dissabte, 23 de desembre de 2017

Pastelina a la Roca dels Arcs


Avui amb en Jordi ens n'hem anat a la Roca dels Arcs. Fa uns dies em proposa la Pastelina i em sembla un bona opció, a jutjar pels comentaris que es veuen a la xarxa.

Hem arribat a peu de via quan feia poquet que hi tocava el sol. La primera tirada es localitza raonablement bé gràcies a les fotos que circulen. Cal fixar-se en el sostre característic, i aviat es veuen els dos parabolts del llarg. Comença en Jordi, a qui li agrada ser el primer d'abandonar el terra. Enfila la rampa, posa un friend i de seguida està al passet difícil del llarg, que és la sortida de la segona xapa. Cal pujar molt els peus i fer una estirada llarga a buscar bon canto -o així és com l'he fet jo. Després es flanqueja cap a la dreta amb bon canto i només cal superar un ressaltillo més que vertical per entrar a la R1 (25m). Quan hi arribo ja tinc els braços infladets i això que, en teoria, no ha estat res!

En Jordi, al crux del primer llarg.

Surto de la R1 una xic per la dreta, amb uns passets ben verticals i d'apretar una mica. Després ja es troben franges bones i es pot posar alguna cosa. Jo he posat un tascó a caldo i he enfilat fissura amunt. El pitó que marquen les ressenyes no hi és, però hi ha un tascó abandonat a prop del final de la fissura. Aquí cal decidir-se i anar a la dreta amb un passet delicat. Una vegada passats els peus, ja està i es pot posar alguna cosa més, un friend en el meu cas, abans de xapar el parabolt de la tirada, que protegeix un bon bombo. Sortir-ne té el seu què i m'he penjat per estudiar-ho una mica. Des de unes rugositats he anat a buscar unes gotes d'aigua per l'esquerra, pujar peus per la dreta i anar a buscar uns becs raonables per la mà dreta, a la dreta de la fissura. Ha sortit en lliure, sense encadenar, però en tot cas, és un pas molt bloquero per al meu gust. Un xic més amunt una savina precària permet guiar la corda per al segon, ja que s'ha d'anar flanquejant cap a l'esquerra (segona savina, més bona, després) fins la R (25m).

 Estudiant la sortida del bombo bloquero del segon llarg.

En Jordi avui no estava al 100% i a sobre s'ha petat molt per sortir del bombo de la tirada anterior, així que faig també la tercera. El començament és ben vertical però amb bon canto, recte amunt (IV+, diuen). Un bon friend protegeix el viatge fins al primer parabolt i des d'aquest ja veiem l'altre, en marcada diagonal a la dreta (IV). Fins arribar-hi he posat un altre friend. Trobem tercera xapa abans d'entrar en terreny més que dubtós, seguint una fissura. De la fissura en sobresurt una llastra que fa una pinta terrorífica. La resta és un xic millor, però no massa! He posat un friend i he sortit de la fissura per la dreta on la roca es veu millor. Restablir-se a sobre del bloc que forma té un moviment curiós però, amb la roca dubtosa! Aquí he posat un tascó i un àlien per protegir els darrers moviments, que he fet per la placa de l'esquerra, més difícil (V), però franca. A la savina he dubtat, però després de consultar la ressenya ja he vist la R3 (40m) un xic a l'esquerra, al peu d'un díedre.

Als darrers metres del tercer llarg.

En Jordi agafa el relleu i enfila díedre amunt. Al principi és herbós però aviat es va per la placa de l'esquerra en molt bona roca (V-). Després es segueix en lleugera diagonal a la dreta (IV+) fins un parabolt que protegeix el tram podrit de després, on no està clar si és millor per l'esquerra o per la dreta. Arribem a la R4 (30m) amb pedretes sueltes, que han anat baixant de tant en tant amb el moviment de la corda...

 Al díedre de la quarta tirada.

Des de la R4 ja es veuen les xapes de la R5, que no he fet, rampa enllà. M'hi he encaminat, posant un parell de friends. Xapo la reunió i un pont de pedra que hi ha uns metres més amunt, en terreny més vertical i vaig fent. La roca em va portant a flanquejar cap a l'esquerra, tant que dubto i consulto la ressenya! Però sí, s'ha d'anar seguint amb tendència a l'esquerra, buscant el camí més fàcil. He posat algun alien i aviat arribo a la feixa que està uns metres abans de la cresta cimera (55m). Busco la savina cimera, hi munto la R i torno a baixar per assegurar amb comoditat al company. La corda ha fregat una mica, però res de l'altre món. En resum, és recomanable empalmar els dos llargs.

 I pensar que hi ha persones que no veuran el sol avui...

Al cim hem plegat trastos i hem enfilat el camí de baixada que feia 30 anys que no hi passava! Diria que ens hem embolicat en algun moment, o és que hi ha diverses variants, perquè hem acabat desgrimpant un parell de metres, cosa que no recordava. Ja a la carretera he vist que hi arribava un altre corriolet... Investigarem per la propera vegada!

El dia ha estat esplèndid. Quan hem arribat, al cotxe hi feia fresqueta i ens hem emportat els plomes. Aviat han quedat a la motxilla, i a partir de la segona tirada he escalat amb una sola capa (de màniga llarga). A les valls encara hi ha boira, que ha anat pujant -sense amenaçar-nos, com recordo d'alguna vegada!

De la via diré que té dos llargs interessants, el primer i el segon. Aquí hi ha dificultats concentrades en un parell de punts, el que vol dir que no són les típiques tirades de continuïtat de per aquí. El primer tram de la tercera tirada també és molt guapo però la resta perd molt interès. Alguns moviments macos a la quarta i a la sisena (nostra cinquena) i para de comptar. No està malament, però hi ha vies, bastantes, on s'escala força més estona per roca guapa!

Adjunto una ressenya, modificada d'en Parce, el guerrer romàntic, amb el que hem trobat i com ho hem fet nosaltres. Espero que no es molesti.