Avui en Jordi em proposa d'anar a fer la Estereotip perquè el cos no li demana massa estrès. Es tracta d'una via oberta per ell mateix, Jordi Martínez, amb la col·laboració d'un company, Antoni Aymamí. Per tant, vaig amb el millor guia possible, tot i que ell opta per no dir-me res del grau de la via. Jo no he vist la ressenya, així que vaig a vista! Això, i el fet que em deixa tirar de primer tota l'estona, fa que acabi gaudint un munt de la via.
Per variar, aquests dies ha estat plovent molt i tenim dubtes de com trobarem la via. Des de lluny, sembla que podrem anar fent excepte a la part de dalt... Ja veurem.
Començo el primer llarg amb un passet de decisió i aviat em puc posar en un replanet. Cal anar amb compte de no posar els peus sobre fang o mullena i vaig tirant en díedre. Després toca passar cap a la dreta amb un pas curiós. Un alejillo en terreny suau i un muret on s'ha de fer una apretadeta però que surt prou bé. Aquí hi ha una mica de mullena però es passa prou bé. Per acabar d'entrar a la reunió, un friend, l'únic que portem (seguint indicacions del pare de la criatura), ens ajuda a entrar amb confiança a la reunió a la dreta. Tirada variada i guapa!
Des de la R1. El peu de via al límit de la boira.
Esquivant la mullena després del ressalt del primer llarg.
El segon comença un xic per l'esquerra de la reunió, a anar a buscar una xapa que es veu força amunt. S'hi arriba bé malgrat que sembla més complicat. Trobem un terreny verticalet, amb presa que deixa anar pujant amb certa confiança. Uns metres més amunt es pot tornar a posar un bon friend abans de la següent xapa. A partir d'aquí, aire i anar tirant amunt amb terreny d'anar fent, però desitjant que no es peti res... Una xapa ens marca el punt on cal començar a flanquejar cap a l'esquerra fins a la reunió, al peu d'una gran llastra.
Un flanqueig ens porta fins la R2.
La tercera tirada comença en placa fineta, ignorant de moment la fissura fins que en un moment convida a recolzar-hi l'esquena i avançar en empotrament. Després el terreny s'ajeu, i es pot llaçar una savina abans del darrer parabolt que marca el camí que ens acaba portant a la reunió.
A partir d'aquí toca recollir corda, posar-se les bambes i anar pujant esperons de roca. Qui vulgui fer el senglar també pot anar per la vegetació fins arribar al peu de la quarta tirada, que va un xic per la seva dreta, seguint una fissureta.
Aquí es pot llaçar alguna savina i posar el friend que portem fins arribar a la reunió en terreny un xic més tombat.
Dificultats decreixents per arribar a la R4.
La cinquena tirada comença per una placa molt compacte i rentada, on hi ha alguns passets delicats, però que es deixen fer. Després toca anar pujant, no saltar-se un pitó que està a la fissura i passar a la placa de la dreta que... avui està molla. Aquí m'he hagut d'esforçar bastant, perquè hi ha uns passos de certa finura i convindria treballar en adherència -que avui no és possible. Apreto força el cul però aconsegueixo arribar a la lleixa horitzontal, xapar i flanquejar a la dreta fins la reunió sense ensurts.
La cinquena tirada fa un flanqueig que dóna aquestes vistes.
En Jordi, sortint de la mullena.
La darrera tirada és la cirereta del pastís. Comença ben vertical, amb canto suficient, però cal encertar-lo i tibar-li. Surt bé, però sense sobrar gran cosa! Seguim recte amunt fins que la via flanqueja a la dreta en un terreny força finet. Cal mantenir els peus baixos i aleshores surt prou bé. Després s'ha d'entrar en un diedret amb roca dubtosa i seguir amunt en terreny cada cop més tombat i menys agraït pel que fa a la roca.
Des de la darrera reunió fem un ràpel de 60, que ja havia emprat un altre dia per baixar de la Alba oi?
Vista del ràpel des del peu del quart llarg.
La via m'ha agradat. Està molt ben trobada, cercant la millor roca cosa que no sempre és senzill aquí al Serrat dels Monjos. Llàstima de la mullena a la cinquena tirada, però això li ha afegit un plus de tensió que no ha estat malament. A la xarxa circulen algunes ressenyes variades pel que fa a graduació i material. La via està pràcticament equipada, però és interessant portar un link cam vermell (si no recordo malament) que podem posar als llargs 1, 2 i 4 i alguna baga savinera. Pel que fa a la graduació: L1 V+, L2 V, L3 V+, L4 V, L5 V+ i L6 6a+. Compte amb el ràpel, que fa 60 metres i un xic més! Després d'aquí cal anar buscant la baixada cap al torrent fondo. La via és ràpida i agradable de fer.
1 comentari:
Enhorabona! una via ben maca que vas poder fer, com dius, amb un dels aperturistes, tot un luxe!
Publica un comentari a l'entrada