divendres, 2 de novembre del 2018

Coll Roig


Aquests dies hem estat enviant missatges i al final ens reunim en Xevi el Jordi i jo amb intenció d'anar a Coll Roig. Jo no hi escalat mai i en Xevi molt poc. Per contra, en Jordi les ha fet totes, però no li importa repetir-ne alguna.

Arribem a Montgrony sense dificultats, però a partir d'aquí hi ha una riera que travessa el camí degut a les pluges dels últims dies. Per sort, el cotxe d'en Xevi se'n surt sense despentinar-se i podem anar tirant amunt. Trobem restes de neu a banda i banda, però podem aparcar a Coll Roig sense massa entrebancs, buscant una zona neta sota d'un arbre gran.

Neu a l'aparcament. I dia tapat. Podrem escalar, però no en les millors condicions.

Seguim un corriol que surt en direcció a la paret. Trobem marques de color cridaner que ens indiquen el camí a seguir. En un punt cal seguir un tancat amunt i més endavant travessar-ne un altre per acabar arribant a peu de paret per l'extrem dret del que seria la part esquerra de la paret total. Aquí hi comencen diverses vies, però gairebé tot regalima. La via de més a la dreta sembla que es deixarà fer i en Xevi enceta el llarg.

En Xevi, enfilant-se per la via més seca. El nom no el sabem pas...

Es tracta d'anar fet, amb bon canto i assegurances abundoses, com a mínim al principi. Després el llarg se'n va un xic cap a l'esquerra a seguir una fissura cridanera que es veu des de baix. Aquí s'ha d'apretar una mica més i en Xevi fins i tot posa alguna coseta per assegurar la jugada. Es tracta d'una tirada llarga que ens porta a sobre del primer ressalt. Aquí ens posem les bambes perquè s'ha de seguir una canal que està ben fanguinosa. Les possibles continuacions es veuen totes molles i anem amunt fins al peu de la Dersu Uzala.

A la Dersu Uzala el començament, que és d'adherència, està moll. El faig jo amb l'ai al cor i després d'haver-me agafat a la primera xapa. Després es deixa fer, també amb l'ai al cor fins agafar bon canto. Aquí ja es fa bé tot i que és una mica vertical. Després, festival i amunt fins la R, marcada per una corda fixa que ve per la dreta.

 Adherència dubtosa a l'inici del llarg.

 Per sort, aviat es pilla canto.

Es puja una mica bosquet amunt fins al peu de la darrera tirada, que fem per la Patxaran Litraco, que és d'anar fent excepte un passet interessant més vertical. Aviat som dalt de la paret i investiguem la baixada perquè la memòria sembla que té alguna llacuna. Finalment fem un ràpel una mica mal posat: una sola anella i a sobre per dins d'un díedre amb un començament no molt agradable amb la mullena que hi ha avui.

La baixada és entretinguda perquè hi ha neu, però aviat som novament a peu de paret i decidim fer el primer llarg d'alguna altra, que deu ser la Patxaran Litraco. Ara, finalment, surt el sol i podem escalar amb una mica més de comoditat...

Em despenjo d'aquí, els companys la fan en top-rope i enfilem el camí de tornada. El dia ha estat tolerable i hem pogut fer uns metres de roca.

1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

Llàstima de mullena! Coll Roig és per gaudir amb la roca, hi hauràs de tornar.