Malgrat que fa anys que tinc la guia del Berguedà i que fa anys que surto amb gent assídua del Berguedà, hi ha llocs que encara no he visitat. El Grau de Granoteres és un d'aquests. Avui, amb en Tati, ens n'hi hem anat a buscar l'ombra.
Quan m'ho va proposar simplement vaig preguntar si hi havia coses a fer allà. La resposta va ser que sí, però que era escalada berguedana cabrona.
Hem començat per la A La Fresca (V), que va per dins d'una cova. A la fresca s'hi està, però no es pot dir que sigui una via bonica. Està coberta de pols a sobre de roca poc adherent de per sí. Mentre hi ha canto, passa que t'he vist, però quan toca canto rom de mà o posar peus en adherència et recordes de tot el santoral. En resum, prescindible totalment! Ignorem les seves veïnes a dreta i esquerra que, a sobre, tenen un plus, amb la qual cosa ens caldria un santoral plus i no el tenim a mà.
Fent espeleo A La Fresca.
Anem cap a la dreta a fer la Gendarmeria (6a). El nom es fa evident quant et mires la via de costat o quan hi estàs posat de ple: gendarme sobre gendarme! El Tati s'hi posa amb molta cura per no fer caure res. Quan es posa de peu sobre el gendarme més alt, comença a respirar perquè ara la roca fa una pinta excepcional. També venen algunes apretades, no sé si excepcionals, però suficients perquè ell s'hagi de penjar en un parell de llocs. Quan el mestre fa això, els que l'acompanyem fem la via de segon, per no prendre mal. La via és rara fins posar-se a sobre el gendarme. Roca que deu ser prou sòlida (hom pensa que els equipadors han fet la seva feina) però que fa la seva angúnia amb algun moviment rar (o, si no, un moviment dur) per posar-s'hi al damunt. Després ve una zona de placa compacta amb gotes d'aigua on hi ha una bona apretada un xic cap a la dreta. Després un tram més suau i a continuació l'altra apretada. El Tati, al final, ha optat per fer una volta per l'esquerra i jo ho he fet així també. Quan hi ha el mur llis, toca moure's cap a l'esquerra, amb peus acceptables i a la cerca i captura de presa de mà prou bona. Pujar per l'esquerra i tornar a la vertical de la xapa. I, per acabar, uns metres més, de més bon fer. Incomprensiblement la reunió només té una anella -en un químic això sí.
A La Gendarmeria. Compte, reunió d'un sol punt!
El Tati li fa un segon intent i aconsegueix tatxar aquest suposat 6a. A mi m'ha sortit, de segon, amb la informació prèvia del company. Quan he baixat he aconseguit fer el segon ressalt recte: mà dreta a una gota d'aigua, pujar peu esquerra en adherència, peu dret ben amunt i anar a buscar una gota d'aigua d'esquerra. El moviment tot recte és molt dur!
Anem més cap a la dreta, on hi ha la Trialsin (6a+). Com que el company ha repetit pegue, em toca muntar-la. L'experiència anterior no dóna massa ànims, però m'hi poso. La via comença per la placa de la dreta del díedre, després va pel díedre i passa a la placa de l'esquerra. Aquí hi ha un primer moviment curiós, on m'he hagut d'allargar un munt per xapar la segon assegurança quan ja estàs a la placa de l'esquerra. Després hi torna a haver un lloc tens a una zona amb canto rom, per entrar a una repisa tombada. Ve un ressalt vertical però amb bon canto, un tros més tombat i uns metres finals per xalar, del bonics que són. La via és ben bonica! Ens ha semblat més senzilla que l'anterior.
Fent la Trialsin..
A la reunió hi conflueixen 3 vies, també la Socialment Inepte (7a). Aprofitem l'avinentesa i hi farem pegues, anant de segon. Baixant, el Tati s'ho ha mirat una mica i li ha semblat veure-hi color. Quan m'hi poso veig que tinc seriosos problemes per aixecar-me de terra. Els primers metres són una incògnita, encara ara. No hem vist forma humana de moure-s'hi. Després, sí: s'agafen unes regletes romes, esquerra a un bec peti però punxegut, anar pujant peus fins agafar una pinça regleta-lateral amb la dreta (segona xapa) des d'on es pot agafar un bec rom. Pujar peus, que n'hi ha, i anar a buscar la fissura. Ara, tibar en bavaresa, per agafar un segon punt de la fissura. Anar pujant amb alguna ajuda fins agafar una bona presa per les dues mans. Ara ja està tot fet. Queden una colla de moviments durs, però es poden fer. Al segon pegue he encadenat des d'on he explicat fins dalt. Val a dir que surt una via super-guapa! Però cap dels dos ha pogut trobar la forma de fer els primers metres...
Ineptes per fer la Socialment Inepte.
Al sector hi ha acabat venint una bona colla de gent. No ho hagués dit d'entrada! Les vies que hem fet han anat de menys (la primera, "molt" menys) a més. Parlo de boniques, no de dificultat. Les dues darreres són molt bones, malgrat l'interrogant de la darrera. Si hi fem una altra visita descobrirem si les que manquen per fer són "menys" o "més" boniques.
