Tarda a Calders Sud

Aquesta tarda m'he escapat a Calders Sud amb en Tati. Aparquem al mirador, passem per sota de la franja del mirador, orientada a est i arribem al sector, amb orientació sud-oest, ideal per a una tarda d'hivern. Fa poc menys d'un any que vaig fer-hi una passejada resseguint tota la cinglera de Calders i vaig veure-hi algunes vies. Ara n'hi ha un munt més i encara hi ha alguns projectes en fase d'estudi. Se n'ha tret un bon suc! Cal felicitar els equipadors.

Comencem amb les vies més senzilletes, que estan a la banda dreta d'aquesta cara. Segurament, la via A (V) deu ser la més senzilla de la zona:

Via A

A la dreta de l'antiga canal de baixada en fem dues més, encara que no en aquest ordre. La B (V+) té la dificultat concentrada en un pas llarg a la zona més compacte. L'esperò de la via C (6b) ja és una altra cosa, i cal tibar-li de valent. He de fer un repòs per estudiar la cosa, però els passos ara ja estan clars. Cal anar a buscar l'esperó i evitar acostar-se al pinet que neix per allà al mig. Un pas llarg tibant d'una lateral i s'agafa millor presa...

Vies B i C (d'esquerra a dreta)

Abans d'atacar l'esperó C, però, hem fet la via D (V+) que queda a la cara de l'altra banda de l'esperó.

Vies D i E (d'esquerra a dreta)

No hem fet la E (6a), que comença en uns garrics, tot i que es veu bastant similar a la D.

Després d'això hem tirat cap a l'esquerra, a la zona més canyera, buscant quelcom assequible. M'he ficat a la via Gambit de Dama (6b), que recorre un mur guapíssim. Una entrada bastant estranya fins a un primer canto bo. Després té una zona bastant fina -on m'he hagut de penjar- seguint un díedre ínfim fins agafar bon canto que ens acompanya fins la R.

Vies L'aprenent, Gambit de Dama i Mataparents (d'esquerra a dreta)

Després d'aquí he fet un tast a l'entrada de L'Alquimista (un diedret, que comença desplomat per anar a buscar una bavaresa, d'on es xapa un parabolt que queda separat a la dreta) però he baixat de la segona xapa. Per acabar m'he posat a la via I (6a+/b), on he guarrejat un munt. Queden uns quants projectes pendents per al proper dia, que és del que es tracta!

Via I

En Tati ha tingut la paciència d'assegurar-me en aquestes vies i ha fet la seva primera ascensió a alguna d'elles! Després, ell s'ha barallat amb una via canyera (l'Esteve també li ha fet un intent) i entremig encara ha tingut tems d'ajudar en Juan que estava equipant una nova vieta... A veure si se m'encomana alguna cosa d'aquests lolos!

Gràcies a en Jortx per la info a posteriori sobre les vies!

Collbató, Nou Barris

Visita al sector de Nou Barris, també anomenat Totxos CAM, després de recordar que hi ha zones amb restriccions que ja estan vigents. Primer ens hem posat a unes vietes que hi ha a l'esquerra del Totxo Pinotxo. Hem fet la #5 (V), la #4 (6a) i la #3 (6b-).

M. Alba a la via #5

Després hem anat al Totxo de l'Estel, on, anant de dreta a esquerra com abans, hem fet la via #11 (V+), la #10 (6a+) i la Quanta Cabra (6a). L'aire entre les assegurances i el que corre, ben fresquet, ens posen el "puntillo".

En Pep a la via #10

Jo a la mateixa via

Plurabel a la Roca Alta

Amb en Fredi i en Joan hem enfilat cap a la Roca Alta. Ens hi hem acostat per la pista que porta a Rúbies i que surt a l'esquerra un tros més enllà de Vilanova de Meià. Quan la pista ja sembla allunyar-se de la Roca Alta trobem una pista a la dreta amb un rètol que indica alguna cosa relacionada amb la Roca Alta. Nosaltres hem deixat el cotxe al costat del camí un xic abans de que la pista es compliqui. Amb un 4x4 es pot arribar més a prop. L'aproximació consisteix a seguir la pista fins trobar fites que ens conviden a acostar-nos a la paret. Aleshores, cal seguir-les :)

Els socis tenien idees més explosives i sort n'he tingut que jo havia de ser a casa a mitja tarda. Finalment ens hem posat a la Plurabel. La guia diu "seguros lejos" i 6b obligat, el que no resulta gaire tranquilitzador... Sort que en Fredi ho ha acabat resolent.

El primer llarg comença per una fissura-llastra on ja cal començar a tibar. A l'alçada d'un bloc mig desenganxat comença un flanqueig durillo a l'esquerra on les assegurances estan a can pixa. Es pot -i convé- completar amb aliens i micros.

