Avui he tornat a sortir amb el Ramon després de molt de temps. Ens n'hem anat a Montbrú Vell perquè no teníem gaire temps disponible.
Hem començat per la part de la dreta, amb Ayden (V+). Una via estranya, exigent, amb roca dubtosa a una bona part del recorregut. No ens ha agrada gaire.
A continuació, em poso a I l'Encant de la Morena (6a). Aquesta és més agradable que l'anterior i no és evident que sigui més difícil.
Tinc ganes d'una mica més de marxa i em poso a la #32 (6b). Li faig un pegue a vista i no veig gaire com resoldre la zona desplomada. Em penjo i ho vaig estudiant. Poc a poc vaig muntant-la fins dalt controlant els passos. Després li faig un pegue i surt. Té un tram ben exigent i s'han de tocar diverses zones on la roca no és especialment atractiva, tot i que ha aguantat tot. Després de la zona desplomada, la sortida és una mica per l'esquerra. Després s'ha de creuar cap a la dreta per sota el sostret i ja és força més senzill fins la reunió.
Mentrestant el Ramon s'ha posat a la Valquiria (V), on s'han de fer alguns moviments alpins i les xapes queden bastant a desmà pel que he vist a fer-li. Jo no m'hi he posat pas.
Després el Ramon ha fet la Montescaya (V), amb alguns dubtes i una caiguda. Però l'ha lluitat fins al final.
Jo he fet la variant directa, Variant Montescaya (6a). Aquí hi ha uns primers metres exigents, amb presa xica, i cal apretar-li. Després, anar fent, comú amb la Montescaya.
Baixant monto un top-rope a Higolechorrea (6b+) i li faig un tiento. Els passos van sortint fins la darrera xapa, però hi ha tomàquet del bo! I a la darrera m'ho he hagut de mirar moltes vegades per trobar una sortida digna: estirada per pillar un forat invertit d'esquerra, pujar molt peu dret i aguantar mà dreta a una nyapa vertical. Bufffffff
Se'ns fa fosc i busquem el camí de baixada, sort que és curt.
Avui hem hagut d'apretar de valent per moure'ns per aquí. Serà la manca de costum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada