Castell de Subirats

Després de molt de temps, hem tornat a quedar amb l'Ana. Ella proposa alguna zona del Penedès i al final ens hem plantat al Castell de Subirats.

Hem començat per les vies senzilles del sectoret El Triangle. Ho poso en cursiva perquè estan més que sobades! De fet, a la primera via, la El Matat (IV+) m'han relliscat els peus i m'he quedat penjat de braços a la primera xapa! La primera xapa és la més difícil de superar, després la cosa es suavitza i a la part final torna a redreçar-se força, amb bon canto, però cal moure's! Un bon quintu o més.

A la primera del dia, més difícil que les de la seva esquerra.

Després hem fet la de la seva esquerra, també un IV+. Més suau tot ell, inclosa l'entrada a la reunió, més amable. I crec recordar que també hem fet l'altre, de la mateixa graduació.

A continuació m'he posat a Popurri (6a). Anar fent fins al ressalt final, on s'ha de donar la talla, i de quina manera! Zona lleugerament desplomada, amb una fissura que sols és acceptable en algun punt (tot i que està magnesiada tota ella) on cal fer una bona tibada fins pillar un punt on, en bavaresa, et mous i surts bé. Peus de marbre... una agonia! Entrada a la reunió amb canto bo i generós, però en desplom també. Guapa via, però molt dura! L'Ana la fa en top-rope i li cal ajuda, no m'estranya... Quin 6a (i a l'App de Climb Around, la posen de V+! però allà les anteriors estan de III... no comment)

Lluitant al muret del 6a.

Després hem anat cap a la dreta, al sector Cinema. Aquí hem fet Hot Dog (V), entrant per la Destierro de un Animal, per problemes d'orientació... Via guapa, amb un díedre final xulo, que l'Ana fa de primera també.

A Hot Dog.

A continuació, fem la de la seva esquerra, la Almorrana Sangrienta (V+). Té un començament estrany, amb la primera xapa a can pixa i roca pse. Després ve un tram senzill, amb xapes allunyades, però correctes. I aleshores ve un ressalt vertical o més, on s'ha de tibar una mica. Cal decidir-se per abocar-se a sobre el desplom, a la dreta, i va apareixent canto. Curiosament, el pas més estrany és per arribar a la reunió, on sembla que s'acaben les bones preses... L'Ana la fa des de baix i la gaudeix!

A Almorrana Sangrienta. El nom desagradable segurament fa referència a
la primera part de la via. El ressalt final val la pena!

I per acabar el matí, ens hem posat a Destierro de un Animal (V+). Passos guapos a la primera meitat i les complicacions apareixen a la part final, on es redreça i es torna tècnic i fi. La reunió queda força a la dreta, compartida amb altres vies.

Avui hem pogut escalar prou bé: les dues darreres vegades hi havia trobat la roca molla! De gent també n'hi ha vingut força, però hem pogut escalar sense fer-nos nosa. Ha estat un bon final d'any!