El segon llarg comença per un terreny verticalillo i un xic trencat. La primera xapa està a uns 6 metres. A partir d'aquí, un desplom amb pinta de dur i la següent xapa visible a 6 metres més. Sortir de la primera ha requerit d'ajuts artificials... Quan, finalment, en Fredi ha aconseguit arribar a un relleix que hi ha a mitja excursió, veu un parabolt a sota a l'esquerra, invisible des de sota! Una bona tibada encara per acabar de superar la zona desplomada i entrem en terreny més agrait. Després, una placa 10, també amb bones excursions, ens porta a la R2.

El tercer i darrer llarg comença verticalillo (hi ha una xapa, vol dir que no ho regalen) i segueix amb un desplomet amb un pas bloquero. Després bon canto durant un trosset i una placa fineta que fa de cirereta al pastís. Hem baixat per la via en tres rapels -el darrer, volat!

El resum és: una via molt guapa, dura (com fer el pas de la 2a tirada segueix essent una incògnita encara) on cal portar un bon assortiment de catxarrets (i posar-los). Adjunto una ressenya, que serà l'únic element gràfic del post: la càmera estava baixa de pila (com jo, jeje).

Matinal a "Els Graus"

Després d'una setmana++ molt intensa a la feina i dos caps de setmana sense poder tocar roca, tenia el mono! Hem quedat amb en Pep i la M. Alba per fer una escapada matinal i hem acabat als Graus de Collbató. Les previsions de temps indicaven un matí tolerable i així ha estat. Fins i tot hem vist el sol una estoneta -ara que també ens han caigut quatre gotes.

Hem començat a la Placa de la Poma, amb els Pinchos no Morunos (V+) per continuar amb el Gamarús Alegre (6a) i acabar fent Atxís, Txús (6a+).

La M. Alba fent el Gamarús Alegre

...i en Petrus al pas difícil de Atxís, txús

Després hem baixat a la roca dels Sioux on la M. Alba ha optat per deixar-nos tibar a nosaltres i hem fet la Poma, Poma (6a+), la Maleïda Al·lèrgia (V+) i Soldado Azul (6a+), aquesta en top-rope tots dos -cronòmetre en mà- baixant de l'al·lèrgia.

Totes les vies m'han agradat llevat de la darrera. La roca és boníssima, amb relleus de tot tipus, sense passar gaire de la vertical enlloc i amb la roca convidant a explorar totes les seves possibilitats: convidant a escalar!

Amb sol (!), als primers passos de la Poma, Poma

Gaudint de la Maleïda Al·lèrgia

Castellsapera

Avui hem fet una sortida amb la família. Hem fet una ruta circular al parc de St. Llorenç del Munt, una joia mig desconeguda per mi. Hem començat la ruta a la Barata. Hem seguit la carretera uns centenars de metres fins trobar un corriolet que surt a l'esquerra, enfilant-se per un bosc força agradable. El camí passa a prop del Forn de Calç de les Cantarelles i segueix pujant fins a prop del Collet estret.

Montserrat, imponent com sempre

Aquí hi trobem un encreuament i seguim per la dreta, per un camí més planer que volta el cim de Castellsapera per la banda oest. Si estem atents veurem un corriolet a la dreta que mena a una canal que ens permet pujar als dos "cims": el principal, SW, on hi hem trobat un pessebre i el que s'extén cap al NE. Per arribar a aquest darrer podem fer-ho directament des del collet o, per als més xics, per una canal que vé del vessant SE que s'agafa una desena de metres més avall.

La grimpada, tan esperada per alguns, per arribar al cim NE

Al cim del Castellsapera

Hem baixat per la canal del vessant SE, i hem flanquejat la base de la muralla fins trobar el camí principal. He fet una ràpida escapada per veure l'entrada de l'avenc de Castellsapera (fins i tot diria que el vaig fer a la seva època). Després hem seguit fins al Coll de les Tres Creus i hem anat baixant pels Graons de Mura fins arribar al pàrking de l'Alzina del Salari (on vàrem aparcar aquest dia). Com que hem deixat un cotxe aquí ens hem estalviat la tornada, per la carretera, pesada i perillosa.

Els expedicionaris

Aranya + Oucomballa

Avui hem sortit el Joan, el Fredi, el Ramon i jo. Hem fet dues cordades i ens hem posat a l'Oucomballa (Joan i Fredi) i l'Aranya (Ramon i jo). Ressenyes de les vies aquí, encara que del paper a la realitat hi ha diferències.

