Orlando Zapata

Avui hem sortit amb en Tati. Després d'algun dubte li proposo Montserrat i ell em pregunta si tinc algun deure pendent a Collbató, 1er o 2n pis. I sí, al Segon Pis hi tenia un parell de vies pendents i avui n'he tatxat una!

2n 7a podria ser l'adreça del Sr. Orlando Zapata, però és el meu projecte del dia! 

Hem començat suaus, m'he posat a Paràsit Llastreru (V+). Té uns primers metres molt montserratins, d'aquells que obliguen a portar els gats "bons", com he fet. Després ve un tram més suau i després... et trobes la reunió quan encara queden molts metres de roca. Així que he fet com una altra vegada, i he continuat per la Cara de Morros (6b), gaudint del crux d'aquesta via. Gaudir és un dir perquè sí que he trobat la seqüència bona per fer el desplomet però he tingut serioses dificultats per xapar el bolt que em quedava a l'alçada del pit, un xic a la dreta. Al final, m'he pogut equilibrar i xapar i recuperar la calma -una caiguda aquí hagués estat dolenta... Després venen uns metres més, de tibar una mica, però res especialment difícil.

El Tati ha seguit les meves passes però amb un allargo que li ha permès xapar amb comoditat i fer el pas més ben protegit.

Escalfant a Paràsit Llastreru combinada amb Cara de Morros.

D'aquí he proposat d'anar a la placa de la Orlando Zapata, per anar-nos acostant a l'objectiu del dia. Aquí el company no ha tatxat la Enderrocs Autori (6b+) i m'hi poso. Ja l'he feta, però servirà per acabar d'escalfar i per posar cintes al 7a. La Enderrocs és una via que demana força i continuïtat. Té uns primers metres llisos i tensos, tot i que es van trobant mans i peus suficients per progressar raonablement bé, bufant però. Després ve un tram on s'ha d'aprofitar la fissura, però també alguna bústia a la placa de l'esquerra però també algun peu a la placa de la dreta, tot plegat un petit trencaclosques que va sortint a poc a poc. Després s'entra a la placa de l'esquerra i toca anar a cercar els forats i el còdols adients, tant de mans com de peus. En algun punt toca anar a buscar el centre de la placa, deixant les xapes un xic a la dreta. Un viot impressionant!

Escalfant més a Enderrocs Autori. 

El Tati la fa amb la solvència que el caracteritza, tot i que diu que va en plan tranqui, i em munta el 7a. Marca algunes preses perquè tingui alguna referència però, tot i això, tindré feina! 

El company, a Enderrocs..

Em poso a Orlando Zapata (7a) de segon, per treure els passos. Entrada explosiva però on l'envergadura m'ajuda a agafar la bona bústia d'esquerres. Peus molt merdosos (hem marcat unes rugositats ínfimes per si de cas calien, i sí, calen, calen!) i anar a caçar un bon canto de dreta. Ara ve el tram dur. Em miro un monodit merdós de primera falange, un cantet de dos dits merdós de mitja falange, pujo com puc i tasto el cigronet clau. Tasto una bústia roma, un bidit millor però dolent i la franja salvadora. No he vist pas com fer-ho! Segueixo amunt i, ara sí, vaig escalant. Mentre baixo em torno a mirar la zona dura i trobo el bidit invertit salvador que abans no he vist (i que vaig apuntar-me al blog l'altra vegada, fa. atenció, 11 anys!!!). I, al final, veig una seqüència bona, sense passar pel monodit d'abans i el cantet merdós que l'acompanya: dreta al bidit invertit, esquerra a una pedra pse i dreta al cigronet. Ja tinc pla!

El torn del Tati el dedica a fer la #20 (6b+) aprofitant el top-rope que tenim muntat. Un altre viot, similar a la Enderrocs.

En Tati a la #20, la única sense nom d'aquesta zona. 

Quan és el meu torn, el Tati m'anima a fer-la de primer, així que m'hi poso! Faig bé fins la segona. Agafo l'invertit amb la dreta i ara hauria de xapar, però no aconsegueixo posar-m'hi bé. Em moc i em remoc fins trobar una posició bona i xapo. Pedra pse d'esquerra, cigronet de dreta, pujar peus i toca anar a la bústia roma. Però no m'atreveixo a llançar-m'hi perquè no estic bé. Al final ho intento i fallo. Ara analitzo què ha fallat i, com passa sovint, són els peus. He pujat el dret massa, no he vist una presa acceptable un xic per sota, des d'on jo estic molt més ben equilibrat. Faig el moviment i continuo, fins dalt, sense més entrebancs.

A continuació el Tati se'n va a Segon Llepant (6a+). Té la primera xapa a Pekin, sort de la canya! I després s'ha d'apretar el que no està escrit... Li ha agradat, però ha hagut d'esforçar-se molt, molt.

El company a Segon Llepant.

Després li he fet el tercer pegue a Orlando Zapata (7a). Aquesta vegada tot flueix i l'encadeno! He controlat molt bé els peus per xapar la tercera, el primer error d'abans. Des del bidit invertit, dos peus en bustietes acceptables i buscar l'equilibri del cos: xapatge fet. La pedra pse d'esquerra, pujar peu esquerre en un pèsol molt dolent però suficient per pillar el cigronet, pujar peu dret la mida justa, esquerra a la bústia roma. Se m'ha fet dolenta de pebrots i he hagut de pinçar-la una mica fins tenir la força mental per anar a caçar l'altre bidit, dolent però millor i la franja roma però suficient. No m'atreveixo a deixar-me per xapar aquí i encara faig un pas més fins pillar una bústia bona de dretes. Xapo i sé que acabaré! Queda un pas finet encara i la resta, anar aguantant, una mica per l'esquerra de les xapes. Estic més que content quan arribo a la R! Encadenada al tercer pegue del dia, perquè el tast de fa 11 anys... no el compto. A més, amb bones sensacions!

Encadenant Orlando Zapata! A la tercera va la vençuda!!

El Tati acaba la seva activiat fent la Un Badoc Dalt d'un Bedoll (6a+), a l'esquerra d'on hem començat la feina avui. Troba una secció dura al ressalt de sobre el primer sostret i una altra per superar el desplom de la part de dalt.

El company, a Un Badoc...

I jo acabo la meva activitat aprofitant que tinc la corda en top-rope a la #20 (6b+) i aquí gasto les darreres forces. Els metres d'entrada són exigents: mur vertical, molt llis de peus, i mans força justes. La clau és un flanqueig a esquerra, lleugerament descendent, per anar a buscar una zona de bústies que s'endevinen bones (i algunes ho són). Ara ve un mar de forats i còdols amb algun tram compacte on he hagut d'esforçar-me!

I després d'això (jo he fet 6 pegues i el Tati 5) ens donem per més que servits i desfem l'aproximació, que no és pas curta. Entremig passem pel primer pis, on també hi ha deures pendents... Però ara que el sol anirà a més, no sé pas si s'hi podrà anar...