dissabte, 7 de maig de 2016

Ca n'Hug. La darrera de l'època XL


Malgrat que el dia no pintava massa bé, amb en Tati hem fet una matinal ben aprofitada a Ca n'Hug, a sobre el polígon de Berga. L'aproximació en baixada és un luxe i som a peu de via en poca estona.

La primera i darrera vegada aquí vaig fer-hi algunes vietes i no me'n vaig endur massa bon gust de boca. Avui, per no prendre mal, he començat per la dreta de tot, on hi ha les vies dels covards...

Primer m'he posat a una via que deu estar a l'esquerra de Amor Etern i que és igual de senzilla (IV+). Baixo i pujo per la Pixie (V), on ja s'ha d'escalar una mica més. A continuació, la Dixie (6a), amb un passet més difícil però molt similar a l'anterior. 

D'aquestes, en Tati només ha fet la Pixie i després s'ha posat a El Pare de la Criatura (6c+), on li ha costat de veure algun moviment. 



Avui li he agafat la GoPro a la Mònica i he fet uns time-lapse,
no massa ben fets, perquè m'han omplert la tarja en un moment...
En Tati a El Pare de la Criatura.
Jo he fet Peus de Porc (6a) que segueix una fissureta. En general a tot el sector acabem tibant molt més del que caldria però, sigui com sigui, a totes les vies et vas inflant força. Avui em surt, a diferència de l'altra vegada. Després de la pausa, això deu ser un bon senyal...



 Jo mateix a Peus de Porc, amb companyia animal.

Després d'aquesta jo encara he fet La Mirada Clàssica (6a). Aquesta no l'havia fet encara i m'ha agradat força. El principi és clàssic, en díedre i anar fent, i el final és modern: s'ha de passar a la placa de la dreta travessant l'esperó. Hi ha canto, però s'ha de tibar una miqueta. Interessant. 

Fent La Mirada Clàssica.

Mentrestant, en Tati a acabat fent una de les vies que havia obert a la zona on escalen els nens grans: la que va per la dreta i de la que no sé el nom, però que deu ser 6c. Jo també li he fet un tast en top-rope. Penjant-me per reposar, els passos han sortit, però no ho regalen...

En Tati a una de les seves vies.

Durant una estona ha estat plovent un xic, però ha parat i ens ha permès continuar. Al darrer moment, en Tati ha fet la que suposo que deu ser Adictes al Sexto (6c), que té una lleixa horitzontal des de la que es continua per un díedre-placa cap a l'esquerra i la pluja ja l'ha acompanyat definitivament. Total, que hem plegat els trastos i cap a Manresa amb mitja dotzena de vietes fetes. Dia aprofitat i amb millor gust de boca. Per cert, demà comença l'etapa L, a veure què ens durà!

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Berga és una mina de racoms per escalar! així està de fort el Gatsaule eh?
ja explicaràs que és això de l'etala "L"....

Gatsaule ha dit...

Ha, ha, ha!! Aquesta és bona!!! La veritat és que el lloc és proper i interessant, tot allò està ple de bons racons per fer esportiva, com l'Obaga Negra.

Això de l'etapa L, vol dir que tornes a fer via llarga?

jortx ha dit...

O que et vas fent gran =P

Pere ha dit...

Jajaja, gràcies a tots!!! L i XL en numeració romana és... en @Jortx sí que l'encerta! Però recorda que el temps passa per tots ;)

@Jaume: Efectivament, Berga és un niu de perles escampades arreu. I del Joan ja no en sé res, vol dir que està en altres dimensions...

@Joan El lloc està prou bé, lluny però de l'obaga negra que jo conec, la de la Bucòlica. I potser sí que faré més via llarga, però de moment només és que entro a la segona meitat del segle XD.

@Tots: A veure si tornem a coincidir algun dia!!