Darrerament tinc bones sensacions escalant a Montserrat. Així que, avui, amb en Pana també hi hem anat. I, com que tenim deures pendents a la Desdentegada, cap allà que hem enfilat!
Hem començat escalfant a la placa del sostre taronja i ens hem posat a la més difícil, la de l'esquerra de tot #15 (6a). A la guia de Montserrat Sud han actualitzat les graduacions, bastant correctament al meu entendre, però aquí discrepo. Per mi, la #15 és més difícil que la #18. Per tant, el plus li posaria a la #15, i deixaria la #18 en 6a a seques. (A mi tant me fa, però per si algú llegeix això i li interessa...). A la #15 hi trobem una via fina i mantinguda fins bastant amunt, a diferència de la resta.
A la #15 (6a) la més difícil de la placa del sostre taronja.
Hem continuat escalfant amb l'Esperonet #14 (6a+). Una via que no em cansaria de fer, bona, bona! I s'ha de tibar, que ja va bé per escalfar.
Seguim escalfant a la #14 (6a+).
D'aquí passem als deures pendents i en Josep es posa a la #12 (6c) . Va posant cintes i acaba reposant en diversos llocs. Va recordant els passos i confirma el "meu" mètode per fer la zona difícil. Quan és el meu torn opto per posar-m'hi des de primer i l'encadeno! El crux està ben controlat: esquerra al pont de roca, dreta a una columneta que permet invertir la mà esquerra. Pujada de peus i bidit de mà dreta que permet xapar amb esquerra i pillar esquerra a una bona regleta. Pujar peus, dreta a una gris lateral, bicicleta pujant peus i dreta a una zona roma des d'on s'agafa una bústia bona d'esquerra i bidit de dreta. Xapar, pujar peus i pillar un còdol rovellat. Avui, que anava fresc, he pogut tibar sense massa problemes. L'altre dia havia de buscar ajudetes arreu. Després ve un tram d'anar fent, amb alguns passos fins aïllats. I toca encarar el mur final, que no el tenia matisat. Per sort, he anat trobant els cantos i bústies bons, fins la darrera. Ara, pujar peus, he agafat amb la dreta unes regletes merdoses a més no poder però que han servit per pillar un bec lateral d'esquerra que permet arribar a la R. He arribat infladet, però l'he encadenat!
Tatxant el meu projecte, la #12 (6c)..
El Josep li ha fet un altre pegue en top-rope i ha fallat al crux. S'ha equivocat de mans i ha quedat pillat... Tocarà tornar-hi!
Baixant, ha posat cintes a la #11 (7a), que comparteix reunió amb l'anterior, encara que la guia i les ressenyes antigues marquen R separada. Quan és el meu torn, m'hi poso en top-rope per anar descobrint l'entrellat. Poc a poc li vaig veient! La part difícil és a una panxeta al principi. Després ve una placa excepcional, farcideta de bidits, que es deixa anar fent i, al final, ve un tram desplomat però amb bon canto.
El Josep també li fa un tiento però se li atravessa la zona del crux. Fa la placa intermitja i al desplom final ho deixa estar, sabent que jo tinc ganes de fer-hi un altre intent.
A la #11 (7a). Està a punt!
Quan és el meu torn m'hi poso amb ganes. Al principi cal anar a buscar un bolo gris que acaba sent millor del que sembla. D'aquí, esquerra una pedra gris fosc en lateral, pujar peus i bidit alt d'esquerra. Dreta a una bústia molt roma però que permet aguantar-se i moure peus i mà esquerra per tibar la bústia de dalt pinçada amb esquerra en lateral. Aleshores, una ajuda amb la dreta i rebot fins a una pedreta fosca. Esquerra a una pinça lateral que permet pujar peus i anar a caçar una bona bústia de dreta. Controlar peus (important!) i llançament a un bolo marró bo. Novament controlar peus i dreta un pam per sobre del bolo marró. Ara, pujada bèstia de peu dret a la pedreta fosca d'abans i ajudar-se amb una regleta acceptable. Crux superat i li veig color per fer-lo de primer! Ara ve la placa d'anar fent. Hi ha un punt on al primer pegue he trobat un bidit vertical per la dreta que m'ha anat perfecte a un lloc delicat. Anar-se movent, aviat cap a la dreta. I ara, entrar el desplom final: hi ha canto rere canto i bones bústies. No ho recordo tot, però al gran forat comú amb l'anterior tibar en lateral per agafar bones coses. I, per entrar a la reunió, que torna a ser delicat he vist això: bidit fondo per la dreta entre dos còdols, esquerra a una lateral i pujar peus per entrar a la R. M'he agafat un segon a la cinta del crux perquè no havia posat els peus bé però la resta ha sortir bastant fluïda. Queda apuntada!
Recollim trastos i enfilem el camí de tornada mentre fem plans per tornar-hi no massa enllà, que la memòria és la que és...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada