diumenge, 18 d’abril de 2021

Baños de Sol a la Prenyada

Fa més d'una dècada vam fer mig bany de sol a la Prenyada. Si no recordo malament (aleshores no tenia blog i ara hauria de mirar una llibreta i em fa mandra) l'havia feta fa moltíssims anys, tot i que no en recordo res de res.

Amb en Pep ens plantem a peu de via i comprovem que haurem de començar a l'ombra, cosa no gaire desitjable perquè avui fa un fred que pela... Sense anar més lluny fa poquíssim que va nevar al Berguedà, a l'alçada de Queralt. Però no hi res que no es resolgui amb decisió.

La via té un tram selectiu als primers metres. Selectiu en el sentit de que selecciona aquells que no són capaços de fer invents per xapar xapes llunyanes. Pista: recolzada a la paret hi ha una branca llarga que està dient: fes-me servir! En tot cas, alguna cosa estranya li devia passar pel cap a qui va decidir reequipar la via per deixar un cap de burí com a primera assegurança a uns tres o quatre metres de terra i la primera xapa com toca a uns cinc o sis metres de "terra" després d'haver fet una bona apretada. Dic "terra" perquè comences al damunt d'una llastra... En fi, que et jugues el físic. L'altra vegada ja ho vam patir també... 

Faig el llarg amb el plomes posat. Després de mirar els primers metres de diverses formes, aconsegueixo anar fent. Més amunt la cosa es suavitza però tornar a haver-hi un passet per superar el desplomet del mig. Aquí hi ha un parell de burins originals (?) i em complico per xapar el primer. Em penjo, ho miro i segueixo amunt. Mica en mica les assegurances van quedant espaiades mentre la dificultat baixa lleugerament. Entrada estranya a la reunió, on hi ha una baga als burins antics.

Baños de Sol a la Prenyada. Primer llarg
En Pep, al primer llarg.

En Pep fa el segon llarg. Surt amb tendència a l'esquerra, cap a un forat. Allà hi ha un pont de roca. Després s'ha d'anar navegant. En Pep ha anat pel terreny més evident, ara amb tendència a la dreta. Posa un alien i s'encamina cap al parabolt que hi ha uns metres més amunt. A continuació llaça alguns merlets, arriba a la savina i se'n va cap a la reunió del collet perquè no veu la reunió correcta, al forat a la placa de l'esquerra.


Ziga-zagues al segon llarg.

Pujo jo i faig la reunió correcta i aprofitem perquè segueixi en Pep amb el tercer llarg. Surt per la dreta de la reunió i avança en diagonal a l'esquerra cap unes bagues que pengen de dos pitons. Abans, un alien. Superar els pitons té el seu què i avançar pel díedre cec que continua, també. Tots els parabolts de la via són de 8 mm inoxidables però amb xapa minúscula que només dóna per un mosquetó, a tenir en compte per si vols canviar alguna cinta... Hi ha alguna excursió fins la reunió encara, però sobre terreny més amable.


En Pep, treballant a la tercera tirada.

Arribant a la R3.


La Mòmia i el Mòmio...

Encaro el darrer llarg navegant una bona colla de metres, per roca dubtosa en algun punt, fins al primer bolt. La tirada fa ziga-zagues així que toca gestionar bé la corda. Hi ha tres xapes al díedre del principi, amb roca dubtosa però que ha aguantat. Després un pitó, ja flanquejat a l'esquerra. I tres xapes més per superar la fissura final. Per entrar-hi hi ha un desplomet amb canto, però que sembla que s'hagi d'arrencar. Xapo i em penjo per assegurar la jugada. Realment el que hi ha deu aguantar, però la veritat és que no dóna confiança. Uns passets verticals, un bon merlet en terreny vertical, on has de balancejar el fet d'assegurar-te i el d'anar inflant els braços, i després terreny suau fins una reunió de bolts "normal".


Arribant a la darrera reunió.

Uns pocs metres més fins al cim, passar-lo, i arribar a la instal·lació de ràpel. Rapelem uns 20 metres fins a un lloc còmode a la canal. Aquí pleguem trastos i ens n'anem avall, passant pel peu de via i tornant a Sant Benet per on hem vingut al matí.

La via és bona. Cal escalar, però. Avui no m'he tret el plomes en tota la via i he sortit d'alguna reunió amb el fred al cos malgrat el sol que ha estat fent, a partir de la segona tirada. L'equipament del primer llarg és estrany, segurament pensat per conservar algun tipus de puresa que se m'escapa. Aquí cal treballar fort. Hi ha ressenyes que hi posen 6a+, això és correcte amb l'escala SantBenedictina, que vol dir el que vol dir. El segon i tercer són bons. Cal anar bé de coco i saber posar alguna coseta. El quart és molt bo, però la roca, combinada amb el plomes, no m'ha deixat gaudir-ne plenament.

En alguna ressenya recomana portar camalots del #1 i el #2 i fins i tot comenta que es podria posar el #3. Nosaltres només hem posat un parell d'aliens i alguns merlets al segon i tercer llarg. En algun lloc, anant de segon, he vist un bon tascó mitjà. Però no cal carregar trastos inútilment com hem fet nosaltres. Al darrer llarg sols he posat un merlet.

Avui devia ser el dia d'escalar a la Prenyada, perquè érem un mínim de tres cordades, per sort a vies diferents. Altres cops que hem estat per aquí no hi hem vist ningú... Casualitats de la vida!

 

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona ! navegar per aquests IV's de Montserrat amb fred....

Petrus ha dit...

Jajaja, ni que ho diguis!!!