Montbrú Vell

Avui amb en Manel hem fet una matinal ràpida a Montbrú Vell. Hem començat pel díedre de la dreta de tot, la Valquiria (V).

A la primera del dia. El diedret no tan facilet.

A continuació hem aprofitat que la reunió és propera (la guia diu que és la mateixa, però no és així) a la de la Xirimiri (6b) i aprofitem per fer-li un top-rope.

Després li faig un pegue des de baix i surt. Al principi hi ha uns moviments xulos que es deixen fer prou bé. Hi ha una zona dura al voltant de la tercera xapa. Aquí es xapa bé des de la fissura. Després toca moure's un xic a l'esquerra, fer una remada fins a una regleta/pla dolent i pillar un lateral prou bo com per moure's amunt. Es surt un xic per l'esquerra també per xapar la darrera i terreny suau fins la reunió.

Lluitant el 6b a tope!

Ens n'hem anat cap a l'esquerra, a fer la Porca Misèria (6a). Sobre el paper semblava senzilla, però la realitat és que m'ha costat bastant, sobretot a l'indret on la via se'n va cap a la dreta. Jo he pujat recte i he flanquejat després, cosa que m'ha obligat a fer filigranes. Si es flanqueja abans, la cosa és molt més suau, de fet els peus t'hi porten. Per un moment m'he ofuscat, jeje. Abans d'això també hi ha feina fina a fer, especialment perquè la roca és dubtosa en algun punt. En Manel l'encadena la mar de bé. Tot i això ens ha semblat dura!

Un 6a que ens ha fet suar una mica més del compte...

Aprofitem la baixada per muntar el 6b de la dreta, la Vacagare (6b). Baixant m'he mirat una mica els passos i l'he encadenat a la primera. Toca apretar una mica en un parell de punts, però es deixa fer raonablement bé. El soci també l'encadena, en top-rope.

Tibades franques a la xxxxx.

En Manel es despenja per la veïna de la dreta Vafanculo (6b+) i hi posa les cintes. Jo faig un tast en top-rope perquè es veu impressionant i no tinc clar que pugui sortir-me'n fàcilment. La veritat és que la via és preciosa. El començament és plaquero, tècnic, però d'anar fent. Aviat es pilla el canto invertit del sostre i, sorprenentment, es va fent prou bé. Cal moure bé els peus, especialment al darrer tram, sense pujar massa, fins i tot amb tendència a baixar. Ara ve un tram on el canto invertit és rom, cal fer una remada fins al punt on és bo. I ara ve el crux. Em costa un munt veure-hi possibilitats, però al final ho veig: esquerra a la bavaresa invertida, mà dreta a un bec a la dreta del diedret vertical, pujar peus i creuar mà dreta a un punt on la fissura invertida del següent sostret és bona. Ara toca moure els peus cap a l'esquerra, pillar un lateral dolent i un de bo després de rebotar-hi. I la cosa està salvada. Sols queden alguns moviments que es deixen fer -tot i que s'han d'estudiar!

En Manel ho intenta en top-rope però ho veu llunyà. Jo li faig un segon pegue en top-rope i surt tot fluid. A la propera tocarà intentar encadenar-la.

La darrera del dia, un viot!

Amb aquests set pegues ja em dono per satisfet. Pleguem trastos i ens n'anem ben d'hora a casa, que ja era el tracte!