Camarasa - El Túnel

Sembla que fa quatre dies que vaig fer la darrera escalada de l'època XL i ja estic fent la primera de l'època LX. Han passat deu anys, que es diu ràpid!

Fa uns dies vaig celebrar-ho amb la gent que més m'ha acompanyat i avui he sortit amb gent d'aquesta, tan ben parida! Amb el Mario, el Pep i el Manel hem enfilat cap a Camarasa, sector El Túnel, aprofitant les darreres oportunitats abans la calor no ho faci del tot impossible. Avui ens ha apretat ja, però ha estat suportable.

Hem començat una mica més a l'esquerra de l'altra vegada, quan hi vaig fer la primera visita. Amb en Pep ens posem a Hipocola (6a) mentre els companys es posen a Les Aparences Enganyen (6a). Els primers metres de Hipocola es van fent la mar de bé. Després arriba el muret i toca esforçar-se més. Surt, però hem trobat que calia esforçar-se una mica més del que seria esperable. De fet, per això li suggereixo al Pep que la faci de segon, que no es tracta d'inflar-se ja a la primera del dia.

A les primeres del dia. Nosaltres a l'esquerra i els companys a la dreta. 

Després ens intercanviem els papers. Em poso a Les Aparences Enganyen (6a) pensant que també hauria de treballar força, però no, aquesta és més normal i es deixa fer prou bé. El Pep la fa de primer també, amb un repòs, però li surt ben bé.

 


A les segones  del dia. Canvi de papers!

 D'aquí ens n'hem anat cap a la dreta, a la Plastic Paddy (6a+). Té una primera zona d'anar fent, fins que es redreça una mica i toca posar-se a una mena de díedre vermellós. D'aquí toca encarar el sostret que barra el pas. Jo he acabat resolent-ho una mica per la dreta, aprofitant una petita vira pels peus i uns cantos raonablement bons.

A Plastic Paddy. La foto del mig, feta pels companys més a l'esquerra. 
A la darrera, jo estava buscant l'ombra com boig ja...

Després d'aquesta li proposo al Pep que anem a buscar un peu de via ombrívol i això ens porta a Somnis Lucidis (6b) -copio el nom segons The Crag, ves a saber si hi ha alguna errata. Aquesta ja és un d'un altre estil, regletero, vertical i de fotre-li canya! M'hi poso amb cautela perquè no sé gaire el pa que hi donen i poc a poc vaig fent. Trobo un moviment delicat quan t'has de posar al mini-diedret cec, en un pas dur d'hombro en diagonal a l'esquerra, molt tens fins que he agafat un bon canto a la fissureta amb la dreta. Després venen alguns moviments llargs i verticals però amb bon canto fins agafar un cantell boníssim a la franja horitzontal sota el sostre. Surto del sostre sense anar cap a la placa, recte amunt a buscar bona presa força amunt i, després sí, passo cap a la placa de l'esquerra. He fet unes bones apretades però ha sortit bé a vista. 

El Pep s'hi posa i hi pateix força tot i que acaba traient la majoria de passos. Però està clar que cal buscar quelcom més suau si no vull perdre el company! 

En Pep, a sota el sostre de Somnis Lucidis.

Decidim provar la de la seva esquerra, on fa una estona hi ha hagut uns guiris fent-la. Es tracta de la Dust to Dust (6a). M'hi poso i hi tinc bastanta feina, sobretot a la primera part, fins arribar al desplomet. Aquí hi ha una bona colla de passos delicats, amb poca presa, tècnics, d'equilibri... vaja, molt bonics de fer però clarament molt més difícils del que es podria esperar per ser un sis-a. Superar el desplomet és força evident i després ve un tram d'anar escalant. Amb algun tramet una mica més fi però la resta de moviments molt més francs que no pas al principi. Bona però dura! El Pep la fa de segon i confirma les sensacions i el Mario, que l'ha fet alguna vegada, també!

A les primeres del dia. Nosaltres a l'esquerra i els companys a la dreta. 

Mentrestant, els companys han estat treballant una mica més a la banda de la dreta. El Manel té ganes de fer metres sense petar-se massa, cosa que s'entén, després d'una llarga temporada apartat de l'escalada -no per lesió ni malaltia sinó podríem dir que, per vici ;)

Els companys, gaudint a la dreta.

Els companys acaben una mica abans que nosaltres i ens recullen per anar tornant. Avui dinarem a Sant Llorenç de Montgai, un bon àpat per cloure una bona escalada, la primera de l'època LX, i que en vinguin moltes més!