Tibar després de les pluges

Després de molt temps de no tibar a causa de la pluja, aquest matí ens hem fet un truc amb el Ramon i ens hem decidit: una sortida ràpida al revolt de l'Àliga que ha acabat un xic accidentada. No va bé tibar aquí després de les pluges!

Tot i que al principi hi havia força núvols hem estat la mar de bé. De fet, al cap de poca estona els núvols han anat desapareixent, quedant un solet molt agradable.

Avui ens hem trobat amb la grata sorpresa de que als peus de via hi figura el nom i la graduació, fet que és d'agrair. Fa un temps ja hi havia una franjeta gris, el que permetia imaginar que els cuidadors de la zona tenien intenció de retolar les vies. Moltes gràcies!

Hem començat per la via que queda més a la dreta de tot, és a dir, la primera que trobem arribant a la zona. Una via de IV amb una entrada bastant més difícil que la fa poc homogènia. De tota manera, després de la meva ascensió en Ramon s'hi ha posat de primer i l'ha feta la mar de bé.

Ramon engalomant la primera via

Hem continuat pels dos 6a's que queden a la seva esquerra saltant-ne una. Primer la que fa el flanqueig a la dreta i després la que segueix el díedre.

A la primera d'aquestes (6a) m'ha costat bastant l'entrada perquè m'he equivocat en gairebé tots els cantos que agafava. En Ramon s'hi ha posat de segon i l'ha fet tot i que s'ha hagut de penjar alguns cops. Però és un bon progrés respecte la visita anterior, on va haver de baixar des de molt al principi. Això sí: ha quedat baldat! Amb tot això, ha aparegut un escalador solitari (en Jordi, de Moià) que ens ha demanat si es podia afegir amb nosaltres. Cap problema! Així que ha fet aquest 6a saltant (sort que diu que fa temps que no escala).

Després d'aquí he fet el 6a del costat, que comparteix els primers passos amb l'anterior però continua recte pel díedre: sense dificultats especials, amb l'entrada controlada de la via anterior. En Jordi també s'hi ha passejat i en Ramon ha preferit no fer-la mentre li tornaven les forces.

Hem decidit anar a buscar alguna via més senzilla i hem anat a parar a la via #6 de la ressenya d'en Jortx i que crec recordar que es diu Pixapins (IV+). L'hem fet tots des de baix, en Ramon inclòs. En acabar aquesta via, en Jordi s'ha acomiadat i ens hem quedat novament sols a la zona.

Ramon iniciant la pixapins

Després hem fet la #8 (Stradivarius V+) on en Ramon ha triomfat, fent-la de primer amb un únic repòs!

Per acabar, hem anat al peu de l'Aliga on hi ha les vies #20, #21 i #22 que es diuen, respectivament, New Man (6a), Matador (6a+) i Amanita Muscaira (6b).

Com que tenia ganes d'un bon fi de festa, m'he posat a l'Amanita Muscaira i... me l'he fotut per barret: pràcticament sortint de terra m'he agafat a un bon cantell que he arrencat i m'he empotrat al cap. Queda clar que cal portar casc fent esportiva! (Quanta raó té el manual, Ramon!)

Amb les idees menys clares (m'ha sortit un bony curiós) he decidit canviar d'objectiu i intentar la New Man. Segon error! Aquí també he tibat d'un bon canto i me l'he endut. Sortosament no me l'he tirat al cap! Torno a intentar-ho i en toco un (magnesiat tot i la pluja caiguda) i veig que també balla perillosament. Aquest el trec voluntàriament perquè ningú no s'hi faci mal... Amb dos cantells menys torno a tirar amunt. Xapo la primera, la segona, un bon canto... xop tot i que des de baix no ho semblava: avall i cap a casa!

Conclusió: Sembla que la pluja ha desestabilitzat els primers trams d'algunes vies. Normalment ja feien un xic d'angúnia, però quan tot està sec deu aguantar un xic més. Per tant, molt de compte!
 

Rajadell. Roques de can Maçana

 
Aquest pont ens quedem a la vora i avui hem aprofitat per fer una escapadeta familiar a les roques de can Maçana al terme de Rajadell (també anomenades Liliput).

Es tracta d'una zona petitona, amb vies curtetes i conglomerat menut -vaja, tot petitó. Ja li havíem fet algunes visites fa algun temps i fins i tot tenia unes ressenyes que se m'han extraviat. Als peus de via hi ha pedres sikades amb el nom i la graduació, però malauradament s'han tornat a esborrar (dic tornat perquè ja s'havien esborrat i les havien repintat: igual ajudaria afegir-hi una capa protectora de vernís). Per tant, no sabia gaire bé on onava... agrairé info sobre les vies que hem fet :)

Hem començat per una via senzilleta de V:


Les nenes s'hi han enfilat, no sense dficultats, perquè hi ha alguns passos que són realment llargs per la canalla. Però finalment, han triomfat!

La Mònica, als inicis de la via

La Clàudia, a la part finalLes nenes, que ja s'asseguren mútuament...

i la Rosa, seguint les passes de les seves filles

Després d'aquí m'he enfilat a un 6a? (el vol de l'Astor?) que ja havia fet una altra vegada. Aquest cop m'he hagut de penjar a la 3a xapa perquè d'entrada no he trobat com seguir!

Tibant-li a un 6a...

Després d'aquesta m'he ficat a Quicu's Monster (6b) (identificada gràcies a la info del blog d'en K). Ha sortit a vista i ha servit per alegrar-me la tarda!

Al crux de Quicu's Monster (6b)

Hem anat seguint cap a la dreta fins pràcticament al final, on hi torna a haver una vieta assequible per la canalla (V). A la Clàudia li ha sortit molt bé malgrat el pas xungo que hi ha pràcticament a dalt de tot. Per contra, a la Mònica no li ha acabat de sortir malgrat la seva flexibilitat!

La Clàudia, arribant a les anelles

Malgrat l'eixarrancada, el pas no ha sortit

Per acabar, he fet el diedret (V+) que hi ha a la foto següent

El diedret i la placa de la seva esquerra

Té un començament d'anar fent i un pas més difícil per arribar a la reunió. Després d'aquesta, m'he ficat a la placa de la seva esquerra. Aquesta ja és bastant més difícil (6c?) o al menys, així m'ho ha semblat, perquè després de navegar una bona estona d'esquerra a dreta a la part de baix, m'he hagut de penjar de la penúltima xapa i mirar i remirar una bona estona per, entre altres, descobrir una darrera xapa amagada a l'esquerra d'aquesta i que no havia pas vist abans.

Selva Aventura

Avui hem anat al parc acrobàtic forestal de Selva Aventura. Es a dir, hem fet l'indi entre arbres, pujant escales de corda, travessant diversos tipus de ponts, tirant-nos amb lianes i baixant tirolines... Una activitat familiar ben divertida!

El parc té dos circuits, un de llarg Himalaia, i un de curt, Andes. L'alçada mínima per al circuit llarg és de 140cm i és una mesura encertada, perquè en alguns llocs als baixets els costa lligar-se. Per al circuit llarg, un monitor fa una primera explicada en un tram senzill i a partir d'aquí cadascú va al seu aire. Al circuit curt, cal que un adult controli els xics i crec que demanen un adult per cada dos petits. La instal·lació és molt correcte i els monitors estan molt atents a que tothom es comporti. Cal dir que els nens no paguen amb el carnet del Super3, el que va encoratjar-los a fer una volta extra, amb algun acompanyant. Al parc també hi ha activitats més adrenalíniques (les proposen per comiats de solters i potser estarien bé per a les sortides de l'imserso que, no hem d'oblidar-ho, pretenen reduir el nombre de pensionistes -o almenys això sembla per les farres que fan) que van ser suficientment atractives per un altre pare...

Alguns moments estelars, com el pont amb estreps (durillo, durillo):

La Clàudia, a punt d'esqueixar-se :)

La travessa penjat de braços, que no suposa cap problema a la Clàudia...

La Clàudia, demostrant que està forta com un roure...

.. però sí a algun adult!

i la Rosa que no n'està tant. Sort que també es passa còmodament penjat!

Una tirolina suau...

Estirant la corda per fer la tirolina que creua la pista
d'entrada... Sí, els cotxes passen per sota!

... i una de més divertida!

La Mònica, gaudint d'una tirolina amb més marxa

I, oh novetat en el meu blog!, un vídeo:

Tirolina i aterratge accidentat

El circuit llarg dura un parell d'hores: la mida justa per fer una matinal sense estrès a l'hora d'esmorzar i poder dinar a una hora raonable aprofitant els bancs i taules que hi ha al mateix parc. I a la tarda, un ponting per treure el dinar...

Cavall Bernat. Desiree

Avui hem anat a fer via llarga amb en Jortx. Ens feia gràcia fer la Punsola però li vaig comentar a en Jortx: agafem una ressenya de la Punsola i una de la Desiree per si hi ha massa penya a la Punsola...

En Jortx m'ha passat a buscar a les 9 i ens hem dirigit cap a Montserrat. Aparquem a Sta. Cecília, ens posem els trastos i enfilem cap al Cavall. Mentre caminàvem hem vist que hi havia una cordada ben amunt, semblava que encarant el primer llarg sencer d'artificial. Comentem: "Bé, si aquests ja estan allà dalt, no tindrem problemes". A sota diables, veiem que una altra cordada treu el cap per l'aresta... "Bé, aquests també estan força amunt...". Arribem a peu de via i just aleshores començava una altra cordada... "Jortx, crec que haurem d'anar a la Desiree si no volem empassar-nos una espera interminable". Dit i fet. [Més endavant han vingut encara dues o tres cordades més, sembla que sols hi hagi una via al Cavall. Nosaltres, per sort, hem estat completament sols]

Hem pujat per la Canal del Cavall fins trobar el cable (polèmic) que ens mena a un peu de via raonablement còmode. Allà en Jortx ha decidit que em tocava a mi fer el llarg d'artificial, el 4rt, i s'ha posat mans a l'obra.

La primera tirada comença en lliure finet (V) que es va complicant progressivament fins a la sortida d'un forat. A partir d'aquí tirem majoritàriament en A0 amb algunes sortides de V+.

En Jortx, a la primera tirada

Jo mateix, entrant a la primera reunió

La segona tirada surt per la dreta de la reunió seguin un parell de xapes. A0 al principi i s'agafa una magnífica llastra (prima) que superem en bavaresa (IV+). Una bagueta en una xapa indica que algú ha baixat en un tram on hi ha un alejillo curiós que es resol bé anant per la dreta. Un tram més vertical ens mena a les dues darreres xapes (V+) que cal deixar a dalt i a la dreta per anar en lliure. Aquí també ha calgut un pas d'A0.

Agafant la llastra de la segona tirada

Els darrrers metres abans d'entrar a la R2

La tercera tirada té un inici d'A0 i ben aviat ens deixa en una magnífica placa de dificultat decreixent (V+/6a a IV+). La tirada es redreça en un punt on la roca empitjora lleugerament (V/V+) i aviat flanqueja a l'esquerra per sota d'un desplomet. A partir d'aquí, bon canto seguint la fissura fins a la reunió (IV+).

Arribant a la R3

La quarta tirada no ha tingut cap misteri: Artificial de principi a (pràcticament) fi. Jo portava un estrep i fifí i he anat de conya. En Jortx, que no està avesat a aquests mitjans :), ha tirat en A0. Portàvem un total de 20 cintes. He anat xapant alternativament una sí i una no i ens han sobrat un parell de cintes extra per cada reunió. Cal dir també que he tingut l'honor de xapar el famós merlet que es troba als 2/3 del llarg aproximadament. La tirada comença amb un lleuger desplom i progressivament es va posant vertical. L'entrada a la reunió no té problemes especials llevat de la mandra que fa canviar de mitjà de progressió (V).

Jo mateix, pedalant al desplom de la quarta tirada

En Jortx, a punt d'entrar a la R4

La cinquena tirada és molt guapa. Surt per la dreta de la reunió anant a buscar uns bons cantells més a la dreta de les xapes (V). En una petita panxeta hi trobem un pas durillo (6a) fins agafar una magnífica pedra blanca. Terreny més tranquil i aviat anem seguint una fissura on hi ha un parell de claus en bon estat que costen de veure des de baix. Algun pas curiós (V+) quan s'acaba la fissureta per anar a l'esquerra on aviat en neix una altra amb molt bon canto (IV+) fins a la reunió a uns 10 metres del cim.

La Moreneta amb un dels protagonistes...

... i aquí amb qui escriu això

Un darrer mini-llarg ens porta a xapar (literalment) la moreneta del cim. Un ràpel (25m) fins a sobre la berruga i un altre (45) fins a l'arbre a peu de la via normal, seguits d'una desgrimpadeta, configuren el descens.

Comentaris: Via molt recomanble, una llegenda montserratina. La via està totalment equipada llevat del merlet del 4rt llarg. Hi ha les assegurances que calen als llocs adequats. Cal portar unes 20 cintes, estrep opcional. Es una via molt recomanable, tot i que els Ae poden fer baixar la seva cotització per alguns. Avui hem comprovat que el Cavall és un important focus d'atracció: cal demanar tanda amb antelació en algunes vies.

Més comentaris: Des del cavall es té una vista impressionant sobre la paret de diables. Curiosament, hi havia uns sapastres a la GAM de diables, malgrat la prohibició vigent, coneguda i ben retolada a l'inici del camí d'aproximació. Personatges com aquests faran que aviat algú ens prohibeixi escalar-hi sempre.

Cargolaire: Primer 6c i escalada tradicional

Aquest matí hem anat al Cargolaire amb la Rosa i la Clàudia. Avui ha estat un dia perfecte: ha caigut el meu primer 6c i he fet tres vies ignorant les xapes i posant-me jo mateix les assegurances. Anem a pams:

Escalada tradicional al Cargolaire

Hem començat visitant el sector nou equipat per en Sebastià on havíem anat fa uns dies amb en Tati. Avui, pensant en la Clàudia, he decidit fer les dues de més a la dreta: Nasredin i Babaiaga, dos IV's ideals per la canalla. Com que els he vist possibilitats clares per fer-les clean (llevat de la reunió), m'hi he ficat. A la Nasredin he posat tres tascons i a la Babaiaga dos.

Fent el diedret de la Nasredin, que sembla talment demanar tascons a crits

La Clàudia a la Nasredin

La Rosa, després de recuperar el material a la Babaiaga... una experiència nova per a ella!

La Clàudia a la Babaiaga

En acabar el matí, hem passat per sota de la Mercisu (V+) i també l'he fet amb la mateixa tècnica. Aquí he posat dos tascons a la part del díedre-bavaresa, un camalot del 0.5 en un forat a sota el sostret on comença el flanqueig i un friend mitjà al sostret. Ha estat una bona experiència que intentaré repetir de tant en tant.

Jo mateix al primer tram de la Mercisu

La Mercisu, autoequipada

El primer 6c!

Però el plat fort del dia ha estat el Vistassu (6c)! La vaig provar fa uns dies i em va semblar que li veia possibilitats així que avui m'hi he ficat. Han calgut alguns intents ràpids per trobar la manera bona d'anar de la primera a la segona xapa. Quan m'ha sortit aquest tros, he acabat caient anant des de la invertida bona a la llastra lateral d'esquerres, però l'he acabat de muntar bé. He baixat, i després d'una reposadeta, li he fet un pegue a mort... i ha sortit! No vull ni imaginar-me la sensació que em farà quan faci el primer 7a, si és que arriba!

A continuació vé un extracte del megareportatge que m'ha fet la Clàudia, la nostra fotògrafa de luxe d'avui:

Els primers passos del Vistassu. La Rosa, ben atenta, que ja sap el pa que hi donen!

Havent fet el llençament entre la 1a i la 2a xapa

Canto bò abans d'agafar l'invertida

Xapant la darrera... Ja està!

Calders: Primers deures acabats

Després d'uns dies d'inactivitat rockera, aquesta tarda s'ha pogut fer una escapada que ha servit per acabar uns deures pendents de fa uns dies. Ens fem un truc amb en Tati i quedem directament a Calders-Desploms perquè jo he de tornar més d'hora. Poc després d'arribar-hi apareixen en Javi i en Oriol.

Mentre arriba en Tati, en Javi m'assegura a la primera via de la tarda: La Calavera (6a). Bonica via que segueix un diedret, amb canto a tot arreu i on cal espatarrar-se un xic de tant en tant. Surt sense dificultats, com l'altra vegada que m'hi havia enfilat.

Ja amb en Tati, ens fiquem a la Entrerrocs (6b). Aquesta no l'havia provada mai i estava entre les "assequibles" pendents. Un inici verticalillo amb tendència primer un xic a la dreta i després flanquejant marcadament cap a l'esquerra per agafar un enorme bloc-llastra (sembla que aguanta) i anar pujant entre un diedrillo i un esperonet fins a la reunió. Força bonica també.

Després d'això ja tocava el projecte del dia: la dels Xais (6b+) que els lolos habituals de la zona fan saltant i que en una visita anterior va ser objecte de dos intents per part meva. Avui he anat molt bé posant les cintes fins al xapatge de la darrera abans de la primera reunió. Allà no he sabut posar-m'hi bé i m'he petat molt xapant. Tant, que quan ha tocat sortir han fallat les piles i m'he hagut de penjar. Un repòs i cap amunt, fins a la segona reunió, el que permet allargar un xic la via.

Com que li he vist clarament color, l'he deixat muntada i he reposat una bona estona mentre els bous feien de les seves (Balrog, Examen Final, Miracle) per la zona. Cal dir que hi havia una oferta d'entrepà de calamars associada a l'engalomament del Miracle... no sé pas com haurà acabat la cosa!

Després d'un bon descansillo, li he fet un segon intent a la dels Xais, aquest cop amb èxit! Aquesta vegada, al xapatge on abans m'havia complicat, m'hi ha posat bé creuant peus a l'esquerra i ha sortit molt millor. D'altra banda, ajuda molt recordar bé cada pas així com no haver de posar cintes!

Finalment, mentre en Tati s'enfilava per la seva banda, en Javi s'ha ofert per assegurar-me a alguna via... No era el moment de provar res més seriós i he decidit fer la enderrocs (6a+) que sols havia fet un cop i en top-rope. Ha sortit bé tot i que a la segona xapa he tingut alguna que altra dificultat.

He deixat els lolos tibant cadascun al seu projecte i cap a casa ben content!
 

Paret de l'aeri. Easy Rider

Avui hem fet l'Easy Rider a la paret de l'aeri amb en Jortx. Una retrovada amb aquesta magnífica via que jo havia fet l'any 1982 i no havia repetit fins avui.

L'Easy Rider: diedre, sostret, plaques, esquivar desploms i esperó final

Aquest matí en Jortx s'ha despertat sobresaltat i sense que sonés el despertador i m'ha passat a recollir. Teníem molt clar que havíem de fer els deures que van quedar pendents la vegada anterior, així que hem enfilat cap a Sta. Cecília i d'allà cap al peu de la paret.

La incògnita de saber si estaríem acompanyats s'ha aclarit ben aviat: avui sols érem nosaltres i una cordada de tres a la Electric Ladyland (també hi havia algú a la dels sostres, però els hem vist baixar de la primera reunió). Per tant, a gaudir de la via!

El primer llarg (V) té l'inici un xic trencat però ben aviat la roca millora i forma un bon díedre que ens acompanya fins la 1a reunió i més enllà.

L'inici del segon llarg és l'antic artificial on jo he fet 2 passos aïllats d'A0 en un parell de punts on la roca es torna molt llisa de peus (6a/A0). Quan la fissura s'acaba i la via se'n va un xic a la dreta comença una placa molt bona la dificultat de la qual va baixant progressivament (V+ ... IV+) -a l'igual que la densitat d'assegurances- fins a l'entrada de la R2.

En Jortx, poc abans d'entrar a la R2

La tercera tirada (IV+) té la primera xapa força lluny, just abans de superar el sostret característic. Sort que a en Jortx li he fet una classe llampec de com assegurar-se en merlets. Així n'ha llaçat un a un parell de metres de la reunió. El pas del sostre és senzill però molt espectacular. A partir del sostret, una placa farcideta de bons bolos ens mena a la R3.

La quarta tirada surt en diagonal a l'esquerra fins a trobar la primera xapa a una desena de metres. A partir d'aquí se'n troben tres més en una placa que es va tornant vertical i exigent. Ullant la ressenya que en vaig fer el 1982 tinc apuntat "V molt legal", amb la qual cosa ja està tot dit. Al cap de 35 metres entrem a la R4 que es troba a la vertical de la darrera xapa (en contra del que indica alguna ressenya que volta per internet que la situa en un flanqueig a la dreta).

I aquí, sortint del muret vertical de la 4a tirada

El cinquè llarg surt per la dreta de la reunió amb una lleugera tendència posterior a l'esquerra fins trobar una xapa que protegeix un pas curiós (V) que ens mena a una savina des de la que ataquem un diedre amb algun altre pas interessant que es pot protegir amb un friend. Es llaça una segona savina per continuar per la placa de l'esquerra una desena de metres fins a la R5.

En Jortx, a la 5a tirada

El sisè llarg (IV+) surt en la vertical de la reunió tibant d'uns bons bolos per continuar cap a la dreta per un replanet i una fissura terrosa. Segueix una placa abans d'entrar a la selva i flanquejar cap a la R6. En aquest llarg en Jortx hi ha vist una xapa -l'única del llarg- que jo m'he saltat! He posat un friend a una bústia a la placa i he llaçat una savina abans de la selva.

Jo mateix (aquí li he passat la càmera al company) al principi del 6è llarg

A partir d'aquest punt comença l'eperó final. El setè llarg (IV+) té dues xapes a les repises on es podien posar còmodament i una llargada d'uns 35m. Bona roca amb canto llevat d'alguns passets on cal mirar-s'ho amb calma.

Qui escriu això, gaudint de l'esperó de la 7a tirada

He empalmat els llargs 8 i 9 perquè des de la R8 fins al cim amb prou feines hi ha 15 metres. El vuitè llarg (IV+) atravessa una franja vegetal on es llaça una savina per trobar, uns metres més amunt, una xapa. Més endavant he postat un friend en una zona on la roca presenta uns bons forats, he xapat la R8 i una savina pràcticament al cim de la via.

Jo mateix arribant al cim

Hem fet la reunió a la instal·lació del ràpel de 15 metres que ens porta a un collet. Des d'aquí, un llarg un xic terrós primer i selvàtic després ens porta a zona apta per caminar amunt.

Guapa via!