Casanova

Avui no estava al 100% de facultats, amb l'estómac remogut des de fa un parell de dies. Però això no ha impedit sortir a que em toqués l'aire ben acompanyat de l'Ernest i el Josep. Aquesta darrer proposa anar a Casanova i cap allà que hem enfilat els passos.

Jo no hi havia estat encara. Per arribar-hi, cal seguir el camí fins a on s'aparcaria per anar a Can Placa i aleshores tirar uns centenars de metres més i aparcar en un aixamplament on la pista es torna encimentada per fer una pujada. Fem la pujada a peu i al capdamunt trobem una fita que indicar un corriol que va resseguint la paret per dalt. En un punt el camí baixa, es posa en una escletxa i arriba fins a peu de vies passant per un tram on uns graons de ferrada ens ajuden.

L'Ernest proposa començar suau, per un suposat 6a que a la guia sembla que és Per les Nenes (V+). Es fa bé, buscant bé els moviments menys complicats, però s'ha de tibar una miqueta. Malauradament és molt curta (4 xapes) i gairebé no serveix per escalfar.

Escalfant a Per les Nenes (V+)

Per escalfar-nos bé i més que bé ens hem posat a Ull de Poll (6b)?. És una via clàssica, suposadament una meravella que s'ha de fer sí o sí. Com que va en diagonal val la pena desmuntar-la anant de segon i durant una estona dubtem qui dels altres dos serà el que haurà de resignar-se a aquest fat. Però veient les espernegades que hi ha de fer l'Ernest tant en Josep com jo decidim que la farem en top-rope... i ha estat la decisió més intel·ligent del dia. La via està bastant sobada, però malgrat això hi ha un munt de passos que Déu n'hi do. Per arribar al primer bolt hi ha uns bons passets i el que va de primer es juga una galeta de campionat perquè està molt molt amunt. En top-rope ha anat sortint fins a un punt on sembla que toca anar més per la dreta del que suggereixen les xapes. Jo m'he hagut de penjar uns quants cops en part per no fondre'm ja a la segona via, però en part perquè hi ha bastants passos que costen d'endevinar sense conèixer-los. En fi, que ens ha semblat estratosfèrica a tots!

Jo mateix a dos llocs de Ull de Poll (6b)

Després d'aquesta l'Ernest es posa a Carn Dolça (6a+) on es veu un pas bloquero bastant cabronet. En Josep proposa fer Llenega-me-la (6b+) que diu que és més senzilla que Ull de Poll... Escarmentat decideixo posar-m'hi en top-rope també i aquesta ha sortit prou bé. Una entrada bastant tensa fins agafar una bavaresa, terrenys més tranquil amb alguns moviments curiosos i després anar fent fins al muret que ja es veu des de baix, on s'endevina que hi haurà el crux. Aquí m'ha sortit prou bé, anant a buscar una gota d'aigua per la dreta, pujar peus i agafar unes gotes d'aigua/llastretes prou bones. Una apretada fins passar els peus a la dreta i pots agafar aire còmodament. Queden alguns moviments però es poden controlar. La veig factible, a diferència de Ull de Poll.

En Josep, a dalt, i jo mateix a Llenega-me-la (6b+)

L'Ernest es posa a la variant de Noctrópolis (6c) i nosaltres dos a Mursiélago Fuerte (6c+), perquè l'hem deixat muntada -optimistes de nosaltres- baixant de la Ull de Poll. No cal dir que aquesta em ve dues talles grans... En fi, quan sigui gran potser hi veuré color!

Ernest a Variant Noctrópolis (6c)

Josep a Mursiélago Fuerte (6c+)

Ha estat la descoberta d'un nou lloc. La paret és peculiar, amb roca tipus xorrera a alguns llocs i calcari "normal" a altres. Els graus m'han semblat poc coherents. Potser quan porti unes quantes visites seguides ho entendré. Potser avui hi ha ajudat que jo no estava totalment fi... A la tornada, l'Ernest ha anat per l'esquerra de la paret, a buscar una canal i nosaltres hem tornat pel camí d'anada, a veure qui arribava abans. Més o menys igual, però sembla que el camí actual és el que hem fet a l'anada.