Amb en Ramon ens hem posat a l'Aranya que està més propera a les nostres possibilitats. Encara que molts comencen pel tercer llarg, des del camí de les coves a La Cova, nosaltres hem optat per començar pel principi. Aproximació un xic matojera al primer tram després de saltar la tanca del final del pàrquing i desgrimpar fins a la vegetació. Després el peu de paret resulta relativament còmode de transitar.

El primer llarg marca A1 o 6a. La roca és aceptable tot i que té un tacte terrós (també als llocs difícils) i requereix -com a diversos punts de la via- fer ús de la tècnica de savina-tracció. Hi ha un pont de roca un clau una xapa nova i un spit rovellat, clarament visible des de baix. Jo he completat amb uns quants friends. Pel meu gust ha resultat un llarg durillo i he hagut de tocar ferro. Serà perquè m'he oblitat la bossa de magnesi?

Jo mateix als primers moviments del primer llarg

El segon llarg comença un mica per la dreta per terreny bo, amb canto raonable per flanquejar després a l'esquerra agafant una placa fina V+ (savina). Després uns passos estranys de V+ (és a dir V+/A0) per entrar a una xemeneia i una rostollada fins fer reunió al romaní més gruixut, uns metres per sota del camí que creua la "paret".

Com que en Ramon s'ha petat bastant al primer llarg, aquí ha estat a punt d'abandonar. Finalment, però, hem decidit continuar aprofitant que la feixa ens dóna una nova escapatòria al cap de tres llargs més.

El tercer llarg (V) segueix una placa fissurada que al principi comença en diedret just a l'esquerra d'una placa on es veuen les xapes de la Don Cipote. Aquí hi trobarem, entre altres assegurances, un friend i un tascó abandonats. Diria que sols he llaçat una savina extra al primer tram.

La tirada seguent comença per la dreta i supera un ressalt ben protegit per una xapa nova. Tracció a les savines següents i arribada a una placa verticalilla amb bon canto i ben assegurada fins trobar la reunió de la Cipote. Creuem cap a la dreta i entrem en un díedre on la roca és bona a trams (i regular a trams). He completat l'assegurament amb un parell de friends al diedre final. El llarg és V+ al principi i es va tranquilitzant progressivament.

En Ramon a la part final de la quarta tirada

El cinquè llarg és una rostollada (IV trencat al principi i II després) sense cap interès.

Aquí sí que el Ramon m'ha abandonat i m'he afegit als company de l'Oucomballa. Trobar la continuació (sisè llarg) no ha estat trivial. Hi ha una pintada vermella que indica Aranya i l'hem seguit, trobant spits i una reunió amb les cadenes ronyoses típiques de l'Aranya.

A partir d'aquí, l'Aranya segueix per les plaques de la dreta (fletxa blanca molt visible) i l'Oucomballa tira recte per un díedre bastant desequipat. Trobar algun indici de que la via anava per allà no ha estat fàcil per al Joan, que s'ha hagut d'enfilar la meitat del llarg fins trobar un pont de roca. Més amunt un altre i després un clau solitari per al setè llarg de 55 metres de dificultat 6a com a mínim.

En Joan lluitant amb el primer tram difícil del llarg 7

En Joan a la dura entrada a la reunió de l'inacabable i excel·lent llarg 7

El llarg següent (vuitè) és un diedre més senzill V+ i baixant progressivament, totalment net tot i que al principi es poden posar friends al gust. A partir de mig llarg resulta difícil posar res i cal anar tirant amunt...

En Fredi al darrer llarg

El descens es pot fer en dos ràpels de 60m des d'una instal·lació que queda a uns 20 metres a la dreta del final de la via. Nosaltres n'hem fet dos de 30 i el darrer de 60 perquè no sabíem com aniria la cosa. Un cop a la feixa de mitja paret cal anar seguint les traces de camí i estar atents a trobar alguna fita. A la part inferior cal creuar horitzontalment a la dreta per trobar una escalinata de pedra i un corriol que ens porta a les coves.

Material per a la combinació: cordes de 60m, friends i bagues savineres. Recomanable? Potser per als amants del terreny d'aventura en savina-tracció. Jo no l'he disfrutada especialment. Els millor llargs han estat el tercer i el setè -tot i que al setè jo he arrencat un bolo que semblava prou bo.

Artifo!

Feia molt de temps que tenia ganes d'anar a fer artificial dels de treballar-hi una mica. Després de fer les clàssiques de pedal a Diables (Còsmica, Districte de les Bruixes, Alternativa 3) als 1980's que pràcticament no havia fet anar el martell. Així que em vaig plantejar una reentré suaveta però que permetés anar obrint boca. La visita de reconeixement que vaig fer l'altre dia més algun post en en algun fòrum em va fer decidir per la Senyals de Fum, al costat esquerre de la cova de l'Arcada.

Senyals de Fum, a càrrec d'en Joan Vidal

Com que no és fàcil enganyar penya per anar a fer projectes d'aquests, vaig decidir posar-m'hi en solitari per practicar alhora la tècnica big-wallera a petita escala fent un o dos llargs, els que tenen més interès per a l'artificial. Com que ahir el dia era mig desastre, avui ha estat el dia D, tot i que finalment sols he disposat del matí: calia ser a dinar a casa! La Rosa ha tingut la paciència d'acompanyar-me per donar suport moral (i recollir les meves restes, si calia -tot i que ha acabat recollint algun material que he deixat caure:) )

Doncs, dit i fet: el magapiano a l'esquena (dues cordes, una quinzena de pitons, joc de friends, tascons, aliens, algun plom, falques, gantxos...) i a bufar fins a la cova! Allà, la preparació de tot plegat ha resultat més llarga del previst, està clar que falta pràctica!

Assegurament

He pujat assegurat amb el sum, amb un nus de seguretat als 5-6 metres que anava refent a mida que progressava. El sistema ha anat prou bé, permetent anar prou tibat com per sentir-me còmode sense dificultar els moviments. La reunió a peu de via ha estat un xic més problemàtica i d'entrada ha acabat consistint en un tascó invertit. Més amunt una V per donar moral que no he fet servir per progressar. Uns metres més amunt un spit ha servit per muntar un conjunt quelcom més fiable.

El primer llarg

El primer pas ha estat un ganxo, per donar més emoció a la cosa -per si en faltava! D'aquí, un universal en una falca i arribada al spit salvador! Més amunt una V a cañón d'on, amb roca seca, potser et pots permetre una sortideta en lliure per caçar un parabolt que queda bastant a la dreta.

Primers metres: penjant-me d'una bona V després del spit

El tou de fang que portava a les bambes més la roca xorrejant han propiciat una elecció més lenta, però segura, a base d'un parell de friends per l'esquerra. La resta, anar fent: alguns clauets, un segon ganxo, un alien i parabolts de tant en tant que permeten recobrar la calma!

Just després del pas de ganxo

Maniobres

Senyals de Fum, a càrrec d'en Joan Vidal

A la reunió, he pujat i baixat el petate-motxilla amb una corda auxiliar per practicar i m'he disposat a desmuntar el llarg. D'entrada m'havia plantejat la possibilitat de desmuntar-lo tot baixant, però els flanquejos que hi ha fan la feina complicada. Per tant, després de provar-ho, he optat per baixar directament a terra i desmuntar el llarg de pujada, com manen els cànons.

Per pujar he provat la tècnica que havia fet servir a les meves (poques) sortides d'espele: un bloquejador al boudrier i un altre als estreps, fent el cuc. A manca de croll, per al bloquejador ventral havia provat amb èxit un tibloc que ajudat amb un elàstic per mantenir-lo en posició anava la mar de bé, almenys sobre cordes de 9 mm. Però avui ha comprovat que no agafa bé a la corda de 11 mm sino que té tendència a lliscar, malmetent la funda. Pla B: un shunt com a bloquejador ventral.

Desmuntar el llarg ha resultat complicat en uns quants punts on el llarg fa uns bons flanquejos. Ha calgut fer algunes filigranes i els pèndols corresponents però finalment tornava a ser a la reunió. Aquí he valorat que, tenint en compte el temps disponible, que el següent llarg té trams en lliure i la roca estava molla i que la feina feta fins aquí ja m'ha tret el cuquet (i la pell dels nusets),... cap avall!

Baixant!

Valoració

Ha estat una experiència molt bona. Caldrà repetir pensant abans en resoldre:

• La protecció dels nusos dels dits. Quan era (més) jove, això no em preocupava però ara... caldrà pensar en uns guants que sols deixin la punta dels dits lliures. Avui he portat uns de bici, però no protegeixen el nus. Igual uns guants dels de via ferrata?
  
• Un sistema eficaç per retenir els pitons mentre es despitona. Fàcil de posar i treure, que no quedi fet pols si li cau una martellada... (?)
  

Una vegada viscuda aquesta experiència en solitari, admiro més encara els que es treballen mega-tàpies tots solets. Xapeau!

He tardat aproximadament 1h:15 en fer el llarg, però entre muntar reunió, pujar i baixar el petate, intentar baixar desequipant, desestimar-ho, baixar fins baix i pujar desequipant, i muntar el ràpel final hi he dedicat gairebé 1h:45 hores més. Està clar que cal greixar la maquinària!

Material

He portat de tot...

El Hardware que he portat

...i he posat això:

El que he posat finalment. El ganxo, i la U de la dreta, dos cops. El tascó i la V gorda, de "R0"