dissabte, 24 d’abril de 2021

Esperó Màgic a la Prenyada

Avui amb en Pep hem tornat a Sant Benet i a la Prenyada. L'objectiu, l'Esperó Màgic. Tots dos l'havíem fet fa un munt d'anys i teníem ganes de tornar a vibrar i gaudir amb aquesta via. I ho hem fet!

Comença en Pep, amb solvència, i es marca el primer llarg. Hi ha algun bolt i algun pitó, però es poden posar algunes coses més: algun alien, una bona savina i un tascó. La via comença anant a buscar la primera xapa, prop d'una fissureta horitzontal i d'aquí se'n va a la dreta, a buscar una fissura més marcada, amb roca que cal anar controlant. Hi ha alguns passets fins, en especial als darrers metres per entrar a la reunió.

Em poso al segon llarg. Toca escalar fins la primera xapa i poso un merlet no massa bo en un punt. A partir de la primera xapa, el terreny es posa vertical i més. Cal anar escalant, amb bons còdols en tot moment, però amb unes distàncies entre xapes que fan que controlis cada moviment perquè una presa trencada (i es veuen rastres de coses trencades aquí i allà) pot significar un ensurt. És un llarg brutal, que deixa un molt bon gust de boca.

Al segon llarg...
 

... i aquí vist des de la R2

En Pep ataca el tercer. És una mica més suau que l'anterior, però també s'ha d'escalar. Es poden llaçar merlets, i en Pep ho ha fet quan li ha semblat convenient.

En Pep, a dalt, i jo mateix al tercer llarg.

La quarta tirada té un començament interessant i més que vertical, amb uns passos exigents protegits per un pont de pedra fins arribar a xapar el primer bolt. Després el terreny queda vertical, però amb molt bon canto. He llaçat un merlet, he posat un alien vermell i, després de l'altra xapa, he posat un merlet i un tricam en un forat perfecte.

Darrera tirada. Inici dur i terreny més suau ben aviat.

Arribada al cim i ràpel. Avui ja només passem una corda, perquè el fem fins al punt de la canal on ja es pot anar baixant sense problemes. Per tornar avall hem optat per anar a buscar el camí de l'Elefant i baixar per la paret nord de la Prenyada... amb l'objectiu d'intentar trobar un mitjó que ha sortit volant quan m'he posat un paravent a la R2. No hi ha hagut èxit...

Al cim de la Prenyada! Dues setmanes seguides, després de molts anys.

Una via molt ben parida, que no deixa indiferent! Ha valgut la pena repetir-la!


2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats, una via espectacular !

Petrus ha dit...

Doncs sí, Jaume! Molt, molt bona!