via guapa i que deixa satisfet. I força més atlètica que les altres.

Després d'aquesta ens n'hem anat una mica a la dreta, a fer la Cantábrico (6a). Pensava que era relativament nova, però la sobamenta en algun punt diu que deu tenir ja alguns anys! Començament rampós i un pas ben curiós per superar el desplomet. Fotent-hi morro s'agafa una bona franja i un bon canto més amunt. Després venen uns quants metres de continuïtat ben interessants abans d'afluixar una mica a la part de dalt. I, per rematar-ho, una entrada a la reunió ben potent. Escalant fins tenir la R a la cintura és més difícil que el grau proposat, diria.




 En Ramon, a Cantábrico.



I per acabar la sessió matinal, encara m'he posat a la de l'esquerra, la Mediterráneo (6a+). Aquesta comença suau fins al desplom, on ja s'intueix que hi ha el crux. Es va trobant bons forats per anar pujant a la part vermella, uns bons laterals d'esquerra i bona presa gris i una estirada fins una fissura que es deixa tibar bé cap a la dreta amb els peus ben posats. Uns moviments ben estètics que m'han deixat ben satisfet. A partir d'aquí, anar fent i només queda un restabliment curiós per entrar a la reunió.


 Al desplomet de la Mediterráneo.

Fer esportiva després de fer una via on has de posar els trastos és una situació ben curiosa: et sents molt més sobrat, només preocupat pel gest. S'ha de dir que les vies també hi conviden. Avui hem fet una matinal amb un repoker boníssim (amb un trio de noves, a més) i molts metres escalats. Això i les ganes que tenia de tornar a sentir el tacte de la roca després de fer una bona colla de quilòmetres ha fet que avui "flutés"!

1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona ! ara fa molts anys que no m'acosto a La Facu, raconada ideal quan fa sol i el fred apreta.