Ahir vam fer dia de descans, descans. Res de descans actiu! Avui ens llevem plens d'energia i d'optimisme per anar a la Pared de la Tubería, a fer la Roca por un Tubo. Fa cinc anys, amb en Pep, teníem intenció de fer-la però vam haver de seguir un pla B per la quantitat de gent que hi havia. Avui hem matinat una mica, el suficient per posar-nos a escalar abans de les 9:00 i hem estat la mar de tranquils. Els que s'hi han posat ho han fet molt més tard (també era un grup ben nombrós!).
Cal aparcar a la zona dels Baños de Panticosa i agafar el camí que comença just darrera la casa de piedra. Hi ha molt bona informació d'aproximacions, descensos i ubicacions, aquí, al blog Escalando / Eskalatzencas. De fet, al final copio un mapa seu, ben útil per situar-se. Cal comptar amb una hora de caminada.
De la via n'hi ha un munt d'informació a la xarxa. A nosaltres ens ha anat molt bé el que escriu la Arañita Escaladora. Al final incloc la seva ressenya.
La via comença al punt més baix de la paret, atacant una placa de pedra inclinada. Hi ha una cinta amb el nom de la via al primer parabolt, a uns metres de terra. Després ve un arbret i s'ataca una llastra/fissura per sota en diagonal ascendent a la dreta. A continuació, la via torna a la vertical per una placa plagada de bones nervadures granítiques i un munt de xapes, tantes que el Ramon se'n salta algunes (IV+).
El Ramon, al primer llarg. La Tuberia, clarament visible ja des de l'aparcament.
El segon llarg és de tràmit, amunt (III).
Un llarg de tràmit...
La tercera tirada té una primera part d'anar fent (IV) i després ataca una placa ben bonica i agradable d'escalar (V).
El Ramon, a la tercera tirada.
Li faig la foto...
...mentre ell em fa la foto.
La quarta tirada és una altra cosa. Comença amb una placa compacta on hi ha alguns moviments força exigents (6a/6a+) després la cosa es suavitza una mica i va apareixen bon canto (V) per acabar atacant una fissura ben atlètica (V+). El terreny s'arrampa fins entrar a la xemeneia on hi havia dos parabolts, la R4. Dels dos bolts només n'hi ha un amb xapa, potser és una invitació a continuar fins sortir de la xemeneia, on hi ha una altra R, però no és evident. Com que portàvem una descripció que deia que la tirada següent feia la xemeneia jo la faig aquí, reforçant amb un parell de friends que portem com a bons clàssics. També llaço l'espàrrec restant.
A la quarta tirada.
La cinquena tirada comença remuntant la xemeneia. El Ramon posa un friend per si les mosques i segueix amunt. Llaça la reunió següent i continua amunt fins a la R5 en una vira. Aquí hi ha una possible escapatòria seguint la vira cap a la dreta amunt.
El sisè llarg és molt bonic, amb diversos ressalts bonics. Hi trobem un ressalt de 6a en una placa que té una fissura a l'esquerra que fa de mal agafar. Abans i després els moviments són més senzills. A destacar el tram final fins entrar a la reunió: una placa força vertical amb bona presa. M'ha sorprès trobar aquestes textures en roca granítica.
El sisè llarg és una preciositat. Seguim a l'ombra!
La setena tirada es veu espectacular i ho és. El Ramon ataca un esperonet que acaba en una agulla punxeguda. D'aquí toca anar en tendència a la dreta, en terreny vertical, i acabar superant un desplomet, amb bon canto (6a).
Setè llarg. A la R7 ja hi toca el sol perquè la paret ja es va tombant.
Des de la R7 s'ha de sortir per l'esquerra. Hi ha un primer ressalt (V) i després el terreny es va tombant progressivament. Res més a destacar.
El Ramon, vist des de la R8.
El darrer llarg (II) és una excusa per anar a buscar el cim i desencordar-se.
Els protas.
Estem desencordats després de 3h 45m d'activitat plaent. Hem fet un love-climb en tota regla, però l'hem gaudit! La via ens ha agradat: té un recorregut atractiu, cercant uns passatges ben bonics. L'equipament és generós, ens hem saltat alguna assegurança allà on el terreny és més senzill. Algunes xapes probablement hi siguin per indicar el camí. Pel que fa a la R4, no sabem si s'ha desequipat la reunió d'abans de dins la xemeneia expressament per incitar a fer-la després o bé és accidental. Nosaltres hem posat un friend al tram de xemeneia i hem vist que no som els únics de fer-ho, això és estrany. Els llargs més bonics són el 4rt, el 6è i el 7è, que coincideixen amb els més difícils.
Nosaltres portàvem unes 16 cintes i un parxís d'aliens, un petit joc de tascons i de friends, sobretot per si havíem d'anar a un pla B. Per sort, no ha calgut. Com ja he dit, he fet servir un parell de friends per reforçar la R4 i n'hem posat un a la xemeneia. Tot això seria prescindible fent la R4 a sobre i posant-hi una mica de morro a la xemeneia.
Des de la darrera reunió, a dalt d'un turonet, toca anar a buscar un corriol visible clarament i seguir-lo cap a l'oest (esquerra). En algun moment es bifurca i nosaltres tirem avall. Sempre veurem traces de camí i trobarem fites que fan que la baixada no sigui gens perdedora. Poc després d'una llacuna retrobem el camí de pujada. Jo he recollit els pals i una peça d'abric que duia i ens hem plantat a la Casa de Piedra a l'hora de dinar. Però com que només fan entrepans, hem optat per anar avall a buscar on entaular-nos després d'unbanyet, això sí!
Amb aquesta activitat tanquem el RockTrip 2026, que ha passat per les valls d'Ansó i Panticosa. A Ansó voldrem tornar-hi, encara que tot el que hi ha té una certa exigència! Han estat cinc dies marcats per la inestabilitat meteorològica però finalment hem escalat sempre que hem volgut -el dia de descans estava planificat perquè som conscients de les nostres limitacions, jeje.
Com ja he avançat a dalt, alguna informació més, que penso que pot ser d'utilitat. Per una banda, la ressenya de la Arañita Escaladora:
De l'altra, el bon croquis de parets, camins d'aproximació i descens:
