Garreta

Avui he estrenat les tardes d'enguany. Amb el Josep P. i l'Ernest ens hem acostat a Garreta, entre molts dubtes. De fet, al cotxe estaven caient algunes gotes... però el fanatisme ha pogut més i ens hem decidit. Després veurem que la decisió ha estat l'encertada! 

L'aproximació no és gens evident i val la pena anar-hi amb algú que ho conegui una mica. L'aparcament és el mateix que per anar al Roc Negre i el camí comença seguint una pista que travessa el rec, pendent amunt. Fa diverses esses fins que s'acaba i continua un corriol no molt marcat. De tant en tant alguna fita ens recorda que estem pel bon camí. Anem pujant pendent amunt fins que toca girar totalment a la dreta (aquí hi ha alguna cinta que indica el camí) i anar a buscar la paret. Aquí el camí fa algunes baixades i pujades, entremig d'arbres. Passem pel peu d'una paret de conglomerat i anem seguint fins a trobar la paret.

El Josep va fort i comença amb App Slap (6c) perquè fa uns dies ja li va fer un tast i sembla que la té a punt. Malauradament, no li surt la zona del slab i s'ha de penjar...

En Josep, escalfant a App Slap. Fins a mitja via es deixa fer. Després...

L'Ernest comença més suau i amablement em posa cintes a La Trampa de la Rampa (6a). Aquesta em servirà per prendre contacte amb la roca d'aquí, ben peculiar. La paret està feta per estrats que miren tots avall, amb la qual cosa les preses naturals fan totes baixada i s'ha de tibar d'invertits molt sovint. A canvi, l'adherència és superba i els peus es queden allà on els poses. La Trampa és ben vertical o més, en algun punt. Anant controlant es troben les millors seqüències i em planto a la reunió sense massa dificultat. La via m'ha encantat!

L'Ernest a La Trampa de la Rampa...

... i jo també seguint-li els passos. Cel dubtós encara ara.

Després he aprofitat la corda de App Slap (6c) i li he fet un top-rope. El primer tram és de bon fer. Més amunt s'ha de passar a l'esquerra amb un pas delicat i continuar fissura amunt, ja més còmodament. Després toca passar descaradament a la dreta, amb un pas curiós però més senzill del que sembla. Pujar per la placa i ja som al slab, el crux de la via. Aquí t'has d'agafar de diverses nyapes i anar pujant peus i confiar en que no te n'aniràs avall... Per acabar d'amanir-ho aquí hi ha un alejillo interessant! Després toca atacar un desplom on també hi ha un pas cabronet. Es tracta de pillar un lateral amb la dreta i pujar molt els peus fins abastar un bon canto d'esquerres, pujar peus i recobrar la calma. Queda algun moviment delicat, però es deixa fer. Amb la corda per dalt ha sortit a la primera... Està madura per fer-li un intent un altre dia.

Mentre els companys van fent els seus projectes, que inclouen Rampilles Pilles (6c) jo ataco Super Pac (6b) a la dreta de La Trampa. És un viot molt recomanable! Els primers metres, tensos sobre  presa delicada. Després es va fent, van sortint els cantos, molts invertits, però he anat pujant molt bé. Quan la roca canvia i sembla que hi haurà tomàquet he anat un xic per la dreta i han aparegut uns forats-llastra que miraculosament permeten anar fent malgrat la verticalitat. A un bec lateral ben gran m'he estat una estona reposant per refer els braços que ja estan embotifarrats. Toca una mica de decisió per acabar d'arribar a la reunió, però surt prou bé. Probablement aquest darrer sigui el pas més dur de la via (?) o és que jo anava a caldo... Molt bona via que ha sortit a vista!

Dosificant esforços a  Super Pac. Val la pena fer-ho!

Els companys han deixat una corda a Rampilles Pilles (6c). Quan l'ha fet el Josep semblava que el pas dur estava en un punt on ell anava marcadament a la dreta. Després, baixant, ha vist una alternativa i jo, que estava al cas, me n'he recordat, jejeje. La via comença anar fent fins que toca pujar peus des d'un lateral de dreta per pillar una fissurilla que baixa. Aquí una mica a l'esquerra i obrir peus després cap a la dreta per situar-se novament a la vertical. Una pinça horitzontal i remada llarga fins la regleta que ha trobat el Josep, dreta a la fissura en lateral i esquerra a invertit ganso des d'on es pot passar còmodament a l'esquerra i xapar. D'aquí toca anar pujant, ara ja més suau i fer una apretada després per anar un xic a la dreta a pillar canto bo. Quedem en un slab més suau que la via veïna i després hi ha un desplomillo que s'ha de controlar però que surt ben bé. També ha sortit a la primera, gràcies a la corda per dalt. L'he vist fins i tot més factible que App Slap. Queda anotada!

En Josep a Rampilles Pilles.... amb una mica de sol i tot!

Per acabar la seva feina, l'Ernest s'ha posat a El Roc que Emergeix del Bosc.

La zona m'ha agradat. M'he sentit molt còmode amb el tipus d'escalada, tot i que no és habitual. Als companys encara els ha quedat alguna feina per fer, per tant potser podré tornar-hi abans no se m'oblidin els moviments apresos avui. I encara quedarà una colla de vies que es veuen ben guapes per anar fent en diverses visites. Un sector petit, però ben parit! I me n'he anat a casa amb un parell de vies guapíssimes encadenades i dos 6c's fets en top-rope a la primera... Què més puc demanar?