Montbrú Vell

Avui he sortit amb en Pep i un company nou, en Manel. Fa relativament poc que ha retornat al món de l'escalada i tiba amb força! Ens n'hem anat a Moià, Montbrú Vell Dreta, segons la notació de la guia.

He de dir que crec que no hi havia escalat mai mai aquí, cosa que té delicte! Hem començat amb Guirigall (V+). Un pas cabronet d'entrada i després anar fent, gaudint de bon canto. Molt xula!

A la primera del dia, a l'ombra!

Després hem fet la Liatroques (6a+). Aquí també hi ha uns passets a l'entrada, però la feina és més amunt, on s'ha de fer alguna remada per tal de sortir de la zona desplomada. I, per acabar-ho d'amanir, a la part de dalt hi trobem una placa fina, fina, que sembla que es resol una mica per la dreta, però en plan aiaiai. Molt guapa també.

 

A Liatroques ja hi ha més feina... Molt xula també!

Baixant posem cintes a Pica-Puces (6c) i li faig un top-rope per veure de què va. Ràpidament està vist: hi ha una entrada molt bloquera, amb una fissura ampla de molt mal treballar, on s'han de fer treballar alguna regleta roma i alguns plans a la part de l'esquerra fins poder posar el peu sobre un bonyet. Superada la primera xapa, la via és qüestió d'anar fent. Llàstima perquè l'entrada és molt desfasada respecte a la resta, que no deu passar de 6a, si hi arriba. No n'hem fet fotos, som així de xulos!

D'aquí hem anat cap a la dreta, a fer la Trampera de Ratera (6a). Una placa curiosa, on s'ha d'anar treballant força, amb algun moviment poc evident. A mitja via et mous cap a la dreta i venen uns metres suaus amb una apretada final ben xula. Via curiosa!

Gaudint del sol a Trampera de Ratera.

Per acabar, anem més a la dreta a buscar algun pi que faci ombra i ens posem a La Fissura de la Rossa (6a+). Aquesta està una mica més sobada i, a més, és més dura. Anar fent fins a la fissura horitzontal. A partir d'aquí no és evident com continuar: la guia sembla indicar que va per la dreta, però no hi ha cap més assegurança fins la reunió i, com a mínim, hi ha uns primers metres d'infart. Jo he sortit bastant recte i m'he trobat ajuntant-me amb Ayden i aprofitant la seva darrera xapa. Baixant m'ho he mirar per la dreta i m'ha semblat factible però dur i amb una excursió molt exagerada. Tal com l'he fet he hagut d'apretar força, m'ha semblat dura pel grau!

Fent la Fissura de la Rossa.

En Pep ha optat per no posar-se a aquesta darrera. I ha fet bé perquè costa i perquè ara ja queia una solana que Déu n'hi do! En tot cas, ha estat una matinal molt bona, en bona companyia, en un lloc nou!!!