dissabte, 2 de desembre de 2017

Mar i Cel al Pic del Martell


Avui he quedat amb el Jordi M. Com que no teníem ganes de passar fred el company em proposa anar al Pic del Martell i, com que feia dècades que no hi anava, he acceptat encantat! Ell tenia ganes de fer la Mar i Cel i m'ha semblat perfecte, tot i que no en tenia cap referència. Trobarem una mica d'informació al blog del Joan Asín i en una altra piada del BlocEmpotrat.

Aparquem a la zona habilitada a l'efecte, baixem uns metres per la carretera i de seguida trobem el corriol que s'enfila. Si estem atents es van trobant fites que marquen el camí entre les considerables variants que hi ha. Quan el camí comença a baixar ja podem anar ullant el terreny. La via comença uns metres a l'esquerra de l'esperó bombers.

El primer llarg comença per un ressalt seguit per un tram de vegetació i una placa tombada amb algun pas de finura fins arribar a la ralla horitzontal i al díedre desplomat per on continua la via. Cal tibar una mica per superar el desplomet i després cal seguir la fissura (V). Alguna franja horitzontal i superar una placa grisa per entrar a la R1 en un parell de ponts de pedra a la dreta. En Jordi s'ha demanat aquest llarg i l'ha assegurat al gust. Només hi ha un pont de pedra a la fissura després del desplomet.

 En Jordi, a la fissura del primer llarg.

El segon llarg va per l'esquerra del sostre que hi ha al damunt. Enceto el llarg flanquejant a l'esquerra, força avall, per una placa amb un parell de burins ben vellets. Hi ha uns passos finets (V+) de veritat fins arribar a un pont de pedra. Després es segueix una mica per bona fissura i es pot posar algun alien molt bo. Ara toca un pas de decisió, tibant fortet per anar a posar els peus a sobre del desplomet, cap a la dreta. Un alien també queda la mar de bé aquí i uns metres més amunt un altre per posar-se a una vira diagonal a l'esquerra. Continua una fissura en vertical on hi entra un tascó a caldo i després ja només cal anar un xic en diagonal per una fisura boníssima fins la R2, amb dos spits i que reforço amb un bon bec de roca.

 Sortint del tram finet de sota el sostre...

 ... i fent el passet exigent cap a la dreta.

En Jordi ataca el tercer llarg, que surt per l'esquerra de la reunió a buscar una placa fissurada. Més a l'esquerra hi ha xapes de la Àcid Làctic que també es veu molt guapa! A la nostra cal anar posant friends i algun pont de roca, amb algun pas curiós de tant en tant (V) fins trobar un pitó. Sobre d'ell es pot posar un bon bon de roca i encarar el darrer ressalt bé anant a buscar la fissura de sota un bloc, bé anant per la placa de la dreta (V).

A punt d'atacar el ressalt final del tercer llarg.

Surto a fer la quarta tirada, superant primer unes herbes que menen a una fissura on es poden posar trastos. Després continua un tram que també és d'anar fent (IV+) i d'aquí he anat a xapar el primer de dos spits que es veuen -i que ara diria que són de la Àcid Làctic. Podria ben ser que la nostra anés una mica per la dreta, per terreny més suau. En tot cas, jo he anat a buscar el segon spit, del que en penja una baga, senyal inequívoc de que aquí hi ha un passet. Efectivament, hi ha una bona apretada, des d'unas rebaves a la dreta del primer spit fins un bon lloc a la llastreta que baixa. D'aquí una bona franja, xapar i amunt fins trobar un pitó. A la dreta continuen xapes però aquestes ja sabia que eren d'una altra via. Ara crec que és la Àcid Làctic que creua la nostra d'esquerra dreta! En tot cas, el pitó està en un díedre minúscul que va en diagonal a l'esquerra i que cal seguir amb algun pas curiós. Després toca superar un ressaltet cap a la dreta i seguir una vira ascendent fins la reunió, amb un spit i un bon bec de roca.

En Jordi, sortint del díedre-vira diagonal de la quarta tirada.

I d'aquí fins al cim només queda una tirada llarga de tràmit.

La via és variada i m'ha agradat força. Té un equipament mínim: 1 pont de roca a la primera, 2 burins i un pont de roca a la segona, 1 pitó a la tercera i 1 pitó a la quarta (jo he agafat dos spits de la Àcid Làctic. Per tant, saber-se anar buscant la vida, però això no costa massa aquí. La paret en sí és força discontínua i per això la via no té ambient, però es gaudeix de l'escalada malgrat que les herbes espatllen la visió. L'escalada és gairebé en tot moment ben neta i agraïda. Segurament no es fa gaire, perquè el company va deixar-hi un mosquetó una vegada que va haver de baixar-ne a causa de l'aigua i avui encara hi era... Però com dic, la trobo ben recomanable.

El dia ha començat ben assolellat, el que ha permès començar l'escalada amb ganes malgrat el fred que feia. Després s'ha anat encalitjant fins tapar-se però ja érem ben amunt i amb el plomes a les reunions hem estat ben bé.

El descens consisteix en anar seguint la paret cap a l'esquerra i localitzar alguna fita que ens indica la baixada fins retrobar el camí pel que hem vingut. Novament, una mica d'intuïció ajudarà a trobar la millor opció entre múltiples variants...

1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

Una via interessant com la seva veïna Esperó Bombers, enhorabona! Ara fa molt de temps, anys, que no vinc al Pic del Martell, caldrà anr-hi pensant.