La meteo a Ansó no pinta massa bé així que busquem un pla B. Sembla que per la zona de Panticosa estarà més estable i cap allà que anem! Dormim al càmping Gavin on no pots sortir-ne abans de les 8:00... però com que no tenim pas ganes de massa gresca, ja ens està bé. Per cert: a Biescas estan de festa i el programa inclou disco des de les 4:00 fins les 8:00 -certifiquem que a les 8:00 han deixat de fer gresca (per sort, amb taps m'estalvio tot això).
Després de consultar els companys que han ajudat a planificar el viatge, apareix la paret de Forronías, just a tocar el poble de Panticosa, amb aproximació pràcticament zero i un munt de possibilitats, entre esportiva i via llarga. Tenim ganes de via llarga, sense passar-se, i decidim que farem la Capricornio, una via oberta el 1985 i que es fa sovint. Per la xarxa hi ha força informació al respecte.
És una via de cinc llargs tot i que la majoria de gent enllaça els dos primers. Nosaltres també ho farem! El llarg més dur sembla que ha de ser el darrer així que jo faré el primer i el darrer i el Ramon els dos del mig.
Aparquem en una esplanadeta just abans de la barrera que pot tallar l'accés als Banys de Panticosa. El corriol surt al costat mateix i ens deixa a peu de paret en cinc minuts, ideal! Aquí hi conviuen vies d'esportiva i algunes de llargues i trobem els noms escrits a peu de via, cosa que és un detall. La nostra comença per una fissura.
Em poso els trastos i enceto el llarg. La primera xapa queda força amunt i quan estava posant un friend el Ramon m'indica una xapa que queda força a l'esquerra... i que acabo aprofitant. Deso el friend per després. El començament és ben vertical i cal tibar de valent. Després el terreny es suavitza i es va progressant en una placa de calcari amb frangetes incrustades més dures on hi ha regletes per mans i peus -a vegades menys marcades del que voldries, jeje. Es van trobant xapes i algun pont de roca i aviat es passa per la R1, que no faig. D'aquí toca encarar el segon llarg, fent un petit desviament a la dreta. Aquí poso el camalot vermell a una fissura boníssima per protegir el primer tram d'aquest llarg. Després van havent-hi xapes suficients, tot i que espaiades, i crec que algun boix llaçat. Abans d'arribar a la R encara poso un alien groc perquè el terreny encara està moll de la intensa pluja d'ahir i podria ser que s'hagués de posar el peu en zona herbosa/terrosa. Al final no cal embrutar-se, però l'alien ha anat prou bé igualment.
Primer llarg de Capricornio. Hem enllaçat el llarg 1 i 2 originals.
El Ramon es posa al segon llarg, que comença un xic per la dreta, a buscar una xapa visible des de la R1. Hi ha un primer ressalt, un tram més suau i un altre ressalt abans d'arribar al sostre. Aquí no és evident com continuar! El Ramon s'ho mira un xic per la dreta, llaça un bec de roca i posa un camalot lila abans de tornar a la fissura inicial. Hi ha unes bones apretades aquí, amb un tram desplomat tot i que amb bon canto, però s'hi ha de posar alguna cosa. Bona tirada i bona feina del company!
Segona tirada. Ressalts i un bon sostre que ens barra el pas!
La tercera tirada ressegueix un díedre poc marcat al principi. Es va fent prou bé fins que la cosa es redreça. Aquí hi ha gent que fa A0 directament i empra una tramposa per arribar al parabolt que hi ha al mig de la zona difícil. El Ramon posa un friend abans per protegir el primer tros difícil. Cal empotrar-se i anar reptant amunt per terreny molt llis de peus i de mans. Després del parabolt encara queden uns moviments durs i cal posar un altre friend abans de poder-te obrir de cames gràcies a un bon canto de peus a la paret de la dreta. Una tirada prou exigent!
Tercer llarg. Entrant a la zona difícil
El darrer llarg és bonic però bastant físic. Els primers metres són sobre roca vermellosa un xic llastrosa, amb poc canto i cap assegurança fins al díedre. Vaig fent, amb una certa tensió, esperant arribar a la fissura i posar-hi un friend. Per sort, no cal, doncs hi ha un parabolt a l'inici. Ara ve un tram de fissura desplomada. La fissura és prou bona i hi ha algun peu bo, però altres no tant i la roca aquí no és gens adherent, tacte de marbre. Per tant, toca tibar força i posar un camalot vermell a caldo per protegir el tram que hi ha fins a un arbret del que penja una baga. A partir d'aquí convé anar cap a la dreta, a buscar el terreny més suau. Tot i això desploma per tot arreu i hi ha alguna apretada fins posar els peus sobre una repiseta. A partir d'aquí, toca un darrer ressalt desplomat i amb pati important però bon canto, per sort. Arribo a la reunió ben content i inflat!
En aquesta tirada el Ramon ha patit més del compte perquè la corda el convidava constantment cap a l'esquerra, a la part més desplomada. Realment, si no pots passar cap a la dreta, s'han de fer esforços molt importants!
Darrer llarg. Desplomat, amb bon canto.
Des de la R4 fem un ràpel de 55 metres fins a una instal·lació intermitja que hi ha un xic per sota de la R2. I des d'aquí, un altre fins al terra (60m) amb el darrer tram desplomat: anem a parar a una zona de vies d'esportiva dures ;)
La via ens ha agradat. Està equipada però és imprescindible portar una mica de material: semàfor d'aliens i camalots fins al #1 (diria que el #2 no l'hem posat tot i que el portàvem). Per enllaçar els dos primers llargs, calen unes 15 cintes. Hem escalat al sol però com que la temperatura havia baixat i en algun moment hi havia algun nuvolet hem escalat prou bé, això sí, ens hi hem posat d'hora. Quan hem acabat hi havia gent fent esportiva per la zona -s'hi veuen vies ben guapes! (M'apunto la Alta Tensión).
Hi ha informació diversa per la xarxa. Es tracta d'una via dels anys 80 amb la graduació d'aleshores. Amb els criteris actuals, se li pot afegir un plus sense cap problema!
A sota, la ressenya de Maniobras de Escapismo, amb informació variada sobre la zona:
