Per avui havíem quedat amb la Susanna d'anar a fer alguna via llarga i acostar-nos després a la trobada d'escaladorxs montserratinxs. Després de valorar alternatives i comprovar que no hi ha restriccions, ens n'hem anat a la Paret del Pont amb la idea de fer la Tasmània i la Roy Brain. Jo no n'havia fet cap de les dues, així que, pla perfecte!
Comencem per la Tasmània, que l'altra és més difícil. La Susanna comença amb la primera tirada (V+). Placa montserratina amb poques assegurances al principi, en diagonal cap a l'esquerra, fins arribar a un ressalt. La companya ha posat un alien en algun punt. Al ressalt hi ha més assegurances, la cosa apreta Déu n'hi do, i es va en tendència cap a la dreta. Ve un segon ressalt que també apreta una mica i després uns quants metres més suaus fins la R. Tirada força llarga i força sinuosa. La companya ha gestionat bastant bé les cordes però malgrat tot ha patit el fregament. Gestionar-les millor voldria dir fer moltíssims metres passant una sola corda...
A dalt, al principi de la via. A baix, encarant el segon ressalt.
La segona és més senzilla (V), també plaquera. En algun punt m'he trobat anant una mica fora de la línia de les xapes. La Susanna fa la tercera (IV), sense cap complicació, placa suau, d'anar fent.
Vista des de la R2.
Em poso al darrer llarg (6a). Curiosament comença per un terreny rampós en diagonal a l'esquerra per atacar el mur final força amunt. Aquest mur té una entrada curiosa, que vol dir difícil (hi ha força gent que tiba de ferro) i t'estan assegurant des de 15 metres de rampa, el que vol dir: no caiguis que rebràs. Jo he pogut xapar la segona del mur des d'una bústia bona d'esquerra i després he anat a cercar els moviments baixant una mica i encarant-ho directament. Cal fer una bona tibadeta i fer un creuament per anar a trobar zona de presa ja més agraïda. A partir d'aquí, a gaudir de la tirada!
Darrers metres de la quarta tirada.
Rapelem fins la R2, saltant-nos la R3. Això referma la meva impressió que la R3 estaria molt millor a prop de les dificultats del darrer llarg. I des de la R2 fins al terra, en un ràpel llarg de 60 metres.
...oooOOOooo...
Fem un mos i ens posem a la segona del dia, la Roy Brain. Si bé l'anterior va ser molt repetida durant una temporada, d'aquesta no hi ha gaire informació a la xarxa. El resum seria: un punt més dura que l'anterior, amb un primer llarg desagradable de fer.
Comença la Susanna amb el primer llarg (6a) i es posa a seguir les xapes que la van portant en una llarga diagonal de dreta a esquerra. Que hi havia diagonal ja hi comptàvem, el que no comptàvem és que fos tan llarga! Travessa per sobre d'un bosquet de savines i toca progressar per una zona de blocs que no donen massa confiança, tot i que no ens ha saltat res. Ara ve un tram d'apretar-li, en lleugera diagonal cap a la dreta, per un primer ressalt. I més diagonal cap a la dreta en un segon ressalt. I després, una fissura herbosa i terrosa que cal creuar, i atacar un tercer mur, també cap a la dreta, a buscar una fissura herbosa que es tiba bé en bavaresa durant un tros. Abans d'atacar el darrer mur la companya veu que li faltaran cintes (no hem pensat en donar-li tot el que jo portava) i es despenja per treure'n algunes: per tenir-ne i per reduir el fregament!
El tram de flanqueig per sobre del bosc de savines i la zona de blocs no és gens atractiu. I a la part final hi ha uns trams amb vegetació que són desagradables de fer. Aquí caldria fer-hi una bona neteja i quedaria bonic perquè aquí la roca és bona, quan la trobes. El resum: un llarg zinuós, amb zeta, amb un petit tram de roca dolenta i un tram que ara té més vegetació de la que caldria. Curiosament, la resta, que és la majoria, és ben bona!
Iniciant el primer llarg.
Atacant el segon ressalt.
I atacant el tercer. Malgrat les cintes tretes, unes bones zetes!
La companya fa també el segon llarg, molt més senzill (IV+/V amb força trams més suaus que això). Hi ha xapes i es pot llaçar algun boix extra.
El segon llarg és molt més suau. Aquí la companya, arribant a la R2.
Em poso al darrer llarg (6b), que comença en diagonal cap a l'esquerra. Primer s'escala un primer sòcol, que puja en diagonal cap a l'esquerra, amb bones bustietes per anar gaudint. Després la via ataca ja el llarg mur, vertical o lleugerament desplomat en algun punt. Des de la Tasmània ja m'he fixat que les xapes no estaven a tocar: cal escalar entre elles. Però he anat fent a poc a poc, navegant per cercar la millor presa. Hi ha algun tram amb peus una mica més justos. En un punt he quedat força pillat, havent de moure peus pràcticament sense mans i he suat una mica. Després he trobat una bústia que no havia vist... el normal quan vas a vista! Segons el llibre del Luichy hi ha un "tram de roca dolenta que coincideix amb el difícil". La veritat és que no he trobat la roca dolenta de qualitat, tot i que sí de color: coberta de gris d'algun regalim d'aigua persistent, però prou bona. Altra cosa és que els còdols i forats siguin xics, que sí que ho són en un punt. A la part més desplomada he hagut d'esforçar-me per xapar la darrera. Sortosament he trobat una nyapa regletera prou bona per xapar. I després, una bona excursió fins la R, però per sort, van apareixent forats boníssims. Encadenada i amb màxima satisfacció!
Als darrers metres del mur final. Brutal!
Des d'aquesta reunió rapelem fins la R2 de la Tasmània i d'allà fins al terra. Ara tindrem algun embolic amb les cordes, però res que no es resolgui amb una mica de paciència!
Hem escalat la mar de bé pel que fa a temperatura. La Tasmània a l'ombra i a la Roy Brain ens ha entrat el sol però no hem passat gens de calor perquè passava una mica d'aire. Tornant cap a la Vinya Nova sí que hem notat la calorada però!
Baixem i ens acostem a les paradetes de la trobada, on hi ha la Cristina i l'Albert que hi tenen la parada. I allà m'he comprat la samarreta amb els 10 manaments de l'escalador montserratí ;)
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada