diumenge, 9 de gener de 2022

Ermita de Montalegre

Amb en Pep hem anat a cercar zona arrecerada i assolellada. La idea inicial era anar al Solàrium, a Camarasa, però quan arribem veiem que haurem d'esperar una bona estona fins que hi toqui el sol... Coses de la vida! Així que decidim fer uns quilòmetres més fins a l'Ermita de Montalegre, on el Pep ha estat fa no massa i jo li havia fet un parell de visites fa un temps. Curiosament, sempre ha estat el pla B i això que la zona és ben guapa!

Avui anem al sector del Panellet i comencem per Ei, ei, ei (6a). La via comença d'anar fent, però aviat té una zona complicada (fina): primer s'ha de passar a la dreta amb força carinyo i, després de xapar, toca superar un ressalt llis on has de confiar d'una nyapa per l'esquerra i una lateral roma mentre et superes sobre el peu dret. M'ha costat de veure i no seré l'únic! Més amunt, toca superar un desplomet, però amb bon canto. Via llarga i guapa, com totes les que farem avui!


Escalfant a la primera del dia. Serà quan més sol tinguem!

A continuació ens posem a Ai,ai, ai (V+) a l'esquerra del díedre. Aquesta és una via atlètica, alpina, amb un tram de díedre on has de pujar sense veure la següent xapa i trobar-la a la dreta, passada l'aresta. El pas de creuar l'aresta és més espectacular que difícil, però no és evident. I després ve un tram on s'ha d'escalar, amb alejillo inclòs per arribar a la reunió en terreny més senzill. No m'ha semblat gaire senzilla!




En Pep, fent amb solvència Ai, ai, ai.

Després fem la que dóna nom al sector, Lo Panellet (6a+), a la seva esquerra. Algun tram de finura, un ressaltillo vertical on es pot anar per la dreta i per l'esquerra de la xapa i continuar un xic per l'esquerra, en terreny més senzill. Un passet en un ressalt per arribar a l'aresta i entrar al díedre que ens mena a la reunió. 



A Lo Panellet.

Poso cintes a Ui, ui, ui (6b) a l'esquerra de l'anterior. La part de baix és guapa i d'anar fent. El tomàquet està al mur compacte al darrer terç de la via, fins i tot lleugerament desplomat. Aquí s'han d'anar pujant peus aprofitant preses laterals, així, en díedre tot i ser una placa! Es pilla algun canto bo i toca el crux de la via: esquerra a una regleta i creure-s'ho. Es va pillant alguna cosa més bona i, finalment, surts de les dificultats. Un pas durillo i la resta, agradable de fer.


Al mur del 6b.

Baixant em miro una via nova que no surt a la ressenya. Jo l'he marcat amb A. Per aquí hi volta el seu equipador i ens diu que era un 7a. Després vindrà algú altre i parlarà de 6c o 6c+. Jo me la miro baixant i després li faig un pegue en top-rope, que surt després d'haver vist els passos a la baixada.

Mentrestant, el Pep farà un top-rope a Ouiea (6a), que és la tercera via que va a parar a la mateixa reunió.


En Pep, a Ouiea.

Quan em toca a mi, li faig un pegue a la A des de baix i l'encadeno! La part dura també és al mur final. La cosa va de laterals, alguna de xica i molt tallant, per abastar una llastra de primera falange que es treballa amb mà esquerra tibant en lateral. Una pujada de peus en bavaresa des de la mateixa llastra permet pillar un dau bo per l'esquerra al final de la fissureta. Bon canto per xapar. Aleshores l'altre moviment dur: creuar mà esquerra a una aresta/llastra merdosa que es tiba en lateral i pillar una llastreta bona per la dreta. Controlar peus i ja ets fora de les dificultats. Avui que no pensava tibar-li gaire, m'he emportat un bon regal. Opino que deu estar entre 6c i 6c+. Bona!



Engalomant la dura del sectoret! Un bon regal per al nou any.

I així, després de 6 pegues de 30 metres en molt bona roca, donem per amortitzada la sortida! L'equipador del Retaule ens comenta que més a la dreta i tot del Carquinyoli hi està obrint algunes vies d'esportiva. A ell li hem d'agrair un munt de vies per aquí i uns peus de via esplèndidament arranjats. Moltes gràcies per la bona feina feta. Tocarà fer una visita a aquestes novetats! 

Les ressenyes del Retaule, Panellet i Carquinyoli, aquí: