Vallhivierna

Avui he portat la Clàudia a fer el seu primer 3000. Hem anat també amb el seu xicot i la Rosa, sortint i tornat a casa en el dia, el que suposa un bon pal de cotxe afegit a l'activitat alpinística pròpiament dita.

Deixem el cotxe a la presa de Llauset i enfilem el camí que voreja el llac. Hem anat seguint el camí que porta al nou refugi. Quan el veiem a sobre del torrent, hem seguit pel torrent i l'hem creuat més amunt. Després el camí s'enfila a l'esquerra. Aviat arribem a un estany penjat.

 Sortint a la fresca. Vorejant el Llac de Llauset.

 Impressionant mirador a l'Ibon de Llauset (?).

Seguim les fites que ens aniran acostant a l'objectiu, passant molt al sud de l'Estany "Chelat", en una zona on cal anar cercant bé les fites. Aquí trobem alguna curta pala de neu que creuem sense problemes, tot i anar amb bambes.

Seguim camí amunt fins l'aresta cimera, amb un ambient de muntanya aeri i impressionant. A més, el dia ens acompanya absolutament. Anem crestejant i aviat som al cim del Vallhivierna (3067 m).

  Avançant per la cresta cimera cap al Vallhivierna.

 En Peri ens ha fet la foto de família.

Aquí fem un mos i les fotos de rigor i enfilem direcció al Culebres (3062). Primer cal desgrimpar una mica per terreny senzill. Després s'arriba al "Pas de Cavall" i en Peri ho veu complicat i prefereix no passar-lo. La Rosa té l'excusa perfecte per quedar-se a fer-li companyia :) La Clàudia, que no té gens de por i està entusiasmada, no dubta i, plegats, anem passant amb les mans al fil de l'aresta i cercant preses de peu. Cap problema especialment destacat. Pel camí hi ha uns quants pitons que permetrien assegurar la penya -si portéssim alguna corda, cosa que no hem fet. 

  Travessant del Vallhivierna al Culebres: Pas de Cavall.

  Cim del Culebres.

Fem una breu estada al segon 3000 de la Clàudia i desfem el pas de cavall. Originalment havia pensat fer la circular i baixar directament pel coll de Llauset, però hem de canviar els plans i retornar pel camí d'anada. En el trajecte ens parem al que deu ser el Ibón de Llauset i suquem els peus en aigua. Després continuem avall fins al llac de Llauset. Flanquejar-lo de tornada es fa pesat, de debò, però finalment arribem al cotxe.

 L'Estany Chelat i el Russell al fons.

De tornada fem alguna parada tècnica a comprar gelats i aigua fresca perquè estem en dies de forta calor...

Ha estat una sortida super-xula. I el millor és que la Clàudia ha trobat el seu ambient. Això de crestejar l'ha motivat moltíssim. Ja té ganes de fer-ne un altre...