Vall de Ter. Via del Castor

Avui hem anat a buscar la fresca a la Vall de Ter. La proposta era la Vaca Bruna per una banda i la Via del Castor de l'altra. El Jordi i el Kiki han anat a la primera, nosaltres a la segona per no fer-nos nosa. Quan preparem material m'adono que he portat corda, casc, gats, el joc de catxarros però no porto cintes ni reunió ni reverso... per sort, gràcies als excedents dels companys, aconsegueixo el que em falta. Sort n'hi ha hagut!

Per arribar al sector cal aparcar a una esplanada que hi ha a tocar de la Font del Viver de la Plana. Uns pocs metres passada la font toca agafar un corriolet cap a l'esquerra que porta al riu i travessar-lo en algun punt. Toca remullar-se per fer-ho.

Quan arribem a peu de via hi trobem una cordada de tres que s'està preparant. Tocarà esperar-se! Finalment l'espera s'allarga més del previst perquè el que va de primer té dificultats per sortir del darrer arbre i arribar a la R. Baixa i s'hi posa un company seu i després ja tot rutlla com toca.

Encara que sembli mentida, entre la verdor hi ha roca prou bona! A la foto, la cordada que 
ens precedeix, lluitant amb els darrers metres del primer llarg. 

Finalment, ens posem a escalar. El primer llarg té un començament força vertical, amb un pas més rabiós on cal posar-se bé. Trobem xapes on toca, però. Més amunt poso un Camalot #1 per protegir l'arribada a la última xapa, on hi ha un altre passet. Arribem a l'arbre, amb baga llaçada i d'aquí toca anar un xic per la dreta, segons han acabat fent els que ens ha precedit. Hem llaçat un altre arbret a la dreta amb una cinta ben llarga i així ataquem el tram que ha bloquejat de coco el primer intent de la cordada anterior. Realment hi ha prou canto com per no haver de patir però no hauria estat de més una xapa perquè fins la R hi ha una distància considerable. Per protegir el darrer pas i per esperar que pugués entrar a la R mentre el primer de la cordada anterior acaba de sortir encara poso un Camalot #2, però a aquestes alçades ja està tot fet. Reunió d'un pitó i un parabolt.

En Xevi, al primer llarg.

El segon llarg és més suau. Surt recte a buscar un bolt visible. Després es pot posar alguna cosa: en Xevi ha posat un alien groc i diria que també hi entrava un Cam #1 a la vora. Després, anar tirant amunt, amb tendència diagonal a l'esquerra per terreny tombat i fins i tot herbós en algun punt, amb algun pas on s'ha de vigilar una mica més.

Segona tirada, seguint els passos de la cordada anterior.

El tercer llarg surt també en diagonal a l'esquerra per terreny senzill. Després ve un tram bonic, aeri amb bons cantells i entrem a una placa més tombada. He llaçat alguna savina i un bec de roca. Trobem la reunió amb dos bolts a un punt de la cresta.

Uns passos ben bonics a la tercera tirada.

El darrer llarg és un tros de cresta sense cap interès especial. 

Cresta somital. Paisatge bucòlic al voltant.

A l'hora que hem començat, amb les esperes que hem tingut, no hi ha hagut temps per més. Els companys ens estan esperant al riu i tampoc tinc clar que haguessin volgut aprofitar més el dia. Recollim trastos i enfilem el camí de tornada. Avui crec que he batut el rècord de menys eficiència si comparem hores escalades amb hores totals... però hem estat bé de temperatura, tot i estar al sol, i he conegut un lloc nou. La via no es pot dir que sigui una meravella, però està ben trobada i té alguns trams prou bonics. Ara, no té gens d'ambient de paret -és el que dóna de sí el lloc, prou que han fet els aperturistes per deixar-la en condicions! Gaudir de la fresca de l'alçada i del soroll de l'aigua és un punt en aquesta onada de calor, però!